El passat diumenge, el primer ministre de Suècia, Stefan Löfven, s’adreçà al país en un discurs a la televisió sobre l’epidèmia del Covid-19. L’al·locució durà tant sols cinc minuts, durant els quals recordà que la crisi sanitària al seu país es trobava tan sols en el seu inici.
Löfven avisà als ciutadans que el govern podria prendre properament decisions que tindrien «un impacte sobre la vida quotidiana», i arribar sense cap altre preavís. Enmig del tancament generalitzat arreu d’Europa, el primer ministre del país escandinau no anuncià cap mesura concreta.
Suècia sembla un oasi de pau (i activitat econòmica) enmig d’una Europa que alça barricades per tot arreu.
De moment, els suecs segueixen acudint als parcs, anat als cinemes i fent les compres habituals. Els comerços romanen en general oberts, i només els esdeveniments de més de 500 persones han estat prohibits.
Els nens van a l’escola, i l’ensenyament tan sols s’ha interromput a les universitats, que fan cursos a distància però mantenen obertes les seves instal·lacions. El govern recomana als ciutadans que presenten símptomes que no surtin de casa. I dóna el mateix consell als majors de 70 anys en general.
L’estratègia de Suècia davant el coronavirus, que ha patit fins ara 36 víctimes mortals, es resumeix en una paraula: progressivitat. Com explica el seu ministre del interior, Mikael Damberg, «no es tracta de prendre la bona decisió, sinò de prendre-la en el moment oportú».
Però aquesta manera d’actuar costa d’entendre inclús en el context dels disciplinats i organitzats països nòrdics: Noruega, Finlàndia i Dinamarca han pres mesures molt més dràstiques tot i presentar com el seu veí suec nombres de casos baixos en comparació a altres països europeus més al sud.
Per què Suècia no està actuant doncs com altres països similars i que es troben davant d’una situació pràcticament idèntica?
Segons l’agència sueca de salut, el confinament total que altres països han adoptat no és viable al llarg termini perquè la població no el pot suportar. Una altra raó que el epidemiòleg d’estat Anders Tegnell dóna és que a més , el confinament és contraproduent.
Segons afirma prenent l’exemple dels col·legis, els nens que no van a l’escola poden de totes formes «estar en contacte amb moltes persones fóra del seu cercle habitual, com els seus avis». Addicionalment, Tegnell prossegueix, tancar les escoles també genera el problema de què fer amb els nens del personal sanitari.
La societat sueca té la reputació de fiar-se dels seus experts, que de moment no han sonat l’alarma general. Però potser ho hauran de fer ben aviat per intentar evitar el col·lapse als hospitals: el sistema de salut de Suècia travessa actualment un moment de crisi.
El país només compta amb 5,1 llits a la UCI per cada 100.000 habitants, mentre que Alemanya, amb PIB per capita de 10.000 dòlars inferior al de Suècia, en disposa de 9. Segons la Societat Sueca de Anestesiologia i Medicina de Cures Intensives, a Suècia hi ha tan sols 574 respiradors.
Si es confirma un increment substancial en el nombre de contagis, en els propers dies el govern de Stefan Löfven podria canviar dràsticament de direcció, tal i com el primer ministre avisà en el seu discurs del diumenge. Però potser, com al Regne Unit, la decisió haurà arribat una mica massa tard.
El país només compta amb 5,1 llits a la UCI per cada 100.000 habitants, mentre que Alemanya, amb PIB per càpita de 10.000 dòlars inferior al de Suècia, en disposa de 9. Share on X
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
