La tragèdia de la DANA a València, en un clima extrem de polarització política, hauria de servir com un punt i a part, obrint un període marcat per la compassió per les víctimes, la solidaritat i l’eficàcia en la resposta de les administracions. És especialment important la que posseeix els majors mitjans, la de l’Estat, que hauria de donar una resposta immediata a les necessitats de persones, famílies i empreses afectades, amb mesures urgents per pal·liar els danys materials i un pla integral de reconstrucció. L’objectiu no és només restituir el que s’ha perdut, sinó crear les condicions perquè no torni a succeir.
En el seu moment, després de la gran riuada de 1957, es va canalitzar el riu Túria. Ara, és necessari alguna cosa similar, així com una rendició de comptes en forma d’un llibre blanc elaborat per una comissió independent que examini què s’ha fet malament i proposi remeis. Passar comptes al final, no ara, com sembla ser la temptació d’alguns des de la Moncloa, que intenten utilitzar la tragèdia per atacar l’adversari polític que governa a València, hauria de ser la prioritat. Esperem que això només sigui el resultat d’una mala lectura de la realitat i no un propòsit polític definit.
A curt termini, és imperatiu resoldre les condicions bàsiques perquè el país pugui funcionar, amb València en primer terme, però també tenint en compte altres afectacions, que, tot i que menors, també són importants a Andalusia i Castella-la Manxa. La coordinació entre la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya és fonamental, ja que les aportacions d’aquest últim són decisives: una part de la infraestructura danyada —ferrocarrils, autopistes, carreteres nacionals— és competència de l’Estat. L’objectiu és clar: la gent ha de poder tornar a la vida habitual, anar a la feina, portar els nens a l’escola, fer la compra, i tot això en el menor temps possible.
Aquesta condició exigeix també que arribin diners. No anuncis, sinó efectiu, en el menor temps possible, dirigit a les famílies afectades, que són moltes, i a les empreses. A la zona afectada no pot produir-se una catàstrofe econòmica després de la catàstrofe natural. La manera de fer-ho és concreta i senzilla: es tracta d’ingressar directament en els comptes de les persones i empreses diners proporcionals a les necessitats bàsiques, d’una banda, i al que l’empresa hagi perdut en una primera estimació, de l’altra.
Aquesta mesura serviria per aturar el cop inicial; més endavant, amb més temps, s’avaluarà si els recursos aportats han estat suficients i s’establiran mecanismes per compensar de manera proporcional. Però, en qualsevol cas, els diners han d’arribar ja, i aquesta és una tasca prioritària del Govern de Sánchez. Si el cas s’enfonsa en la burocràcia, el dany a les persones, les famílies, l’economia i a València serà terrible.
Aquestes són accions a curt termini. A mitjà i llarg termini, és necessari un pla integral de reconstrucció que tingui en compte les condicions i l’experiència, i que no es limiti a refer el que s’ha destruït, sinó que s’encamini a limitar futures catàstrofes. Aquesta última, tot i ser fruit de condicions molt específiques —no només la DANA, sinó el tren de tempestes estàtic que es va auto-regenerar durant hores—, s’ha vist agreujada per les condicions fisiogràfiques del territori, ple de petits cursos d’aigua de règim torrencial. En aquesta ocasió, la virulència ha estat extrema.
Cal evitar repetir el fiasco de la COVID-19: la major mortalitat registrada a Espanya des de la Guerra Civil no ha tingut una rendició de comptes ni ha estat sotmesa a cap examen. El Govern de Sánchez ho ha evitat, i l’oposició tampoc ha exigit amb força, una comissió del Congrés per dur a terme aquesta tasca. Ara, davant del que ha succeït, és necessari que es constitueixi una comissió independent formada per professionals i experts en els àmbits afectats, que prepari un llibre blanc que hagi de sotmetre’s al Congrés dels Diputats i al Parlament Valencià.
No es tracta tant de buscar responsabilitats polítiques —encara que també sigui important—, sinó d’identificar què no ha funcionat, ja que a Espanya abunda la normativa que obliga el Govern a actuar abans, durant i després de les emergències. Concretament, existeix una llei estatal marc, la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, i altres normatives de desenvolupament.
Les funcions de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, del Ministeri de l’Interior, inclouen:
- La preparació de plans estatals de protecció civil.
- La realització d’estudis sobre anàlisi de riscos i projectes pilot preventius per fonamentar plans de prevenció d’emergències.
- Informar i sotmetre a avaluació d’impacte els estudis tècnics preceptius.
- Desenvolupar programes d’informació a la població i promoure l’autoprotecció ciutadana i corporativa.
- Coordinar la formació del personal del Sistema Nacional de Protecció Civil.
- Mantenir el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències.
- Actuar com a Centre de Coordinació Operativa en Emergències d’Interès Nacional.
- Sol·licitar la mobilització de recursos extraordinaris, inclosa la Unitat Militar d’Emergències.
La protecció davant emergències i catàstrofes forma part de l’Estratègia de Seguretat Nacional, presidida pel president del Govern, que preveu accions prioritàries en situacions com la de la recent tragèdia. L’Estratègia Nacional de Protecció Civil de 2019 estableix mesures en el marc de la Directriu Bàsica d’emergències davant del risc d’inundacions, connectant el risc d’inundació amb la planificació territorial i els usos del sòl.
El Pla Estatal d’Inundacions, aprovat el 2011, també estableix accions prioritàries com:
- Enfortir la vinculació de la protecció civil amb la planificació territorial.
- Usar el Sistema Nacional de Cartografia de zones inundables per identificar elements vulnerables.
- Enfortir els sistemes d’avís hidrològic i desenvolupar eines predictives de fenòmens meteorològics extrems.
Tota aquesta normativa defineix actuacions i criteris que caldria avaluar per conèixer què s’ha fet abans de la catàstrofe i extreure’n les conclusions pertinents.
Loading ...
