Recordem telegràficament els estralls de la pandèmia de la Covid-19, que encara tenen pendent, per part del govern, un rendiment de comptes. Sánchez i el seu equip ministerial no ha comparegut mai per dir les morts directes i col·laterals i els costos econòmics que ha tingut la pandèmia per a nosaltres. Prefereixen no explicar-se, no fos cas que algú aixequés la mà i preguntés quines eren les seves responsabilitats en el desastre.
Perquè de desastre es tracta. Han mort directament 100.000 persones i 162.000 com a excés de mortalitat, el que significa un índex de 186 morts per 100.000 habitants, que és una xifra realment tràgica. Ha costat 184.000 milions en ajudes, és a dir, una mica més d’un milió per mort. I a més tenim un milió addicional de pobres, el que indica que els ajuts han estat clarament insuficients.
De fet, Espanya ha sortit com un dels països més afectats de la crisi i amb una menor recuperació, de manera que abans de la guerra d’Ucraïna i les sancions, ja ens n’anàvem a l’any 2023 per recuperar el nivell econòmic que teníem el 2019. Això és conseqüència que la despesa que va aplicar el govern va ser de les més baixes d’Europa, inferior fins i tot a la italiana, i naturalment aquesta mancança va contribuir al retard de la recuperació de la Covid-19, que ha comportat que 50.000 empreses tanquessin.
Però, evidentment, no n’aprenem i ara Espanya, més ben dit el govern, s’ha precipitat una vegada més a declarar una altra vegada la “nova normalitat“. Pot tenir sentit que no es comptabilitzin el nombre de persones infectades, en definitiva aquesta variable depèn del nombre de proves i si aquestes es redueixen, la xifra té poca significació. Per tant, situar el focus sobre els llits hospitalaris i les UCI és racional.
El que no ho és, sinó que resulta molt perillós, és haver posat fi a l’aïllament dels asimptomàtics. Es pot considerar que un percentatge important d’aquests venen dels insuficients controls que ja se saltaven l’aïllament. Però ara en oficialitzar-ho, el que es fa és obrir la porta que portadors del virus es moguin amb absoluta tranquil·litat en el si de la societat, propagant la malaltia. Es pot confiar que l’elevat grau de vacunació i les moltes persones que ja s’han immunitzat de manera natural constitueixen un fre, però és jugar a la ruleta russa.
Per dues raons molt importants. Una, sembla que hem oblidat que el virus muta i que el fet que pugui circular amb facilitat només fa que estimular aquestes transformacions que poden donar lloc a variants més agressives o més contagioses. L’altre factor que assenyala l’escassa responsabilitat del govern és que la xarxa de vigilància sentinella està insuficientment dotada i, per tant, ens podem trobar amb què quan els hospitals detectin una nova pujada de les infeccions, aquesta ja resulti una altra vegada imparable.
En realitat, el govern que gasta diners en el creixement de la burocràcia o en ministeris com el de la Igualtat que consumiran 2.000 milions d’euros no se sap ben bé perquè, el que intenta és treure pressió a l’assistència primària de manera que aquesta pugui retornar a la funció de tractament del conjunt de les malalties que tenia fins a la Covid. Cal pensar, per exemple, que 1 de cada 5 pacients amb càncer no ha estat diagnosticat, o ho ha estat tard, durant aquest període de temps. Però aquesta sobrecàrrega de la primària, que té arrels prèvies a la Covid, no es resol d’aquesta manera, sinó incrementant les dotacions en metges i de més personal sanitari. Cal considerar que ara hi ha un 3% més de professionals de la salut que el 2018, i que es produirà una onada de jubilacions per edat i també perquè aquest factor es combinarà amb la fatiga que ha sofert la professió.
Aquesta manca de mesures de vigilància i prevenció es combina a més amb un segon factor que és la nova onada de grip. Cal remarcar un fet gens habitual que és que en el transcurs d’una mateixa temporada haurem sofert dues onades d’aquest tipus, la primera a la tardor, molt moderada, i la segona aquesta primavera, una estació menys propicia a la grip, que a més s’ha desencadenat amb molta intensitat, donant lloc a configurar una veritable epidèmia en termes clínics. Segurament que una de les causes és que els virus gripals que s’han aïllat són en bona part d’un tipus diferent del que s’inclou en la vacuna antigripal d’aquest any. És una mala notícia perquè significa que l’efectivitat de la vacuna està sent inferior.
Aquesta doble combinació d’una Covid que no ha desaparegut i una grip que emergeix amb força planteja un panorama de salut pública complicat, i no estem veient que ni el govern espanyol, amb la singular ministra de Sanitat al front, ni el departament corresponent de la Generalitat, estiguin adoptant mesures a l’alçada de la situació.
És escandalós, però cal constatar que una vegada més la trivialitat i l’oportunisme en lloc de la preocupació per la salut dels ciutadans, presideix les respostes governamentals.
Loading ...
