Un dels aspectes més cridaners de l’entramat de poder socialista és la seva projecció internacional, particularment el nexe amb Veneçuela. Des de l’arribada de Pedro Sánchez al govern, la posició d’Espanya davant de la crisi veneçolana ha estat marcada per ambivalències i contactes extraoficials.
L’episodi del Delcygate (20 de gener del 2020) va exposar aquesta dinàmica: aquella nit, José Luis Ábalos es va reunir a l’aeroport de Barajas amb Delcy Rodríguez , vicepresidenta de Nicolás Maduro, malgrat que pesava sobre ella una sanció de la UE que li prohibia trepitjar territori comunitari, per motius mai explicats, o millor dit explicat de tantes maneres diferents i incompatibles que emmascaren més que aclareix. La reunió va ser secreta i només va transcendir posteriorment, generant un escàndol polític.
Documents i investigacions posteriors han revelat que aquesta trobada no va ser fortuïta, sinó part d’una gestió diplomàtica paral·lela. Segons diverses fonts, va ser el mateix Zapatero qui va convidar Delcy Rodríguez a passar per Madrid, en un esforç per obrir canals de diàleg. S’ha arribat a afirmar que el president Sánchez en persona hauria donat la instrucció a Ábalos de “contenir” Delcy a l’aeroport, evitant que entrés formalment al país.
En aquells moments, Espanya revisava el reconeixement al líder opositor Juan Guaidó, i de fet poc després modera la seva posició cap al règim de Maduro. Tot apunta que a Barajas es van tractar assumptes delicats: un, la postura espanyola a la UE respecte a Veneçuela; i dos, negocis pendents entre tots dos països.
Un gran assumpte econòmic darrere del teló era la recuperació de fons bloquejats a Veneçuela pertanyents a empreses espanyoles. És sabut que l’aerolínia espanyola Air Europa (Globalia) tenia al voltant de 200 milions de dòlars atrapats a Veneçuela que el règim no deixava repatriar des del 2013.
Prèviament, els propietaris de Globalia van buscar l’ajuda de José Luis Rodríguez Zapatero per mediar amb Maduro. Zapatero va intercedir sense cobrar, aconseguint que Maduro fins i tot rebés al fundador de Globalia (Juan José Hidalgo), i es va arribar a esbossar un pla de pagament; però la proclamació de Guaidó el 2019 va paralitzar aquell acord.
Tot seguit, l’octubre del 2019, Globalia va contractar Víctor d’Aldama durant tres mesos amb l’única finalitat de desbloquejar aquests diners, oferint-li una comissió de gairebé 5 milions d’euros si tenia èxit. Tot i que el contracte d’Aldama va acabar el desembre del 2019 sense assolir el seu objectiu, és summament revelador que un mes després tingués lloc la visita de Delcy Rodríguez gestionada per Ábalos.
A més, gràcies a la investigació de la trama Koldo, s’ha sabut que Víctor d’Aldama també va estar a Barajas durant el Delcygate (acompanyant Ábalos, igual que Koldo ho va fer). És a dir, el mateix empresari que negociava amb el chavisme el cobrament de Globalia va participar en la cita clandestina amb la número dos de Maduro.
La connexió és clara: l’entramat espanyol (Ábalos–Koldo–Aldama) es va implicar directament en negociacions amb Veneçuela, buscant solucions per als interessos econòmics de certes companyies espanyoles a canvi, possiblement, de contraprestacions opaques.
Aquests noms apareixen després en altres qüestions obertes, Aldama i la trama d’hidrocarburs, o Juan José Hidalgo, fundador de Globalia. Begoña Gómez va mantenir una relació professional i personal estreta amb Javier Hidalgo (CEO i fill de Juan José Hidalgo), que es va traduir en patrocinis i col·laboracions amb l’IE Àfrica Center en què participava Gómez.
Aquestes relacions van coincidir temporalment amb el rescat milionari d’Air Europa per part del Govern de Pedro Sánchez, encara que fins ara la justícia no ha acreditat que Begoña Gómez intervingués directament en aquesta decisió ni que existís una contraprestació il·lícita.
La participació de Zapatero en aquesta dimensió internacional no es limita a Veneçuela, però és allà on més s’ha notat la seva influència durant el Govern de Sánchez. Zapatero ha viatjat en nombroses ocasions a Caracas i s’ha posicionat com a valedor del règim de Maduro a Europa, cosa que ha generat crítiques de sectors que el veuen més com a còmplice que com a mediador neutral.
Ell defensa el seu rol dient que busca solucions pacífiques i ha contribuït a alliberar presos polítics i a diàlegs electorals a Veneçuela, encara que evita condemnar obertament els abusos del chavisme. Aquesta postura ha facilitat vincles: per exemple, se l’ha vist exercir de pont per a empresaris espanyols amb interessos a Veneçuela.
També s’ha parlat de la seva amistat personal amb Delcy Rodríguez, reconeguda fins i tot per fonts properes a ell. A la pràctica, Zapatero va servir com a figura de legitimació davant l’opinió pública internacional –restant pes a les denúncies contra Maduro– i com a enllaç oficiós entre el Govern de Sánchez i el de Maduro. La seva presència va permetre a l’Executiu espanyol mantenir un canal de comunicació amb Caracas sense comprometre formalment la diplomàcia (ja que oficialment Espanya pertanyia al Grup Internacional de Contacte sobre Veneçuela i seguia la línia comunitària).
Més enllà de Veneçuela, el model de poder de Sánchez va mostrar una tendència a alinear-se amb actors internacionals no occidentals a través de connexions personals. Un cas va ser la relació amb la Xina: Zapatero va advocar activament per acostar Europa a la Xina i va arribar a fundar un lobby amb un empresari xinès amb aquesta finalitat. El 2023, Sánchez fins i tot va enviar Zapatero a Pequín per preparar la seva visita a Xi Jinping.
En paral·lel, membres de la trama domèstica com Víctor d’Aldama es van involucrar en favors a empreses xineses: es va revelar que Huawei Espanya va contractar Aldama com a consultor amb 10.000 € al mes perquè utilitzés els seus contactes al Govern (especialment amb Ábalos) i ajudés a influir la posició espanyola sobre el 5G, frenant la pressió de la UE contra Huawei.
En suma, la dimensió internacional del model de poder de Sánchez mostra una trama que transcendeix fronteres: es nodreix d’aliances geopolítiques informals, persegueix beneficis econòmics transnacionals i utilitza emissaris extraoficials per assolir els seus objectius.
Un dels aspectes més cridaners de l'entramat de poder socialista és la projecció internacional, particularment el nexe amb Veneçuela Share on X
