Conclusions del World Economic Forum (WEF) celebrat a Davos

El significat de les reunions de Davos

Com fa cada any per aquestes dates, el professor alemany d’economia Klaus Schwab, de 85 anys, ha clausurat la darrera edició de la setmana de reunions internacionals organitzada pel World Economic Forum (WEF) a la localitat alpina suïssa de Davos. El lema de l’edició d’enguany ha estat aquest: Rebuilding trust (reconstruir la confiança).

Com cada any, una part significativa de les elits polítiques, empresarials, financeres, acadèmiques, mediàtiques i del pensament mundials s’ha desplaçat a Davos per escoltar presentacions, analitzar megatrends (grans tendències) sobre l’estat del món, intercanviar idees, buscar oportunitats i, sobretot, per fer networking (relacions personals).

La trobada d’enguany ha reunit gairebé 3.000 líders globals i empresarials, provinents de més de 80 països. Quan el professor Klaus Schwab va fundar la trobada l’any 1971, el títol de l’encontre era European Management Forum i els participants rondaven els 450 líders empresarials, provinents de 31 països, que es donaven cita a Davos amb la sola intenció de compartir pràctiques de direcció d’empreses. La trobada ha canviat molt des d’aleshores, ha passat d’empresarial a global.

El politòleg i professor nord-americà Samuel P. Huntington, autor del famós llibre “El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l’ordre mundial”, va definir l’any 2004 als assistents a la setmana de Davos com “elit global amb poca necessitat de lleialtat nacional, que considera que les fronteres nacionals són obstacles sortosament en vies de desaparició i que contempla els governs nacionals com a elements residuals del passat”.

Actualment, s’està assistint al retorn dels estats nacionals i es constata la decadència de la globalització i del multilateralisme en general.

El que avui està de moda és la  national fealty (lleialtat nacional). Les fronteres ja no són considerades obstacles sinó molt sovint instruments de protecció. El big State (l’estat fort) ja no es veu com un anacronisme. “S’ha acabat el Davos consensus, és cosa del passat”. Les amenaces a l’estabilitat mundial són creixents, amb guerres devastadores com les d’Ucraïna, Gaza i d’altres a diferents llocs del món, i amb un Donald Trump, gran antiglobalista, que es torna a presentar com a candidat a la presidència dels Estats Units amb les enquestes a favor seu.

El món està canviant de manera no prevista pels globalistes. Malgrat tot, Davos continua sent una caixa de ressonància important a escala global

El món està canviant de manera no prevista pels globalistes. Malgrat tot, Davos continua sent una caixa de ressonància important a escala global. El seu punt fort no consisteix a oferir solucions als problemes del món actual, sinó en oferir una plataforma gegantina de contactes. Diuen els participants que les trobades més útils, a més de ser les més cèlebres, són les one to one (cara a cara) amb persones que interessen. Són brevíssimes i els seus protagonistes van directament al gra. Un executiu nord-americà ha declarat: “Jo vaig cada any a Davos perquè trobo reunides al mateix lloc a totes les persones que m’interessa veure”.

Eleccions, riscs i necessària recuperació de la confiança en un entorn geopolític turbulent

L’any 2024 serà un any electoral a molts països del món. Segons el Global Risks Report 2024 del World Economic Forum (WEF), les informacions manipulades i la desinformació constitueixen el risc més important a curt termini. La polarització social és el tercer risc. La resta de riscs detectats a curt termini, fins a deu, són: la ciberseguretat, els conflictes armats entre estats, la manca d’oportunitat econòmica, la inflació, les migracions involuntàries, la recessió econòmica i la contaminació.

El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha declarat:

“Quan les normes globals col·lapsen, també col·lapsa la confiança. Estic personalment impressionat per l’erosió sistemàtica de principis i estàndards que donàvem per suposats. Molts països i empreses persegueixen els seus propis i limitats interessos sense consideracions pel futur que hem de compartir o pel bé comú. Si no reaccionem, la situació encara empitjorarà. Reconstruir la confiança no és només un eslògan o una campanya de relacions públiques. Requereix reformes profundes de la governança global per afrontar les grans tensions geopolítiques que tenim davant nostra en aquesta nova era de multipolaritat”.

Prendre el pols del món

Davos destaca pels diagnòstics i visions de conjunt que proporciona als assistents i no per les solucions que els pugui facilitar. Un gran empresari europeu ha declarat: “Jo vaig a Davos sobretot per prendre el pols sobre el meu gran entorn, és a dir, sobretot el que està succeint d’important al món que sigui rellevant per a la meva empresa”.

La primera idea que els participants d’enguany s’emporten a casa és que el món està experimentant una gran transformació i que vivim un present incert. Factors clau impulsors d’aquesta transformació són: el geopolític (guerres, canvis a l’ordre mundial); el tecnològic (revolució de la intel·ligència artificial); l’evolució d’un canvi climàtic desbocat; els fortíssims nivells de polarització política i social (Estats Units, un cas paradigmàtic); les grans dinàmiques d’envelliment de la població a països importants (Xina entre ells).

La intel·ligència artificial (IA) generarà l’escenari geopolític més turbulent en dècades

La intel·ligència artificial (IA) generarà l’escenari geopolític més turbulent en dècades. Un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) distribuït abans del començament de la trobada preveu per aquest any un gran impacte negatiu de la IA sobre el mercat de treball. Al costat de la promesa d’enormes guanys en productivitat amb la IA, s’hi troba l’amenaça d’una gran disrupció i de molts llocs de treball destruïts. Ha impressionat la preeminència de la IA generativa en el programa oficial del Fòrum. L’informe de l’FMI també posa l’èmfasi en l’augment de les desigualtats, ja que la IA premia a les elits i això eixampla la bretxa social.

El Fòrum  d’enguany també ha posat en relleu que la bretxa econòmica entre Europa i els Estats Units assoleix un rècord. Europa s’està quedant enrere  (Europe is lagging behind). Un informe de la consultora McKinsey (Accelerating Europe: Competitiveness for a new era) va ser distribuït a la reunió, posava de relleu que els ingressos per càpita dels europeus són un 27 % inferiors als nord-americans. La comparació entre els dos blocs és despietada. El 2011 la UE estava per sobre dels Estats Units. Avui, en poc més de deu anys, els Estats Units té un 47 % més de riquesa que els europeus.

Intervencions destacades

Representants de Pequín, Washington i Brussel·les han estat presents a Davos. La lectura creuada de les seves declaracions no ha estat tranquil·litzadora. No es veu un camí segur que eviti la confrontació entre els Estats Units i la Xina, ni que proporcioni a la UE l’autonomia estratègica que precisa per a poder jugar un paper d’intermediació entre les dues grans potències.

El primer ministre de la Xina, Li Qiang

El primer ministre de la Xina, Li Qiang, va arribar a Davos al capdavant d’una extensa delegació xinesa. Li Qiang ha declarat que “la confiança s’ha erosionat entre els Estats Units i la Xina”. S’ha queixat de les mesures restrictives al comerç que Washington promou, implantades per Donald Trump i mantingudes, o fins i tot augmentades, per Joe Biden. També s’ha queixat dels controls tecnològics implantats per Washington. És paradoxal que siguin ara els xinesos els que es declarin partidaris del multilateralisme i de la globalització, enfront dels americans. “Hem d’apostar pel multilateralisme, és la direcció adequada; ens hem de basar en regles reconegudes per tota la comunitat internacional, lluny de comportaments unilaterals i hegemònics”. Pequín reclama “un canvi de l’actual ordre mundial”, al que considera “abusivament dominat per Occident”.

El secretari d’Estat nord-americà, Antonhy Blinken 

Les paraules del primer ministre xinès xoquen frontalment amb el fet que a Washington existeix un consens absolut -tal vegada l’únic a la hiperpolaritzada política nord-americana- que ja no es pot confiar en un ascens pacífic de la Xina serenament incorporada a l’ordre mundial, que durant anys s’ha beneficiat de forma abusiva d’un marc que li concedia avantatges i que li ha facilitat tecnologia de punta que ha incorporat a les seves forces militars i de seguretat. Jake Sullivan, conseller de seguretat de la Casa Blanca, va presentar fa uns mesos la darrera versió de l’estratègia de seguretat dels Estats Units. Aquest document és partidari de controls comercials i tecnològics sobre la Xina. El secretari d’Estat nord-americà, Antonhy Blinken ha estat present a Davos, però no ha pronunciat cap discurs públic. Ha aprofitat el fòrum per mantenir reunions bilaterals.

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen

La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, ha declarat que “el món travessa una era de conflicte i confrontació que representa el risc més gran per a l’ordre global a l’època de la postguerra mundial”. La presidenta ha tractat de presentar la UE com un actor geopolític que pot “encapçalar una resposta” que vagi recomponent la confiança trencada, l’escenari global fragmentat“, en mig “d’una competència no vista en dècades”. Van der Leyen ha reivindicat la resiliència de la UE davant el desafiament de la guerra d’Ucraïna. “L’entrada de Kíev a la UE serà la resposta d’Europa a la crida de la història”.

El president d’Ucraïna, Zelenski

El president d’Ucraïna, Zelenski, ha estat present a Davos. Ha intentat revifar l’ajuda occidental al seu país. La seva visita es produïa en un moment en el qual les noves ajudes dels Estats Units i la UE s’anaven paralitzant. Zelenski ha declarat: “Anem amb compte, Putin és un depredador que no es conforma amb productes congelats”, donant a entendre que si Ucraïna caigués, d’altres països europeus podrien ser aleshores atacats. “La nostra guerra és una guerra per a la defensa no solament d’Ucraïna sinó d’Europa i els seus valors”.

El president francès, Emmanuel Macron

El president francès, Emmanuel Macron, ha advocat per un gran programa inversor europeu en tecnologies digitals, verdes i de defensa, a través d’una nova emissió de deute com la Next Generation. També ha declarat que la UE necessita més autonomia estratègica, a risc de quedar-se despenjada en la competència existent entre els Estats Units i la Xina.

El president espanyol, Pedro Sánchez

Pedro Sánchez ha anat a Davos a vendre “la bona salut econòmica de l’economia espanyola” als inversors internacionals. També ha demanat a les empreses que combatin “els postulats neoliberals”, i ha fet una crida a “lluitar contra l’onada reaccionària que recorre el món per protegir la democràcia”. S’ha reunit amb empreses de l’Ibex presents a la trobada per a tractar sobre la IA i la reindustrialització. Un analista ha comentat: “Està clar que Sánchez no en té prou amb governar Espanya, cada vegada es veu més evident que també es vol erigir en líder de la socialdemocràcia europea”.

El president d’Argentina, Javier Milei

El nou president d’Argentina, Javier Milei, s’ha situat als antípodes dels postulats de Sánchez i de les seves crítiques del neoliberalisme. “Avui estic aquí per dir-los que Occident està en perill. Està en perill perquè aquells que suposadament han de defensar els seus valors estan cooptats per una visió del món que inexorablement condueix al socialisme i en conseqüència a la pobresa”. El magnat nord-americà Elon Musk s’ha declarat immediatament a favor de les tesis de Javier Milei en declaracions a la xarxa social X (abans Twitter), que controla, on ha escrit el següent: “Molt bona explicació de Milei sobre el que fa que els països siguin més o menys pròspers”. Milei també ha explicat perquè ha rebutjat la invitació del Brasil i la Xina d’incorporar-se al grup de països BRICS. La raó que ha donat és que “Argentina és un país occidental i no vol saber res d’una organització dominada per comunistes”.

 Loading ...