Coronavirus: Amb la independència, menys morts?

La temeritat, que ja resulta impudícia, del govern independentista de la Generalitat no coneix límits. L’última gesta és la de la portaveu del govern, la Consellera Meritxell Budó, que ha afirmat que amb la independència tot hagués anat millor i hi haurien menys morts a Catalunya.

Parlen com si ells no estiguessin a càrrec del govern, que té competències plenes en sanitat i en serveis socials, a més de molts altres aspectes fonamentals. Parlen com si les seves actuacions estiguessin marcades per l’èxit i no pels fracassos més rotunds. Només cal comparar el que ha fet la Generalitat, que disposa d’un ampli autogovern, amb el que s’ha aconseguit a la regió italiana de Vèneto, que disposa de moltes menors atribucions. Aquesta regió, tot i ser un dels focus inicials de la pandèmia, ha aconseguit controlar-la amb eficàcia i rapidesa marcant la diferència amb la Llombardia, l’altre gran focus inicial. Mentre que en el primer cas, el del Vèneto, hi ha comptabilitzats 16.127 contagis, a Llombardia la xifra puja a 66.971, amb la diferència addicional que al Vèneto s’han realitzat moltes més proves per identificar els portadors.

L’últim fiasco del govern català ha estat l’inici de la distribució de les mascaretes, perquè a les poques hores i sense que es formessin cues a les farmàcies, s’havia col·lapsat el sistema informàtic. No serà per falta de temps per preveure i organitzar millor la distribució, perquè cal recordar que aquesta distribució a les farmàcies ja és producte d’un retard, obligat per la improvisació amb què el president Torra va anunciar dies enrere l’inici d’aquest servei. Però, a més, només es distribueix gratuïtament una màscara quirúrgica per persona. En tractar-se de material d’un sol ús, la seva utilització és molt limitada i com a molt podrà servir per a alguns dies. La resta de màscares només seran accessibles a un cost de 0,70 cèntims, un preu singularment car.

A la Comunitat Valenciana, que és aquí al costat i que està molt pitjor finançada que la Generalitat, ja ha començat sense problemes la distribució d’aquest factor de protecció bàsic. A Cantàbria s’han distribuït massivament mascaretes de fabricació pròpia, elaborades mitjançant un innovador tractament del paper. Aquí, ni quantitat, ni bon servei, ni previsió, ni creativitat i tecnologia, i no serà perquè en la societat catalana no es disposi de tot això en abundància.

Aquí, quan els llits d’UCI i l’accés als respiradors va ser desbordat per les necessitats, es va preferir practicar la selecció vital en funció de l’edat en lloc d’acudir a una distribució de malalts greus a altres territoris i centres que tenien llits disponibles, a la sanitat pública, i a la privada, que s’ha quedat amb més de 2.000 llits UCI sense utilitzar.

La primera mesura que va adoptar la Generalitat pel seu compte va ser el confinament d’Igualada i la Conca d’Òdena. Les mesures pertinents derivades del fet que un dels principals focus de transmissió era precisament l’hospital comarcal, el lloc on precisament havien d’acudir les persones que emmalaltissin i els seus familiars. Resultat: ha significat una multiplicació de contagis, fins a l’extrem de convertir aquella zona en una de les que posseeixen una mortalitat més elevada d’Europa. La primera mesura que va prendre la Generalitat en adonar-se del que estava succeint va ser suprimir el recompte per separat del nombre de casos i defuncions d’aquesta zona. Avui no coneixem el balanç específic del territori, que en el seu moment va ser confinat per la Generalitat, i presentat com un exemple de capacitat d’actuació.

I què dir de la gran catàstrofe de les residències de gent gran. Ha estat tal el desastre, que s’han sostret les competències al Departament de Treball i Afers Socials i s’han traspassat a Sanitat. És l’únic cas entre totes les autonomies que, en plena pandèmia, es produeix una desautorització tan evident com aquesta. Com pot funcionar l’administració en aquestes condicions? Com confiar en un govern, el president del qual crea un comitè d’experts al marge del que disposa el Departament de Sanitat, amb el que també significa de desautorització de la Consellera Alba Vergés?

La clau de l’èxit d’Alemanya, Portugal, Txèquia, el Vèneto o Finlàndia ha radicat en dos punts, que la Generalitat, a diferència d’altres comunitats com el País Basc, ha estat incapaç d’emprendre: tests de contagi nombrosos i capacitat d’identificar i aïllar les línies de contagi, i ús massiu de mascaretes per part de la població. Per a això no cal la independència. Només calen persones capaces al capdavant.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS