Declaració conjunta Rússia-Xina del 4 de febrer. Context i conseqüències

Putin va visitar Pequín el 4 de febrer proppassat, convidat pel líder xinès Xi Jinping. Varen signar una Declaració Conjunta. Després, varen presidir plegats la cerimònia inaugural dels XXIV Jocs Olímpics d’Hivern. Tot això passava vint  dies abans de la invasió russa d’Ucraïna.  El document  signat pretén obrir una nova era de les relacions internacionals. El seu contingut esquemàtic és el següent:

Introducció

Avui, el món està experimentant grans canvis i la humanitat està entrant en una nova era de ràpid desenvolupament i de profunda transformació. Alguns actors representatius d’una minoria a escala internacional continuen defensant postures unilaterals i el recurs a la força per a abordar les qüestions internacionals (al·lusió implícita dels Estats Units i Occident en general). Cal cercar un nou ordre mundial genuïnament multipolar.

Primera part

La democràcia és un valor humà universal i no és el privilegi d’un nombre limitat d’Estats. Una nació pot triar formes i mètodes genuïns d’implementar a casa seva la democràcia. Rússia i la Xina tenen una llarga tradició democràtica pròpia.   Alguns Estats  tracten d’imposar els seus propis “estàndards democràtics“ a altres pobles  (acusació implícita als Estats Units i Occident).

Segona part

Rússia i la Xina treballaran per reforçar els  plans de desenvolupament de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEE), impulsada per Rússia,  i de la iniciativa  Noves Rutes de la Seda (Belt and Road Initiative ;  One Belt, One Road,  OBOR, La Franja i la Ruta), impulsada per la Xina.  (La UEE es va constituir l’ú de gener de 2015. La  seu és a la ciutat kazakh d’Almaty.   Els seus cinc estats membres  són  Bielorússia, Kazakhstan, Kyrguistan, Armènia i la  Federació Russa. La Nova Ruta de la Seda, fundada l’any 2013, és la gran política xinesa d’expansió internacional, que permet una presència econòmica i política progressiva  de Pequín   al món sencer. Més de 70 països ja tenen contret amb la Xina un deute equivalent, com a mínim, a un 5% del seu PIB. Es tracta de  “colònies“ del nou sistema internacional que la Xina està construint. Entre 2000 i 2017 es calcula que la Xina va finançar 13.247 projectes per un valor d’uns 850.000 milions de dòlars, entre els quals destaquen les grans infraestructures. La Xina està fent el que ja ha vist fer al Banc Mundial).

Tercera part

Rússia i la Xina reafirmen el suport a la protecció dels seus interessos  essencials, sobirania estatal i integritat territorial, i s’oposen a la interferència de forces externes en els seus afers interns. Reafirmen el seu suport al principi d’una Xina, confirmen que Taiwan és una part inalienable de la Xina i s’oposen a qualsevol forma d’independència de Taiwan. Creuen que certs Estats, aliances polítiques i militars i coalicions (implícitament els Estats Units i Occident) pretenen obtenir avantatges militars unilaterals en detriment de la seguretat d’altres. Rússia i la Xina s’oposen a qualsevol futur ampliació de l’OTAN. S’oposen també a la formació de blocs a la regió Indo- Pacífic (gran preocupació implícita de la Xina per mantenir obert el passatge marítim per l’Estret de Malacca, conducte essencial de les seves importacions massives). La Xina dona suport a les propostes de Rússia de crear a Europa garanties obligatòries de seguretat a llarg termini (gran preocupació de Rússia per l’acostament de l’OTAN a la  seva frontera europea).

Quarta part

Rússia dona suport a la proposta xinesa de construir una “comunitat de destí per a tota la humanitat“. La Xina recolza la proposta russa d’establir un sistema multipolar just de relacions internacionals.  L’amistat entre Rússia i la Xina “no té límits“. Les dues parts enfortiran  l’Organització de Cooperació de Shanghai (SCO, sigles en anglès) i el seu paper en un ordre mundial policèntric, així com  desenvoluparan la cooperació a la regió  Àsia- Pacífic.  La SCO es va fundar l’any 2001. La seva seu és Pequín. Els seus membres fundadors són: la Xina, Rússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan. L’any 2017 van ingressar com a nous membres Índia, Pakistan i Iran. Quatre països són observadors (Afganistan,  Bielorússia i Mongòlia), sis  socis de diàleg (Azerbaitjan,  Armènia, Cambodja, Turkmenistan i Sri Lanka), cinc  convidats (Turquia, CEI, ASEAN, UEE, ONU) i cinc interessats (Bangladesh, Síria, Egipte, Sèrbia i Palestina).

Amb la seva Declaració Conjunta, Rússia i la Xina assumeixen una nova visió de la geopolítica mundial, caracteritzada per un  enfrontament global amb els Estats Units. Sobre el conflicte ucraïnès, Zhao Lijian, portaveu del Ministeri xinès d’Afers Exteriors, ha declarat recentment  que   “el que l’OTAN, liderada pels Estats Units, ha fet  (noves adhesions a l’est d’Europa ) és el que gradualment ha portat al conflicte entre Rússia i Ucraïna al límit“.

Ara que Putin ha envaït Ucraïna i el president xinès, Xi Jinping, es mostra revengista cap a Taiwan, ens trobem davant una fractura que afecta no solament l’ordre mundial i el mercat internacional, sinó tota mena d’intercanvis

Orville Schell, director del Centre sobre Relacions entre els Estats Units i la Xina al think tank nord-americà Asia Society, creu  que, amb la Declaració Conjunta del 4 de febrer,  s’acaba de crear un eix Xina-Rússia catalitzador d’una fractura que ho afectarà tot, des dels intercanvis culturals fins al comerç internacional. Pensa que  Putin i Xi representen “l’imperi del ressentiment“. “Ara que Putin ha envaït Ucraïna i el president xinès, Xi Jinping, es mostra revengista cap a Taiwan, ens trobem davant una fractura que afecta no solament l’ordre mundial i el mercat internacional, sinó tota mena d’intercanvis. Ens podem preguntar per què aquests dos líders autoritaris es lliuren  a impulsos tan autodestructius, enemistant-se amb països tan importants quan el món s’estava tornant interdependent (globalització).  Una primera resposta és que  els autòcrates tenen molt més marge d’actuació, perquè enfronten escassos o nuls controls i contrapesos. Com a líders suprems, poden modelar les polítiques segons ho dictin els seus trastorns de caràcter, sense que ningú els posi obstacles. Per altra banda, Putin i Xi  estan modelats per relats històrics de ressentiment, sobretot contra les  “grans potències d’Occident, vegis fonamentalment els Estats Units“.  Orville Schell  conclou que, per sobre de qualsevol altra cosa,  Putin i Xi volen “respecte”.

La força magnètica del ressentiment compartit ha acostat Putin a Xi.   D’aquí  ve  la seva Declaració Conjunta, on es destaca que la seva aliança “no té límits“.   Però, just abans de la invasió russa d’Ucraïna, el ministre xinès d’Afers Exteriors, Wang Yi, va assenyalar a la Conferència de Seguretat de Munic la necessitat de protegir la “sobirania” i la “integritat territorial“ de tots els països i que “Ucraïna no era una  excepció“. Se sap que, després de la invasió,  Xi va trucar a Putin per explicar-li que, si bé comprenia els temors de Rússia per la seva seguretat, la Xina respectava la sobirania dels estats nacionals i sostenia  els principis de la Carta de les Nacions Unides. El Partit Comunista xinès no vol que potències estrangeres interfereixin en els seus propis “afers interns“, tenint sempre present el desafiament de Taiwan.

Lanxin Xiang,  reconegut geoestratega i director de  l’Institute of Security Policy de Xangai  -únic ponent xinès present al seminari  War and Peace recentment celebrat a Barcelona, organitzat pel think tank local CIDOB-  ha explicat  la visió xinesa sobre  la invasió d’Ucraïna, declarant el següent:

Per al cercle de poder del Kremlin, la invasió era inevitable, estan convençuts que s’han vist empesos a ella per Occident,  essencialment pels Estats Units

“La guerra d’Ucraïna no té justificació, perquè és una invasió d’un país sobirà amb tota la seva tragèdia, però sí que té causes, que cal conèixer. No justificaré l’injustificable, però puc explicar les causes dels interessos dels països i  quina és la lògica de Putin i dels seus assessors. Per al cercle de poder del Kremlin, la invasió era inevitable, estan convençuts que s’han vist empesos a ella per Occident,  essencialment pels Estats Units. Ja ho va predir el diplomàtic, ambaixador a Moscou, George Kennan, autor del famós telegrama de 1946 en el qual anticipava la guerra freda i recomanava la política de contenció de l’URSS per part dels Estats Units, que va resultar triomfant amb la desaparició de l’URSS l’any 1991. Ho va tornar a advertir l’any 1998, després d’acabada la guerra freda, en declarar que l’expansió de l’OTAN fins a les fronteres de Rússia era un greu error. Ja feia 25 anys que Rússia ho advertia. Kennan va advertir als anys noranta del segle passat que Rússia feria “coses terribles“ si l’OTAN arribava fins a les seves fronteres, i és el que ara està succeint.  Això no justifica, insisteixo, moralment a Putin, però sí que explica la invasió des de la seva òptica. La teoria que es troba darrere de la seva actitud és la de l’equilibri westfalià  que coneixem els geoestrategs. Putin pensa que si li posen artilleria a la seva frontera, no té defensa. Són petits estats els que permeten equilibris de poder entre potències i Ucraïna és el més important d’Europa. I l’OTAN li ho ha negat a Rússia durant 25 anys.  A més, no és correcte dir que la d’Ucraïna és la invasió més gran des de la Segona Guerra Mundial. La invasió d’Iraq també va ser la invasió d’una acció sobirana  amb la falsa excusa de les armes de destrucció massiva. És el que també pensa Moscou per a justificar-se. La guerra d’Ucraïna no serà curta i els russos no se n’aniran sense la certesa de què Ucraïna mai serà membre de l’OTAN. Si Kíev hagués acceptat la neutralitat, avui no hi hauria guerra“.

Occident pretén imposar al món els seus valors i vol acorralar la Xina

Xiang adverteix que “els grans perjudicats seran els europeus“  i que els Estats Units pateixen molt menys les conseqüències de la guerra que els europeus. També ha afirmat que Occident pretén imposar al món  els seus valors i vol acorralar la Xina. Sosté  que  els valors occidentals no són universals,  només ho són les civilitzacions, com l’occidental o la xinesa.  “El que convé,  i és necessari, és el respecte i el diàleg entre les diferents civilitzacions“.

Ajudarà la Xina a Rússia a sortir de l’atzucac de la invasió d’Ucraïna?

La Xina farà -ja està fent-  alguna cosa. Tractarà de mediar i de parlar amb uns i els altres i, sobretot,  aprendrà dels errors comesos pel seu aliat  Putin amb la invasió d’Ucraïna. No és possible d’entendre la barbàrie de la invasió russa d’Ucraïna sense integrar-la en el context d’una reorientació estratègica d’àmplia magnitud elaborada aquests darrers anys,  materialitzada a la Declaració  del 4 de febrer, que evidencia una nova visió de la geopolítica mundial. Les dues potències temen un nou ordre global controlat pels Estats Units,  que continuaria dominant Europa i perfeccionant l’encerclament de  Rússia i la Xina.  És una visió d’hostilitat, que els russos verifiquen amb el desig d’Ucraïna d’entrar a la UE i a l’OTAN i que els xinesos comparteixen i també verifiquen, per exemple, amb la recent venda de submarins nuclears americans i britànics a Austràlia, o amb les relacions nord-americanes amb Taiwan.

La Xina compta amb Rússia com a soci privilegiat per als seus propòsits, però la invasió russa d’Ucraïna, tal com Putin l’ha plantejat, l’incomoda

La Xina juga  en el món geopolític global amb una visió de supremacia inevitable a mitjà i a llarg termini, davant del declivi relatiu dels Estats Units i la decadència d’Occident en general. Compta amb Rússia com a soci privilegiat per als seus propòsits, però la invasió russa d’Ucraïna, tal com Putin l’ha plantejat,  l’incomoda. Les sancions occidentals a Rússia són molt fortes -per exemple, el bloqueig de les reserves de divises del banc central-  i la Xina no vol córrer el risc de compartir-les.  Les  reaccions xineses sobre la invasió són, fins ara,  ambigües. La Xina s’ha abstingut a la votació de Nacions Unides sobre la invasió. Manté oberts contactes amb els Estats Units per a trobar una solució.  Malgrat  el que diu   la Declaració Conjunta del 4 de febrer, és evident que les relacions entre la Xina i Rússia  tenen  “límits“.

La crisi d’Ucraïna ha despertat la UE a la geopolítica.  No és convenient per a la UE una Rússia enemiga cada vegada més subjecta a la Xina.

Rússia té una ànima europea,  i comparteix història i cultura amb Europa.   Té una economia complementària de l’europea. La UE hauria de contribuir a la tasca gens fàcil de què Rússia acabés superant les seves profundes arrels totalitàries, particularment les estalinistes,  i es democratitzés. Putin   continua essent en el fons un Kagebeshnik (exmembre del KGB, la tenebrosa “agència de seguretat” de l’URSS).  Els interessos geoestratègics europeus són diferents dels nord-americans. A llarg termini, el que interessa a Europa és una entesa  amb una Rússia democràtica. Les raons per a una entesa són moltes: culturals, històriques, econòmiques, socials , espirituals.  Els Estats Units poden ser aïllacionistes, Europa no.

Juan Antonio March,  Ambaixador d’Espanya a Rússia entre els anys 2007 i 2011,  sobre la guerra d’Ucraïna pensa que és el moment de buscar un mediador i de centrar-nos a aconseguir la pau. Considera que si algú posés sobre la taula una proposta de solució que Putin considerés equilibrada, la podria acceptar. Ja s’està parlant de propostes concretes i articulades d’un possible acord  (Financial Times, 16 de març). L’ambaixador March pensa que, a més de facilitar un  acord entre Rússia i Ucraïna,  “hauria de propiciar una conferència de seguretat i desenvolupament comuns a Europa.  S’ha de tornar a oferir confiança a Rússia perquè tingui un projecte de futur conjunt amb Europa.   La visió de De Gaulle era molt correcte: cal construir una Europa de l’Atlàntic als Urals i dels Urals al Pacífic“.

 Loading ...