El títol no es refereix només a la situació en què vivim, sinó que correspon a l’últim llibre de Jared Diamond, i el subtítol expressa clarament el seu contingut: Com reaccionen els països en els moments decisius. Diamond és membre de l’Acadèmia d’Arts i Ciències, de l’Acadèmia Nacional de Ciències i de la Societat Filosòfica dels Estats Units, i ha rebut els premis Burr de la Societat Geogràfica Nacional i Pulitzer del 1998 per Armes, gèrmens i acer (199).
En la seva anàlisi, que abasta moments diferents de la vida col·lectiva de societats tan diferents com la finlandesa, japonesa, xilena, indonèsia, australiana i alemanya, parteix de 12 criteris extrapolats del mateix nombre d’ells que són factors al seu criteri que incideixen en el desenllaç de les crisis personals.
Són aquests, i val la pena reflexionar-hi. Segons Diamond i la seva pròpia experiència, el seu ús permet sortir personalment ben parat d’una crisi:
- Reconeixement d’estar en situació de crisi.
- Acceptació de la responsabilitat personal en l’acció.
- Construcció d’un tancat per acotar els problemes als quals cal donar resolució.
- Obtenció de l’ajuda material i emocional necessària d’altres individus i grups.
- Adopció d’altres persones com a model de resolució de problemes.
- Fortaleses de l’ego.
- Autoavaluació honesta.
- Experiència de les crisis personals anteriors.
- Paciència
- Flexibilitat
- Valors centrals personals.
- Absència de constrenyiments personals. L’àmbit de llibertat d’elecció.
Aquest emmarcament es transforma amb lleugeres adaptacions i presenta com els factors incideixen en el desenllaç de les crisis col·lectives:
- Consens nacional que el país està en situació de crisi.
- Acceptació de la responsabilitat nacional en l’acció.
- Construcció d’un tancat per acotar els problemes als quals cal donar solució.
- Obtenció de la necessària ajuda material i econòmica d’altres països.
- Adducció de les experiències d’altres països com a model de resolució de problemes.
- Identitat nacional.
- Autoavaluació honesta nacional.
- Experiència històrica de crisis anteriors.
- Assumpció dels fracassos nacionals.
- Flexibilitat nacional en situacions específiques.
- Valors centrals nacionals.
- Absència de constrenyiments geopolítics.
En la seva resolució cobren un paper determinant les institucions polítiques i econòmiques nacionals, i el paper que exerceix el líder o els dirigents en la resolució de la crisi, el com es prenen les decisions col·lectives. També resulta clau si al, diguem-ne programa nacional de resposta, s’introdueixen simultàniament diferents tipus de canvi o de si aquests canvis s’implanten per separat i en moments diferents. La reconciliació, sigui de l’índole que sigui, interna o entre països, la possibilitat o no que hi hagi ajuda externa, la capacitat nacional d’adaptació, el que potser podríem anomenar la resiliència col·lectiva, i factor determinant l’existència de valors nacionals, en termes d’acords fonamentals compartits, o si aquests són febles o simplement no existeixen perquè estan fragmentats.
Revisar la realitat en què vivim a la llum d’aquests criteris pot proporcionar-nos una millor visió no ja del que succeeix, sinó del futur.
