Nissan

De la representació exterior a Catalunya a la crisi de Nissan. Incongruències

Si es parteix del fet que la Generalitat està funcionant amb el pressupost del 2017 perquè no ha disposat de suficients vots per aprovar-ne de nous al llarg de dos anys consecutius, serà fàcil constatar que la gestió econòmica presenta nombroses dificultats i estretors. Només cal pensar que hi ha partides que tenen un increment derivat de l’evolució dels preus que es mengen necessàriament part del pressupost. Una forma que el govern de Catalunya té d’amorosir aquest impacte és retardant el pagament de les factures, de manera que el proveïdor es transforma en un finançador de la Generalitat. Però malgrat aquesta “solució” d’emergència, les mossegades hi són.

Per aquesta raó és tan estrany que la Generalitat es dediqui a obrir noves oficines exteriors, les anomenades “ambaixades”. Ara n’anuncia tres més, a Mèxic, Tunísia i Argentina. És una obligació derivada de la necessària transparència que el govern informi de les minoracions que s’han produït en altres partides, alhora que s’informa de les altes que s’han produït. Si no es fa així, l’exercici amb el pressupost prorrogat es converteix en un joc que només es apte per a trilers, donat que el que s’acaba gastant presenta grans desviacions sobre el que té aval democràtic, que és el pressupost del 2017. La incongruència de tot plegat es fa més gran si es considera que al mateix temps que es manifesta aquesta preocupació per la projecció exterior, es dóna la més absoluta inanitat per gestionar la greu crisi de l’empresa Nissan, que malgrat haver assumit una retallada de 500 llocs de treballs, el 20% de la plantilla, no té ni molt menys garantida la continuïtat de la resta. En altres èpoques faria temps que el president de la Generalitat hauria viatjat al Japó per negociar directament amb el vèrtex de la companyia el futur d’aquesta empresa industrial bàsica per a l’economia catalana. Però aquí no es mou ningú i el viatger conseller d’exteriors dedica les seves urgències a acudir a Mèxic per manifestar la seva solidaritat amb els pobles indígenes. No és que ens sembli malament, però en les circumstàncies actuals la seva prioritat i la despesa en la que incorre tindrien sentit si el seu destí hagués estat Tòquio.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú