El Congrés dels Diputats té feina per tractar la maria, un dels múltiples noms amb que es coneix el cannabis, donat que hi ha tres propostes, tres, per legalitzar-ne el seu consum. Mas País, UP, i ERC han presentant tres iniciatives en aquest sentit, i per demostrar la seva capacitat negociadora no s’han posat d’acord i cadascú planteja la seva, fet que demostra que en realitat potser més que aprovar una iniciativa el que volen és presentar als seus seguidors que ells estan per legalitzar la marihuana.
La idea de fons és comuna: poder-la consumir a la via pública igual que el tabac. En això coincideixen tant Más País com ERC. Però UP és més restrictiva i delimita el consum a l’àmbit privat i als clubs socials de cànnabis que han de funcionar sota llicència. En contrapartida UP és molt generosa amb els límits de la psicoactivitat.
Se sap que no tota la marihuana és igual en relació amb l’ingredient actiu, el THC. Més quantitat d’aquest ingredient, més efecte psicoactiu. A l’actualitat el límit està fixat en un 0,2%, que és el que manté la proposta d’ERC. Más País, per no se menys, l’eleva en un 50% i el situa en el 0,3% de THC. Però a UP li sembla poc i ho multiplica fins l’1%, que seria una veritable bomba psicoactiva per la riquesa en aquell component. Després es presenten les diferències pel que fa a l’autoconreu, a l’existència o no d’un ens regulador, a la venda de llavors, etcètera. El més curiós del cas és que no consideren l’ús medicinal, que és l’aspecte més socialment interessant, i el remeten a una llei específica en l’àmbit sanitari.
En el debat per la legalització de la marihuana hi ha dues qüestions en les quals es pot resumir el problema. Una és que quan es legalitzen restriccions, aquestes no limiten el tràfic ni les màfies, sinó que, al contrari, les multipliquen perquè el vesant legal, com la punta de l’iceberg que emergeix de l’aigua, oculta la part submergida que és molt més gran. Només cal veure la situació d’Holanda amb les drogues i el perill que comporta la magnitud de la delinqüència organitzada al voltant d’ella, per constatar aquest fet. També ha succeït una cosa semblant quan s’ha legalitzant la prostitució a Alemanya o Holanda. No ha servit per fer desaparèixer el tràfic de dones i menors, sinó al contrari, l’ha multiplicat perquè la cobertura legal ho feia possible.
L’altre gran problema és el seu impacte sobre la salut. I en aquest sentit hi ha informació científica suficient per avaluar-ne molts aspectes, malgrat que no tots els interrogants estan ja clars. Una de les millors fons és la dels CDC Centres pel Control i la Prevenció de Malalties als EEUU. Sembla clar que l’ús regular de la marihuana té impacte a curt i llarg termini sobre la salut del cervell, en aspectes relacionats amb la capacitat d’atenció, memòria i aprenentatge, que també poden afectar a les relacions i a l’estat d’ànim. Aquests efectes són tant més importants com més aviat s’iniciï el seu consum. En aquest sentit, els efectes sobre els adolescents poden ser demolidors. Més que de quantitat bruta ingerida, l’impacte depèn de la riquesa en tetrahidrocannabidol (THC) que determina la seva potència. També la freqüència en el consum i com s’ha apuntat l’edat. El fet que es combini amb altres substàncies, encara que siguin perfectament legals, com l’alcohol i el tabac, també dota de més perill a les seves conseqüències. Hi ha evidències contradictòries sobre el càncer i la marihuana. En alguns casos sembla que sí que hi ha una relació, però encara cal aprofundir més en la recerca, si bé sí que s’ha determinat aquesta relació entres els fumadors freqüents o crònics i el càncer testicular.
També afecta a la salut del cor en termes de ritme cardíac i pressió arterial alta. Per tant, es poden produir derivades nocives que directament no es relacionin amb la marihuana, si els fumadors són a més persones que ja tinguin una propensió a l’arítmia i a l’elevada tensió arterial. També afecta als pulmons quan es consumeix fumada, perquè el fum de la marihuana conté molts dels mateixos irritants, toxines i carcinògens que el fum del tabac. Té efectes sobre la salut mental i pot produir trastorns de tipus esquizofrènic, psicòtic i estadis de depressió i ansietat, amb pensaments suïcides pels adolescents.
No és per tant una droga innòcua, i presenta tants o més problemes que el tabac. També cal recordar que el fum de marihuana de “segona ma”, aquell que aspiren els que estan a prop dels que fumen, provoca conseqüències exactament igual com passa amb el tabac, i inhalar-los pot afectar a la salut i al comportament dels no fumadors. El problema és multiplica si el consum es fa a la llar i hi ha nens i nadons en aquella casa.
Per tot aquest panorama no s’entén massa bé l’interès en la legalització del seu consum encara que sigui amb determinades restriccions. Si a cada vici que contrau la societat la solució és legalitzar-lo, no té cap sentit, per exemple, voler prohibir una pràctica tan estesa com la prostitució, que és singularment perjudicial, però que és un hàbit en centenars de milers de persones a Espanya.
El que sí que és una necessitat, i aquesta no s’aborda, és regular i facilitar el seu ús restringit de caràcter terapèutic, perquè aquí sí que hi ha documentació científica suficient com per veure que en determinats casos i posicions el seu efecte és benèfic.
