Era de tota lògica jurídica. L’atzagaiada amb el procediment seguit pel govern municipal que Ada Colau i Jaume Collboni tramitant una modificació tan radical d’una via principal de l’Eixample com si fos un simple pla d’obres, com aquell qui arregla la vorera per evitar-se tramitacions i garanties procedimentals, havia d’acabar malament davant els tribunals. Així ha estat.
El jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona ha dictat sentència revocant l’acord municipal que va aprovar l’eix de Consell de Cent formant part de la superilla de l’Eixample. La raó és la ja apuntada. No es podia tramitar com una obra ordinària, sinó que s’havia de modificar el Pla General Metropolità.
Aquesta ha estat la tesi de sempre de molts experts, començant pel mateix antic arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona José Antonio Acebillo.
D’aquesta manera la jutgessa atén el recurs presentat en el seu moment per Barcelona Oberta, l’associació que aplega els comerciants dels eixos comercials de Barcelona. Aquest fet embolica l’inici de mandat de Collboni perquè a més de veure’s obligat a recorrer-ho, posa sobre la taula que el PSC governava amb els Comuns en el passat mandat i va participar, per tant, de la decisió. Contra la sentència l’Ajuntament presentarà recurs, però sembla difícil que aquest pugui prosperar. A més, hi ha altres denúncies al jutjat de caràcter administratiu, però també una de via penal que va en el mateix sentit. Aquesta és només la primera conseqüència d’una bateria de protestes cíviques, utilitzant el camí de la justícia, per refer una de les grans arbitrarietats que va cometre Colau.
L’exalcaldessa, com és propi d’ella, ha reaccionat de manera violenta desqualificant la jutgessa, acusant-la d’anar contra el sentit comú i de no defensar la gent. Ha afirmat que quan la justícia actua així té un greu problema i ha formulat una advertència: “nosaltres no ho permetrem”. El respecte que Colau i els Comuns tenen per la independència judicial és, com han demostrat sempre, perfectament descriptible.
El problema afegit és que ara que ja no governen a Barcelona, però manen molt sobre Collboni, també governen a l’Estat i això, en relació amb el seu problema amb la independència judicial, ja representa perills més grans. Afirma Colau que la sentència és “absurda” i que ella defensa “els veïns que volen una Barcelona més verda i saludable”. Es necessiten penques, amb perdó de l’expressió, per utilitzar aquest argument, quan el més verd que hi ha a Consell a Cent són els plataners de tota la vida, perquè la resta és una vegetació rastrera en el sentit tècnic del mot i de molt poca volada.
D’altra banda, sobre la salut que aquesta obra comporta que li diguin als veïns del carrer València i de la resta de carrers de l’Eixample que respiren una atmosfera més contaminada que mai.
Cal fer observar que la gran transformació de la Via Laietana també pot seguir el mateix camí perquè ha estat tramitada de la mateixa manera. El període Colau-Collboni s’ha caracteritzat per passar-se pel forro les garanties procedimentals amb les aprovacions de modificacions urbanístiques. Ara la ciutat ho anirà pagant.
A més, la reforma de Consell de Cent ha estat un desori de diners. Ha costat, encara que costi creure-ho, 26 milions d’euros. Entre altres coses perquè ha estat complicat recuperar el sòl per poder efectuar plantacions i, sobretot, perquè el paviment que hi havia va ser constituït per lloses de granit procedents d’una pedrera d’Extremadura de Quintana de la Serena i, és clar, això costa diners. Afortunadament, la reversió perquè es pugui retornar a la normalitat seria molt menys costosa, perquè l’estructura que en definitiva té ara Consell de Cent fa fàcil sense grans obres habilitar la calçada central, que a més necessita un tipus de paviment, l’asfalt convencional, molt més econòmic.
També seria una ocasió per aprofitar la transformació establint mesures que combatessin els episodis de calor intensa, en dotar l’asfalt d’un color clar i aprofitar l’avinentesa per instal·lar tendals reversibles per als períodes de màxima temperatura.
El que no té solució és el cop que els especuladors rebran perquè ja havia començat el negoci de gentrificar el carrer. Quan la sentència es compleixi, l’Eixample i els veïns de Barcelona hi sortiran guanyant.
Loading ...
1 comentari. Leave new
I que pasa amb el tranvia per la Diagonal? No es va fer un referenndum i va sortir que no el voliem ? Aixo sense tindre en compte el cost economic i en afectacions que representa comparat amb l’implantacio del mateix servei amb autobusos electrics.
En lloc d’anys d’obres, pintar nous carrils i a funcionar. I es pot cambiar el recorregut i les parades quan vulguis facilment. Igual es un tema de comisions.