La inexcusable, terrible i absurda invasió d’Ucraïna per Rússia demostra també fins a quin punt Occident viu immers en una crisi cultural. Tot i que aquesta no provoca morts, almenys directament, no deixa de ser igualment inexcusable, terrible i absurda.
Ens referim a l’onada de “cancel·lacions” que ha patit la cultura russa arreu d’Europa i d’Amèrica del Nord des de l’inici de l’ofensiva ordenada pel president rus Vladimir Putin el passat 24 de febrer contra Ucraïna.
Aquestes “cancel·lacions”, segons el llenguatge de la ideologia woke, no són altra cosa que actes de censura dirigits contra una de les grans cultures europees com és la russa.
Pitjor encara, sovint impliquen coartar persones individuals, en general artistes i personatges del món de la cultura provinents de Rússia que, accessòriament, sovint tenen molt poc a veure amb el president rus.
Un dels casos més sonats és el de Tugan Sokhiev, alhora director artístic del Teatre Bolxoi de Moscou i director de l’Orquestra Nacional de França del Capitoli de Toulouse. Obligat a escollir bàndol, Sokhiev acabà per dimitir de les seves funcions tant a França com a Rússia.
L‘Orquestra Simfònica de Montreal (Canadà és un dels països que més han portat a l’extrem els postulats woke), anul·là els concerts del pianista rus Alexander Malofeev, a pesar que aquest mateix havia fet una crida a la fi de la guerra.
El director d’orquestra Pavel Sorokin ha estat acomiadat de la Royal Opera House de Londres, i la Filharmònica de Munic feu un ultimàtum al seu director Valery Gergiev, aquest sí amic personal de Putin, per distanciar-se d’ell públicament.
A Itàlia, la Universitat de Milà anuncià anul·lar diversos cursos de literatura russa per tal “d’evitar polèmiques” abans de fer marxa enrere davant la contestació social que la decisió generà.
I a banda i banda de l’Atlàntic, els artistes russos reben enormes pressions perquè es manifestin contra el seu govern. La soprano russa Anna Netrebko ha denunciat obertament aquestes pressions dirigides contra ella i els seus compatriotes per denunciar la invasió de Putin.
Malauradament, aquest tipus de fets no són un fenomen estrany a Occident, on fa anys que la ideologia woke penetra cada cop en més àmbits per distorsionar la cultura en nom de la “inclusivitat”.
Provinent sobretot dels campus universitaris nord-americans per protestar contra el “racisme sistèmic”, el fenomen de les cancel·lacions s’ha anat estenent arreu d’Europa, re-escrivint obres literàries, modificant posades en escena teatrals o inclús prohibint determinats autors.
El pitjor efecte del wokisme, però, es produeix sobre les persones concretes, ja que confon ideologia i persona, obstinant-se en atacar la segona.
El gran perill d’aquesta ideologia és en efecte que considera que les persones són “culpables” només pel fet de tenir un color de pell blanc, professar la fe catòlica o ser heterosexuals. En el cas present, el seu pecat original seria provenir de Rússia.
Rere els esforços de la cancel·lació woke s'amaga un intent de re-escriure la història i modificar cultures i tradicions de forma artificial Share on XRere els esforços de la cancel·lació woke el que en realitat s’amaga és un intent de re-escriure la història i modificar cultures i tradicions de forma artificial, passant inclús per sobre de la vida privada de les persones considerades culpables.
En comptes de contribuir a reforçar vincles entre les diferents societats i els grups que les composen, el wokisme té els efectes contraris de generar odi i sembrar la desconfiança.
L’onada de cancel·lacions contra la cultura russa no aturarà els carros de combat de Putin, però sí que contribuirà a eixamplar encara més el fossat que ja ens separa d’una cultura germana.
Loading ...
