Atribuïm als partits polítics una actitud que els hi impedeix col·laborar entre ells i convertir el diàleg en una baralla permanent. Aquesta tesi seria sospitosa de parcialitat en el sentit que les organitzacions polítiques tendeixen a expressar tant la conjuntura com el mar de fons que mou la societat. Si això fos així, el mal de la intolerància no radicaria tant en els partits com en la societat que els alimenta. Les xarxes socials i la seva cridòria desqualificadora vindria a confirmar la tesi que la responsabilitat última radica en la societat, però aquesta interpretació pot ser considerada insuficient en el sentit que només una part minoritària de la gent es produeix d’aquesta manera a la xarxa.
Ara tenim una confirmació acadèmica més sòlida en l’estudi del politòleg Oriol Bartomeus El terratrèmol silenciós. La influència del relleu generacional. Aquest treball estudia l’evolució de l’opinió en una llarga sèrie d’enquestes del CEO, del CIS, i ICPS i utilitza una metodologia interessant. Valora l’evolució de la quantitat d’opinions que atorguen un “0” a partits, institucions i persones. Com és sabut normalment a les enquestes hi ha valoracions d’aquesta mena que demanen a l’entrevistat que qualifiqui amb una nota normalment de 0 a 10, sent el “0” la desqualificació total i el “10” la màxima. La hipòtesi demostrada de Bartomeus és que l’augment del nombre de qualificacions “0”, aquells que consideren que allò que valoren, institució o persona, no val absolutament res és un signe d’intolerància.
La seva tesi es veu clarament refrendada. Del 1991 ençà hi ha hagut una clara valoració a l’alça del nombre de persones que qualifiquen amb “0” amb un salt pel que fa a la valoració de les institucions, governs central, autonòmic o local, justícia, policia, església catòlica, bancs, etc. molt important. Hi hauria per tant una evolució d’una part d’un sector no majoritari, però sí significatiu de la societat a desqualificar totalment a aquella institució en qüestió. Una cosa semblant succeeix amb els líders polítics, que a partir del 2004 enregistren un creixent nombre de valoracions Zero, de tal manera que el percentatge d’electors que suspenen de manera total als polítics s’ha multiplicat per tres des del 2004.
Una cosa semblant succeeix amb la resposta del tipus “no el votaria mai”, equivalent a qualificar amb “0”. En aquest cas des del 2005 també s’ha triplicat aquesta manifestació de refús total. En l’evolució de la valoració dels governs de la Generalitat, entre el 2007 i el 2019, la valoració “0” ha crescut el 12,2%, la més gran amb diferència, i les 1, 2 i 3, que també són suspens, han crescut en conjunt també més de 4 punts percentuals. En contrapartida, la franja mitjana, la que va de 4 a 8, ha vist reduïda la preferència en quasi 21 punts. També és significatiu considerar la valoració dels diferents presidents de la Generalitat d’acord amb els sondejos anuals de l’ICPS. El resultat es constata que des del 2011 els presidents reben les pitjors notes. Es tracta concretament d’Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra. Contemplat des del 1991 fins ara la diferència de valoració que rep Jordi Pujol de tots els altres és astronòmica. Pujol se situava en una cinquena part dels entrevistats en una valoració entorn de “8”, una xifra molt alta, i també assolia entre el 63% de les entrevistes un valor entre 5 i 8. Mentre que la valoració “0” se situava només entre el 5 i el 8% dels entrevistats, la millor de tots els presidents. Aquestes dades poden confirmar tres coses:
- Una major bel·ligerància d’una part de la societat, una més gran intolerància, vers els altres, els que no són exactament com ell.
- També pot representar un refús dels polítics i la política dels últims temps.
- Fins i tot pot significar que la població estava molt més satisfeta amb els polítics del passat, cas de Jordi Pujol per exemple, que amb els actuals.
On està la resposta exacta? En ciències socials aquest fet no es dóna. No hi ha normalment una solució unívoca perquè la realitat és polièdrica. En aquest cas possiblement la resposta radiqui en una combinació de les tres explicacions. Sigui com sigui, la intolerància s’ha fet present entre nosaltres.
