independentisme a Catalunya

Com s’expandeix l’independentisme a Catalunya?

Mentre la resposta política del PP i Cs en l’espai polític català es fonamenta en mantenir alta la tensió amb l’independentisme i acceptar el seu joc de polarització en una dinàmica mútua  de retroalimentació, l’independentisme social segueix creixent.

L’elecció de Cayetana Álvarez de Toledo, per encapçalar la llista del PP, és una manifestació més en aquest sentit, i una rèplica de la presentació d’Arrimadas per part de Cs a la llista del Congrés per Barcelona. També és una mostra de la  impotència  política  d’aquell partit a Catalunya, perquè demostra que la força que pretén governar a Espanya no té cap candidat propi que oferir en la comunitat de major pes econòmic de tot l’estat, i ha d’acudir a la desprestigiada figura del diputat cunero.

El PSC pot créixer com a conseqüència d’unir a la seva condició de govern, la seva opció per la moderació i el diàleg, però la seva posició  en altres àmbits fa inviable que sigui el partit catch-all de Catalunya.

Ensems, l’espai hegemònic fins a l’eclosió de l’independentisme, el  catalanisme, continua políticament  buit, fragmentat i sense cap presència política dotada de significació electoral.

En aquest marc de referència polític, el creixement en poder social de l’independentisme continua. En un rapit repàs, aquesta opció política disposa, almenys fins ara, de 2 milions de vots incondicionals, és hegemònicament amenaçadora a les xarxes socials, concentra la més gran audiència en radio, i TV-3, sent minoritària, es manté com la televisió més vista. Dues organitzacions, ANC i Òmnium Cultural agrupen, desenes de milers de persones amb gran predisposició pe fer-se presents o, almenys, col·laborar-hi econòmicament.  Tot aquest bagatge es va traduint en un major pes en les institucions de la societat civil, de manera que el seu control  de nous espais es fa evident. La conseqüència a mitjà termini és la de disposar de més poder.

Per primera vegada la PIMEC ha aconseguit, amb l’ajut de la Generalitat, equiparar-se amb la històrica patronal Foment del Treball. Després de l’acord, la presentació empresarial en tots els organismes on hi estan presents, la representació empresarial es distribuirà  quasi a part iguals, 45% per PIMEC i 55% per Foment, quan la relació fins ara era 25% a 75%. La victòria de la patronal de la petita empresa, molt controlada per exconvergents virats a l’independentisme, ha estat colossal, i a clos un conflicte que s’arrossegava des de fa més de 15 anys. És una torre col·locada en una de les diagonals principals del tauler.

A les pròximes eleccions la Cambra de Comerç de Barcelona, un organisme clau de la vida econòmica de la ciutat, pot portar per primera vegada una nombrosa presència independentista al seu Consell, presència a la Junta directiva, i està per veure si el president serà una persona propera o no. La iniciativa de l’ANC d’impulsar candidats, junt amb altres grups empresarials, pot fer canviar substancialment el rol públic de la Cambra de Comerç de Barcelona, fins ara alineada amb posicions molt institucionals.

La combinació de major pes de la PIMEC als òrgans de presentació econòmica, i la formació d’un bloc independentista a la Cambra atorgaran a l’independentisme una força decisiva en el nomenament de persones per càrrecs en instàncies socioeconòmiques, objectiu òbviament facilitat pel seu control del govern de la Generalitat.

La Intersindical-CSC, una organització mínima en el món laboral català, la qual només arriba al 0,6% dels càrrecs electes, però que ha convocat les tres últimes vagues generals a Catalunya, ha enregistrat un guany considerable en les eleccions sindicals dels funcionaris de la Generalitat. Ha passat de 4 a 35 delegats, superant Comissions, que va perdre 10 representants, fins als 29, i UGT que passa de 34 a 28. També en aquest cas l’ANC va cridar a donar suport a aquest sindicat, si bé la Intersindical nega que aquesta decisió tingués una gran influència en el vot. En tot cas, l’aplicació d’un nou 155 trobaria una organització oposada molt més forta que en 2017.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Finalment, i també en un àmbit tan estratègic com el de la Policia Autonòmica, s’ha produït el fet que per primera vegada un sindicat policial independentista tingui representació en el Consell de la Policia. El Sindicat Nacional de Seguretat (Segcat) comptarà amb un conseller entre el total de 12 en haver obtingut 517 vots del total de 7740 emesos, sobre un total de 17.000 Mossos d’Esquadra.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú