Segons un informe recentment presentat per la consultora ICSA Grup i Eada la bretxa salarial no ha fet més que augmentar en el 2019. De fet, la tendència és que la distància va acréixer la bretxa salarial entre aquest grup i els comandaments intermedis i especialment amb els empleats rasos, que cobren de mitjana uns 61.500 euros bruts menys anuals.
Aquesta situació no s’ha vist pal·liada amb l’increment del 22% de l’SMI. Com a resultat, mentre el salari mitjà dels directius es va situar en 84.773 euros bruts després de créixer el 4,6% (en termes absoluts es dispara 3.714 euros), el dels comandaments intermedis es va elevar menys, el 3,43% (1.422 euros, a 42.929 euros), i el dels empleats encara menys, un 1,89%, fins als 23.250 euros, 431 euros més que l’any anterior.
Aquesta situació és la que es va repetint en els últims anys. Durant el període 2007-2018, directius i comandaments intermedis han aconseguit mantenir el seu poder adquisitiu, registrant un diferencial positiu de l’1,18% i del 2,46% respectivament, amb una inflació acumulada del 16,8%. En aquest mateix període, els empleats han perdut un 0,3% de poder adquisitiu.
Ernesto Poveda, president d’ICSA Grup, ha reconegut que “els increments en 2018 han estat menys significatius de l’esperat”. De fet, ha apuntat, “l’augment del 22% del salari mínim interprofessional aprovat recentment pel Govern només afectarà un 4% de la població, per la qual cosa tindrà un impacte mínim”.
Malgrat la reestructuració del sector financer que va suposar una pèrdua aproximada de 80.000 ocupacions des de 2008, aquest continua encapçalant la remuneració en totes les categories professionals. En el cas de la indústria, la internacionalització i l’exportació li han permès mantenir els nivells salarials. La crisi de la construcció i la massiva pèrdua d’ocupació han deixat tocat un sector que no ha recuperat el seu nivell retributiu des de llavors.
En l’extrem oposat trobem el sector comercial i turisme, “el low cost de les rendes salarials del país”, segons Poveda. En la seva opinió, “sorprèn que un sector amb tanta embranzida i que representa una part important del nostre PIB continuï retribuint tan malament als seus empleats”.
