Aquestes són les claus de l’imaginari polític progressista a Europa, inclosa Espanya, sobre la contesa electoral als Estats Units.
Claus de l’anàlisi europeu
- Creix la preocupació a banda i banda de l’Atlàntic davant el possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Hi ha temors que el seu mandat estigui marcat per una “ràbia venjativa” que erosioni encara més les institucions democràtiques nord-americanes i el seu compromís amb la comunitat internacional.
- Trump i el seu candidat a la vicepresidència, el senador populista JD Vance, tenen una visió polaritzada del món, basada en la divisió entre amics i enemics, tant dins dels Estats Units com a Europa i la resta del món.
- En la política transaccional de Trump, els “amics” podrien incloure dictadors i criminals de guerra. El seu retorn podria transformar àrees clau com l’economia, el comerç, l’OTAN, les relacions transatlàntiques, el canvi climàtic, Ucraïna, Orient Mitjà, la Xina i Viktor Orbán.
- Trump ha declarat que, si és elegit el novembre de 2024, negociarà amb el president rus, Vladímir Putin, per posar fi a la guerra a Ucraïna “en 24 hores”.
- En l’àmbit intern, Trump promet retallar impostos a les corporacions i als rics, retirar-se dels acords climàtics i imposar un aranzel del 10 al 20 % a totes les importacions d’Europa i altres països. Aquestes mesures afectarien notablement l’economia de la UE, que depèn en gran part del comerç amb els Estats Units.
- Trump amenaça amb un gir dràstic en la relació transatlàntica i en l’ordre global, amb un enfocament de política exterior impulsat per una fantasia de venjança i domini envers aquells que no se sotmetin a la seva autoritat.
És rellevant que en aquest resum de les perspectives progressistes no hi hagi referències concretes al programa del candidat republicà, sobretot en l’àmbit de la política interior i econòmica.
L’alternativa Harris-Walz
- La fórmula de Kamala Harris, amb Tim Walz com a candidat a la vicepresidència, ofereix una visió diferent dels Estats Units i dels seus aliats. Es descriu sovint com una extensió de l’administració Biden, tot i que amb matisos. Alguns fins i tot l’anomenen una “Biden femenina”.
- Harris pretén mantenir les aliances econòmiques i de seguretat amb Europa, l’OTAN i altres aliats globals. Ha defensat un suport ferm a Ucraïna en la seva defensa davant la invasió de Putin i, en termes generals, sembla alinear-se amb la política exterior de Biden.
- Harris s’ha mostrat escèptica respecte als acords de lliure comerç, com l’Acord Transpacífic (TPP) de l’administració Obama, i va votar en contra del Tractat entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Les seves objeccions se centren en l’impacte d’aquests acords en el medi ambient i en les condicions laborals.
- En política econòmica, Harris enfoca la seva campanya en la classe mitjana amb propostes com ajudes per a la compra d’habitatge, llicència parental pagada i més suport per a la cura infantil.
- Ha promès revertir la decisió del Tribunal Suprem sobre l’avortament, tot i que no ha detallat com ho durà a terme.
- Harris és coneguda per la seva postura complaent amb les grans tecnològiques i les corporacions. El seu cunyat, un alt executiu d’Uber, és un assessor proper de la seva campanya. Això podria beneficiar les empreses de Silicon Valley, en un moment en què s’enfronten a regulacions creixents.
Diferències reals
Si eliminem els adjectius i la retòrica aplicats a Trump i analitzem els punts econòmics que la progressia prefereix no destacar, com ara la qüestió d’Israel, Palestina i la immigració —temes incòmodes per a Harris—, es poden observar les diferències principals entre tots dos candidats:
- La continuació o no de la guerra a Ucraïna. Trump advoca per posar fi a la guerra, mentre que Harris defensa un suport sostingut a Ucraïna.
- La postura sobre l’avortament. Harris afavoreix un enfocament sense restriccions a nivell federal, mentre que Trump prefereix deixar la decisió en mans de cada estat.
- En l’àmbit econòmic, les propostes republicanes podrien resultar més atractives per a alguns treballadors, fet que explicaria que JD Vance sigui descrit com a “populista”. Trump busca una major contribució europea a la defensa a l’OTAN i endurir les tarifes comercials; però pel que fa als tractats de lliure comerç, les posicions dels dos candidats no difereixen significativament, ja que ambdues parts són conscients del deteriorament de l’economia industrial i les condicions laborals als Estats Units.
- La idea que Harris és simplement una versió femenina de Biden és, ara per ara, anatema en la campanya demòcrata. L’administració Biden ha estat percebuda com un fracàs per un ampli segment de l’electorat, inclosos molts votants demòcrates, a causa de la inflació i altres problemes. Harris intenta presentar-se com una alternativa diferent.
- En última instància, més enllà de la guerra cultural i la creixent polarització entre les costes est i oest i l’interior dels Estats Units, hi ha una disputa per conquistar el votant que sent que avui viu pitjor que fa quatre anys. En aquest sentit, les propostes de tots dos candidats s’assemblen més del que difereixen.
Per als europeus que prioritzen la pau a Ucraïna i la normalització de les relacions amb Rússia, l’opció sembla ser Trump. Per a aquells que prefereixen que la guerra continuï, Kamala Harris és la candidata a considerar.