odi

L’odi com a instrument de propaganda política

Des de fa alguns anys s’ha instal·lat a casa nostra l’odi com a instrument de propaganda política. Lluny queda el diàleg que va marcar la transició, l’abraçada entre oponents polítics que podien entendre’s millor o pitjor, però que es respectaven i eren capaços d’arribar a acords beneficiosos per al conjunt de la societat.

D’alguna manera, aquesta omnipresència de l’odi a les declaracions i fets d’alguns dels nostres representants és expressió d’una realitat que té implicacions més profundes.

Impera una forma de viure que renuncia a la raó i percep la realitat simplement a través del sentiment. L’excés d’informació, el cada vegada més comú falsejament d’aquesta, units a una accelerada existència en el dia a dia ens impedeixen prendre’ns el temps de pensar, de reflexionar, d’analitzar les diferents situacions que ens esdevenen a nivell personal o comunitari. Amb això es dilueixen els nostres principis i passem a guiar-nos, de forma espontània i irracional, pel que sentim al conéixer una notícia o protagonitzar un fet.

No podem romandre inerts. Invocar la raó, exposar motivadament els plantejaments propis en defensa de les idees que es persegueixen hauria de ser la forma normal d’interactuar en política i també de dialogar i compartir entre nosaltres. Informar amb transparència als ciutadans de les diferents propostes que es plantegen, convèncer-los de la lògica d’un o altre posicionament, hauria de ser la manera ordinària de guanyar o mantenir la seva confiança.

Però fa temps que els ciutadans vam donar als nostres representants no solament el nostre vot, sinó també el nostre futur i el destí de les nostres vides sense exigir res a canvi, deixant-nos portar pels sentiments, pel que ens transmet la imatge creada artificialment al voltant d’ells, i no com a conseqüència de l’examen racional dels seus arguments.

Ens indignem si s’amenaça de mort a un polític al qual votem o amb qui simpatitzem pels seus plantejamanets, però ens alegrem si això mateix li passa al seu rivalNo reaccionem davant manifestacions puerils, arguments fal·laços o fets deshonestos clarament demostrats, sinó que els justifiquem, tot i que posin en evidència la seva incapacitat per governar i per representar-nos, per prendre decisions sobre les nostres vides.

No som conscients de dues conseqüències dramàtiques que es deriven d’aquesta forma de fer política i d’exercir irresponsablement el nostre dret/deure de participar-hi.

D’una banda, el clar empitjorament de les nostres condicions de vida a nivell individual. Encara que no sembli afectar-nos directament -perquè a nosaltres no ens vagi malament a nivell individual-, més aviat que tard percebrem els efectes, perquè la polarització, la crisi, la factura social acabaran afectant a tots.

D’una altra, el progrés i la millora de la nostra societat es paralitzen i empitjora la convivència, l’economia, la vida social i familiar. Ho hem vist en èpoques passades i seguim sense aprendre la lliçó.

No tot s’hi val per guanyar un vot; no tots valen per representar-nos en les institucions. Els ciutadans tenim una gran responsabilitat. Exercim el nostre poder criticant aquestes actituds, triant en consciència de forma raonada als que vam votar, comprometent-nos fins i tot en partits polítics i en associacions i estructures prepolítiques per ajudar a construir el bé comú des de la raó, buscant el consens i rebutjant l’odi. Ens va el futur en això.

No som conscients de dues conseqüències dramàtiques que es deriven d'aquesta forma de fer política Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Com valores el nou Govern de la Generalitat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú