La possible expansió del nou coronavirus al continent africà i les seves conseqüències, com nous conflictes interns o onades migratòries, han preocupat molt. Bill Gates, president d’una fundació bolcada en l’actual epidèmia, va arribar a advertir que la malaltia podria causar uns 10 milions de morts degut a les pèssimes condicions sanitàries dels suburbis urbans i la falta d’estructures sanitàries.
No obstant això, més de tres mesos després de la primera infecció confirmada en un país africà (Egipte, el 14 de febrer), tot sembla relativament tranquil a l’Àfrica.
A finals d’abril s’han registrat oficialment 32.000 casos de Covid-19 al continent, que suposen tan sols l’1% dels infectats a escala mundial. Pel que fa als morts, a l’Àfrica n’hi ha hagut 1.400, sempre segons les xifres oficials, que equivalen al 0,65% del total.
Tenint en compte que les capacitats de realitzar tests de la malaltia són molt inferiors a les dels països desenvolupats, es podria considerar que aquestes dades no reflecteixen la realitat. Però de fet, molts metges no ho veuen exactament així. «Si les infeccions fossin dramàticament superiors a les declarades, veuríem els hospitals [africans] col·lapsats, i no és el cas», afirma un metge, abans de matisar que això «podria arribar a passar».
Kennedy Odede, expert citat pel Financial Times, afirma que no es té constància de brots importants o descontrolats del virus en cap punt d’Àfrica. Murithi Mutiga, analista basat a Nairobi (Kenya), diu que «la gent comença a respirar una mica més tranquil·la», abans d’afegir que «encara és massa aviat per poder dir que hem evitat la crisi».
Se citen diverses raons per les quals l’Àfrica podria sortir-se’n millor que els altres continents. La primera és la mitjana d’edat de la població africana, la més jove del planeta amb tan sols 19,4 anys (a Europa és més del doble, 40 anys). Això fa que una proporció molt més gran dels casos es doni en persones joves, que com s’ha vist superen la malaltia pràcticament sempre sense complicacions.
La segona raó són les condicions climàtiques de calor, que segons nombrosos experts dificulten la propagació del virus. Tenint en compte que el clima mig d’Àfrica és particularment càlid, sobretot comparat als hiverns de la Xina interior, Europa o el nord dels Estats Units, principals focus de l’epidèmia, la idea sembla tenir molt de sentit. Això no obstant, sembla que hi ha un consens força general en apuntar que la calor, per si sola, no pot aturar l’epidèmia.
Un tercer motiu d’una epidèmia molt reduïda a l’Àfrica és l’exposició dels seus habitants a altres malalties com la tuberculosi. Segons el professor de medicina Trudie Lang de la Universitat d’Oxford, és possible que les persones afectades per aquesta malaltia hagin desenvolupat una certa resistència al nou coronavirus. D’altres apunten a la prevalença entre els africans de vacunes BCG contra la tuberculosi com un factor important per vèncer la Covid-19.
De totes formes, encara és massa aviat per extreure conclusions del coronavirus al continent africà. Com afirma John Nkengasong, director dels Centres d’Àfrica pel control i prevenció de malalties, no es tenen proves que cap d’aquests factors «africans» estigui tenint un impacte decisiu per aturar la malaltia. Una possibilitat que Nkengasong evoca és que el continent estigui simplement acumulant retard en l’evolució de la corba de casos.
Una bona notícia en qualsevol cas és que els governs africans han reaccionat molt ràpidament davant l’evolució de la malaltia arreu del món, i han pres mesures de prevenció com controls als aeroports abans que altres països més desenvolupats.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
