Barcelona té dues patrones de llarga tradició popular: la Mare de Déu de la Mercè, a l’inici de la tardor, que és la de major dimensió històrica i més gran arrelament, i la de Santa Eulàlia, que és la festa major de l’hivern. Entorn d’elles, al llarg del temps, el poble ha anat celebrant any rere any festes que han generat costums i tradició.
No és un fet extraordinari, ja que totes les poblacions del nostre país tenen entorn d’una identitat religiosa la celebració popular, fet que les ha transformat en un patrimoni cultural i tradicional. A vegades, aquest patrimoni ha arribat fins a l’extrem de quasi perdre el fil que ho connecta amb la creença religiosa, com la gran celebració de la Patum de Berga.
Amb tot, el que és evident és que la festa al carrer té un correlat també popular de signe religiós, el centre del qual acostuma a ser la missa, que pot anar acompanyada d’altres manifestacions. Per exemple, en el cas de la Mercè, aquest diumenge 22 de setembre, la processó de les 18:30 hores es traslladarà des de la Basílica fins a la Catedral. A més, com és lògic, hi haurà la missa del dia 24.
Tot això ha conviscut al llarg dels anys amb la festa al carrer en perfecta harmonia. Però vet aquí que va arribar Colau a l’Ajuntament i, amb ella, la gent d’IC. El 2015 va decidir suprimir l’esment de la celebració litúrgica en el programa de festes. L’any passat, Collboni va mantenir aquesta censura, si bé era molt a prop de la celebració electoral, i molts pensaven que, enguany, es tornaria a la normalitat.
I semblava que era així. La Vanguardia, aquest dissabte, d’una manera destacada, informava que el programa oficial de les festes de la Mercè, que distribueix l’Ajuntament, recuperava l’esment de la missa, posant fi així a la interrupció de Colau. Cal dir que ja l’any passat Collboni va fer acte de presència a la missa i probablement ho tornarà a repetir enguany.
Tanmateix, en aquesta ocasió, representa una forta contradicció perquè no van transcórrer ni 24 hores des d’aquella informació de La Vanguardia, que el mateix diari informava que la inclusió de l’esment de la missa en el programa responia a un “error tècnic”, i que l’alcalde ja havia ordenat la retirada tant de les pàgines de la web com del programa.
Les raons que addueix Collboni, en cap cas expliquen en què consisteix l’error tècnic, perquè si copiaven el programa de l’any anterior, la missa no hi era present i, per tant, algú la va introduir. Seria necessari que l’Ajuntament ens expliqués en què ha consistit aquesta equivocació, perquè l’argument que dona per treure-la és inconsistent.
Assenyala que ho fa “atenent a la seva vocació popular i laica“. Però, es vol un esdeveniment més popular que la missa de la Mercè, amb segles ininterromputs de celebració i amb gran escalf humà a la ciutat? Què entén Jaume Collboni per popular? Quin reconeixement li mereixen les tradicions de la nostra ciutat?
No es pot ser alcalde de Barcelona si no s’aprèn a ser respectuós amb el que és i ha estat al llarg del temps, si no es reconeix la història de la ciutat. Cal recordar-li a l’alcalde de Barcelona què significa “laic” en l’àmbit en què ell l’aplica? Laic vol dir neutralitat de les institucions, que aquestes no tenen cap confessió religiosa, però que les respecten i les acullen. Laic no té res a veure amb laïcisme, que significa l’exclusió religiosa i, per tant, també cultural, que és el que ha aplicat Collboni.
Així, l’alcalde revela la seva opció pel laïcisme com a guia per a la gestió de la ciutat. El programa de les festes de la Mercè acull multitud de celebracions, la majoria organitzades pel mateix Ajuntament, però altres que responen a iniciatives populars i ciutadanes. La celebració religiosa és una d’elles, i és l’única exclosa. Quina paradoxa: allò que dona nom a la celebració està cancel·lat per voluntat de l’alcaldia.
Després, Illa, secretari general del PSC, des de l’altra banda de la plaça Sant Jaume, ens parlarà de l’humanisme cristià. És la seva opció, però el que no és una opció és que des d’una banda de la plaça se’ns digui això, i des de l’altra es cancel·li tota referència a la celebració per antonomàsia, la de més tradició de les festes de la Mercè: la missa en honor de la patrona. Les dues coses alhora, per part del mateix partit, el PSC, no són possibles.
I o bé l’humanisme cristià és un brindis al sol, o bé la cancel·lació de les nostres tradicions i costums perquè tenen un rerefons religiós no pot coexistir amb ell. En aquest punt, Salvador Illa i el mateix PSC tenen necessitat de donar una resposta.
Loading ...
