Aquest cap de setmana ha tingut lloc una nova edició de la cimera del G7, el club dels països occidentals més rics compost pels Estats Units, Alemanya, Japó, Regne Unit, França, Canadà i Itàlia.
Com aquest diari digital va apuntar la setmana passada, es tractava d’una trobada clau per rellançar el lideratge mundial que Occident ha mantingut des de la fi de la Guerra Freda, però que des de la crisi financera que va arrencar el 2008 està més en entredit que mai.
Llegir també: Occident se la juga en el G7 de Cornwall
El resultat final ha estat, però, decebedor.
Els líders del G7 no han sabut evitar el parany que des de fa anys resta credibilitat a Occident enfront dels seus rivals
Els líders del G7 no han sabut evitar el parany que des de fa anys resta credibilitat a Occident enfront dels seus rivals: abusar de declaracions d’intencions amb gust de lliçons morals per a la resta del món, sense al mateix temps decidir res rellevant per posar-les en pràctica.
Darrere de les fotografies per demostrar unitat, la substància ha estat escassa. Les grans preguntes que es plantejaven abans de la trobada, començant pel com els països occidentals van a treballar per recuperar el seu lideratge perdut, segueixen sense resposta.
De fet, “com” s’ha trobat a faltar en pràcticament tots els àmbits que els líders occidentals han tractat, des del canvi climàtic fins l’estratègia a seguir per doblegar la creixent influència mundial de la Xina.
En un dels pocs aspectes que el G-7 sí que ha ofert detalls, el de les vacunes contra la Covid-19, aquests li resten més credibilitat que la que aporten
En concret, el G-7 ha acordat donar 1.000 milions de dosis de vacunes als països pobres. En termes absoluts és una allau, però s’estima que la quantitat de dosis totals per eradicar el Covid-19 a escala planetària és, pel cap baix, 11 vegades superior.
Fins i tot el calendari pactat per distribuir les dosis, de 18 mesos, és tan llarg com poc ambiciós, i sobretot inútil: quantes variants tindran temps per desenvolupar-se en un any i mig, i com de resistents seran a les vacunes disponibles?
A més, ara que la Xina ja té la xifra màxima de vacunes que Occident està disposat a donar, és segur que Pequín farà una declaració solemne per lliurar al món un nombre de dosi superior amb escreix.
Pel que fa a contrarestar la influència de la Xina i de la seva iniciativa de les Noves rutes de la seda, que està concedint milers de milions de dòlars a països pobres per desenvolupar infraestructures clau, Occident també s’arrisca a quedar curt.
El G-7 ha confirmat llançar un projecte similar al xinès, però amb més garanties mediambientals i més transparència sobre el finançament.
No és mala idea, però sembla clar que Occident no posarà sobre la taula tants diners com la Xina. El fet que el comunicat final del G7 no concreti cap xifra afegeix sospites en aquest sentit.
Un altre aspecte que la cimera de Cornwall ha confirmat és que existeixen profundes divisions entre els mateixos països del G7 respecte a la Xina.
Estats Units i el Japó són els membres que mantenen un to més dur contra Pequín, mentre que els europeus (Regne Unit inclòs), mai s’obliden d’afegir matisos quan tracten del gegant asiàtic.
Cornwall va tornar a deixar en evidència les limitacions pràctiques a què s’enfronta Occident per tornar a liderar el món
En resum, la manca de concreció del G7 serveix tant per llimar diferències com per evitar els costos financers de posar en pràctica les polítiques anunciades. Cornwall va tornar a deixar en evidència les limitacions pràctiques a què s’enfronta Occident per tornar a liderar el món.
Loading ...
