Pocs dies després de l’aprovació de la llei Celaá sobre ensenyament, s’ha fet públic l’informe PISA anomenat TIMMS, que mesura les competències dels alumnes de quart de primària, és a dir, de 10 anys, de 64 països. Una vegada més, com ve succeint amb els informes PISA sobre els estudiants de 15 anys, el resultat ha estat molt negatiu per a Espanya i especialment també per a Catalunya. Aquest informe mesura el rendiment en matemàtiques i ciències. Espanya, amb 511 punts en aquest últim àmbit, se situa clarament per sota de la mitjana de l’OCDE, que és de 526 punts. Però és que la posició de Catalunya és encara pitjor que l’espanyola, només 504 punts, mentre que Madrid n’assoleix 523. Espanya, i encara més Catalunya, té per tant un problema greu amb l’estudi de les ciències a partir de primària. Aquest és un àmbit del coneixement que precisament després marcarà l’itinerari educatiu cap a les disciplines no només científiques, sinó també tecnològiques i de la formació professional en aquests camps. Un país desenvolupat i industrial no pot tenir aquest forat negre des de l‘origen.
Una cosa semblant passa amb matemàtiques. La mitjana de l’OCDE és de 527 punts i l’espanyola és encara més baixa que en ciències, 502 punts. Catalunya un cop més queda encara per sota, 494 punts, i Madrid torna a situar-se per sobre la mitjana espanyola, amb 518. És evident que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat fa anys que ha fracassat en la seva tasca i continua submergit en aquest desastre.
Un desastre que la llei Celaá no només no resol sinó que aprofundirà en línia al que explica el professor de secundària Andreu Navarra i el seu ja famós llibre Devaluación Continua, que descriu des de l’experiència, el desastre que és l’ensenyament a Catalunya amb alumnes sense capacitat, memòria, incapaços de concentrar-se, que no toleren el fracàs i que s’ensorren davant de qualsevol problema. Amb una ignorància supina sobre fets històrics recents i llunyans, que ignoren tant el que és una església gòtica com qui és l’actual cap de l’estat del país, no tenen cultura general, ni maduresa intel·lectual. És un relat demolidor.
Ara, amb la nova llei, els resultats estadístics de l’abandonament escolar i dels repetidors, que ens situen a la cua d’Europa, milloraran ràpidament, senzillament perquè deixaran d’existir les proves que els qualifiquin. La llei generalitza i aprofundeix una pràctica que ja es dona més del necessari en l’actualitat, que és passar de curs amb assignatures suspeses sense que després això impliqui un esforç per recuperar-les. Es podrà obtenir la titulació d’ESO malgrat arrossegar suspensos. El panorama és clar, si ara el sistema ja no empeny cap a l’exigència i l’esforç, i l’últim recurs insuficient, però recurs, és el del suspens i la repetició, amb la nova llei aquesta darrera bassa desapareixerà. I aprofundirà el problema no només de les baixes qualificacions sinó el fet que pràcticament no tinguem alumnes en els nivells alts de qualificació i concentrem la immensa majoria en els dos nivells més baixos del sistema PISA. Amb aquest bagatge el país difícilment pot prosperar a mig i llarg termini. Sobretot, si se li afegeix que entre el 15% (2019) i el 20% (2020) dels joves de 15 a 29 anys ,a més, ni estudien ni treballen, són ninis. El panorama és desolador i el pitjor de tot és que es fan lleis per empitjorar-lo.
