El comodí de la nèmesi

Nèmesi és un substantiu que prové del grec. Era el nom d’una deessa, també anomenada Ramnusia, i representava la solidaritat, la retribució, la justícia venjativa, l’equilibri i la fortuna .

Per als grecs Nèmesi era una deïtat amb ales, de vegades també amb un vel o una corona, i sostenia una roda i una espasa, o una torxa i una serp, instruments tots ells per exercir el seu càstig.

Però per sobre de tot, Nèmesi era implacable. Castigava als fills desobedients, als amants infidels, als subordinats que es negaven a complir les ordres dels seus superiors. Quina feinada tindria avui! Fins i tot els déus de l’Olimp estaven sotmesos a la seva justícia severa. Encara que a més de la venjança tenia altres comeses. Per exemple, mesurar la felicitat o infelicitat dels mortals.

Però amb el temps es va imposar la seva funció punitiva, i va passar a formar part de les “fúries”, un conjunt de deesses vinculades a l’àmbit de lo passional i el sagnant.

Avui dia el diccionari li atorga un altre significat col·lateralment relacionat amb les seves funcions originàries. Així, la nèmesi (de vegades utilitzat en masculí) és “l’enemic”, o millor,  “l’arxienemic”, aquell que justifica el paper de l’heroi. Lex Luthor és la nèmesi de Superman. És l’exemple clàssic. El Joker i Batman. El Follet Verd i Spiderman. Ha d’haver un dolent perquè el bo sigui el millor.

La política abusa sovint del concepte de nèmesi per desviar l’atenció sobre els errors propis . A una i altra banda. A Espanya tenim una llarga tradició d’enfrontaments fratricides violents en els que sovint es recorre “a l’altre bàndol” com a justificació de totes les maldats. Crec que no cal posar massa exemples històrics.

L’anomenat “Govern progressista” abans del coronavirus ha recorregut en ocasions a la nèmesi per cohesionar les seves contradiccions internes. La dreta, especialment l’extrema dreta que representa VOX , funciona com a coartada aparentment raonable per ocultar les diferències entre els socis d’aquest govern. Vox i el PP fan el mateix quan converteixen Podem en un monstre comunista disposat a expropiar tot el que fa olor de privat en benefici de la comunitat i de l’Estat. l’independentisme ha fet del victimisme i l’existència d’un enemic comú ( “Espanya ENS roba”, o “ENS mata”, en la versió més macabra) la bandera per amagar les grans contradiccions ideològiques entre el món convergent, Esquerra Republicana i la CUP. I el insubstancial de molts dels seus arguments.

Però la pandèmia del virus hauria de dur també per davant el comodí de la nèmesi .

Qui reclama unitat i pacte hauria d’estar disposat a renunciar a bona part del seu programa. I qui diu estar disposat a oferir col·laboració per segellar aquest pacte, també. Però el més important, tots ells haurien d’enterrar la Deessa Nèmesi. La venjança, l’enemic, els bàndols, no són bons aliats per als temps tan durs que ens ha tocat viure .

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Que aixequi la mà qui no ha comès errors en la gestió del coronavirus. Ningú. Amb més de 20.000 morts i pujant menteixen els que afirmen que la culpa és de l’altre, quan tots tenen responsabilitats en els governs de l’Estat o de les comunitats autònomes.

Al costat dels morts, i guardant dol per ells, enterrem també la nèmesi i apartem-la de la política. No ens mereixem una altra cosa després de tant patiment.

Per cert, la versió romana equivalent a Nèmesi era la deessa Invidia. Hi ha molt per desterrar i molta feina per sortir de túnel.

Que aixequi la mà qui no ha comès errors en la gestió del coronavirus. Ningú Click To Tweet

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú