Collboni i la superilla: tard i malament

És una evidència que el clima electoral impera en els grups municipals i cadascú, amb més o menys gràcia, s’apressa a construir el seu posicionament. És el que va intentar fer el primer tinent d’alcalde d’Ada Colau i candidat al PSC a l’alcaldia, Jaume Collboni, en la seva intervenció al VII Summit “Barcelona, la millor botiga del món” organitzat per Barcelona Oberta, que és l’associació presidida per Gabriel Jené, que agrupa els eixos comercials més importants de Barcelona.

El títol d’aquesta setena reunió era ja tota una declaració d’intencions, perquè l’eslògan “Barcelona, la millor botiga del món” era el que utilitzava la ciutat fins que Colau el va liquidar perquè no li agradava. I li continua desagradant Barcelona Oberta i, pel que es veu, els comerciants, perquè ni l’alcaldessa ni cap membre dels Comuns, va treure el cap a la trobada.

Qui sí ho va fer va ser Collboni cercant construir un posicionament alternatiu i alhora enganxat a Ada Colau, cosa tan difícil com pugui ser un problema de física quàntica, aixecant, més o menys, la bandera que ell amb el PSC sí que propicia la gran reactivació econòmica de Barcelona. Però és clar, aquesta nova constricció d’imatge, que alguns sí que compraran, xoca amb la dura realitat d’haver estat anys i anys com a servidor fidel sense aixecar mai la veu ni mostrar discrepància amb totes les polítiques de Colau.

En l’acte de Barcelona Oberta va intervenir molt matisadament per venir a dir que en això de la superilla de Barcelona ell no hi estava massa d’acord i va confegir frases com “un carrer pot ser pacificat, però ha de permetre la mobilitat logística i el pas dels veïns”. També es va adonar que havia abandonat els dònuts i els volia recuperar recordant-se dels interiors de l’Eixample, una política de llarg abast de l’Ajuntament, que Colau ha abandonat.

Però, en cap moment va manifestar-se per rectificar i aturar la superilla, sinó que el que va dir és voteu-me i en el pròxim mandat, quan sigui alcalde, ja avaluarem la situació i reflexionarem per decidir què cal fer. I va afegir “i no és la primera vegada que es converteix en zona de vianants un carrer de l’Eixample”. Ben cert, però si és la primera vegada que es vol trinxar a força de crear carrers de primera i de segona impedint la circulació de tota mena de vehicles en un de cada tres carrers del Pla Cerdà.

En definitiva, Collboni vol deixar la porta entreoberta a l’esperança que, amb ell, això de la superilla potser sí que es pot revisar, però sense en cap moment assolir un compromís concret, ni tan sols ara que les eleccions estan a les portes.

Collboni no té cap credibilitat amb la seva matisació amb la superilla, i la té tota amb el seu compromís de tirar-la endavant. Perquè cal recordar que en tot el procés intern de l’Ajuntament, no al PSC ni com a tinent alcalde, mai s’han oposat a la mesura, de la mateixa manera que no s’oposen al tramvia per la Diagonal.

Collboni en relació amb la superilla, que ningú es deixi enganyar, forma part del problema i no de la solució i, en aquest sentit, i en aquesta important temàtica votar-lo a ell equival votar Ada Colau. Aquesta és la realitat crua i pelada. I si no ho és, fàcil resulta desmentir-ho: que Collboni presenti un text en el qual diu que aturarà les obres de Consell de Cent, suprimirà el projecte de la superilla i del tramvia per la Diagonal i es concentrarà en la millora dels transports públics, en la recuperació de les illes de l’Eixample i en la creació d’espais verds en tot el que avui són places dures de Barcelona.

Mentre no faci una declaració rotunda en aquest sentit, Collboni i els socialistes a Barcelona no tenen la més mínima credibilitat.