Fa uns dies vaig rebre un d’aquests centenars de missatges que circulen per Whatsapp amb una imatge d’un cotxe cremat en el seu interior i un text que advertia dels perills de deixar gel desinfectant dins d’un vehicle pel risc d’explotar a altes temperatures.
Pel que sembla, un dels components del gel era suposadament inflamable a partir de certa temperatura i un cotxe a l’estiu, com tothom sap, es converteix en un infern si el deixes aparcat al sol.
La persona que m’ho va enviar és algú altament qualificat, amb diversos fills mèdics, que no m’havia enviat mai aquest tipus de missatges. Em va estranyar que ho enviés, i la foto em va impactar, i vaig pensar de seguida que havia deixat un d’aquests envasos amb gel dins del meu cotxe. Li vaig enviar una emoticona de sorpresa, sense més.
No vaig reexpedir el missatge, perquè mai ho faig, i em vaig disposar a comprovar en algun moment si aquella informació era certa. No va fer falta. Als pocs minuts, el meu amic informant em va reexpedir un altre missatge en el qual es demostrava que la foto era una farsa, que no corresponia a una explosió per gel desinfectant, i que el missatge era totalment fals. “Fake news”, li vaig contestar una mica molest. “Sí”, em va dir, “les xarxes estan repletes aquests dies d’aquesta mena de missatges”. Ho havia reenviat amb tota la bona voluntat del món, per tal d’avisar-me del perill, però ell també havia estat enganyat.
La Unió Europea va posar en marxa fa ja un temps un protocol i una altra sèrie d’accions per a detectar i desactivar les desinformacions que es generen a les xarxes per part de particulars, institucions i sovint, fins i tot governs.
En el cas de la COVID-19, la UE constata que la desinformació prolifera a tot el món, amb conseqüències potencialment perjudicials per a la salut pública i la comunicació efectiva de crisi. Són missatges coordinats de desinformació que culpabilitzen a les minories vulnerables com a causants de la pandèmia i alimenten la desconfiança en la capacitat de les institucions democràtiques per a trobar solucions eficaces contra el virus.
Com deia, hi ha fins i tot governs de determinats estats, o agents contractats i recolzats per ells que persegueixen explotar la crisi sanitària per a promoure interessos geopolítics específics.
Alguns exemples de “fake news” entorn del virus citats per la UE: (1)
* “La UE s’està desintegrant”: encara que és cert que la seva actuació no ha estat ni molt menys exemplar tancant fronteres internes comunitàries i amb poca cooperació entre els estats, no sembla que el COVID vagi a acabar amb la Unió.
* “El virus va ser creat per l’home”: o “es va propagar intencionadament”. No hi ha cap demostració real d’aquesta teoria conspirativa, però molta gent la dóna per bona.
* “Rentar-se les mans no ajuda”: aquest tipus de consells de salut falsos sobre la pandèmia és freqüent en les xarxes socials. Per exemple, el portal digital Sputnik Deutschland ha promogut aquesta afirmació sobre la higiene de les mans en Facebook i Twitter.
* A la Xina els mitjans estatals i els funcionaris del govern difonen teories no provades sobre l’origen de COVID-19.
* A Síria, Daesh convida als seus militants a explotar el caos i la confusió entorn de la pandèmia, que qualifica de “turment dolorós” contra les “nacions creuades”. El règim sirià està utilitzant el virus per a atacar a la UE.
* A Rússia s’han registrat més de 150 casos de desinformació en favor del Kremlin, destacant la preparació de Rússia per a enfrontar el brot. La realitat ha demostrat que han tingut els mateixos problemes, o més, que els països europeus més castigats. Això sí, tots els mitjans van destacar l’ajuda militar russa a Itàlia en els primers compassos del virus.
* Turquia: la informació sanitària falsa i distorsionada circula de manera constant en les xarxes socials, i el govern aprofita per a criticar i atacar durament a la UE.
* Balcans occidentals: els conspiradors suggereixen que el virus és una arma biològica estatunidenca o el pretext per a una invasió estrangera. Per als difusors d’aquestes teories la UE està “donant l’esquena” als Balcans Occidentals.
Com veieu, aquest virus és altament tòxic. També a les xarxes.
Fugiu de les “corona-fake news”. I sobretot, no contribuïu a difondre-les.
“Cave canem”, que mossega.
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
Hi ha fins i tot governs de determinats estats, o agents contractats i recolzats per ells que persegueixen explotar la crisi sanitària per a promoure interessos geopolítics específics Share on X
Loading ...
