Aquest any ha començat amb un balanç tràgic, només el mes de gener han mort 6 persones al carrer, 2 el mateix dia. Tots homes i amb una mitjana d’edat de 54 anys. És una tragèdia que no troba solució ni acollida en el govern municipal de Barcelona. Perquè aquest ritme de 6 morts mensuals no és extraordinari. Correspon també a la mitjana de tots els morts del 2022, 76 persones.
Les persones que viuen al carrer o en infrahabitatges tenen una esperança de vida 25 anys menor que la resta de barcelonesos, i segons el recompte d’Arrels són 1.231 l’any passat. Una xifra superior a l’altre recompte el del XAPSLL que en dona 895. Sigui com sigui és un problema mal resolt.
Mentre Colau fa gala de fer habitatges.
En una entrevista aquest passat diumenge 5 de febrer a El País afirmava sense cap matisació que ha fet milers d’habitatges (a més de polítiques socials innovadores). Però la realitat no és exactament aquesta.
Colau es va comprometre el 2015 a construir 8.000 habitatges de lloguer social i la realitat és que són molts menys. Anant al recompte més favorable, que és el que fa Verificat, resulta que l’ajuntament només ha construït 1.442 habitatges. Una xifra mot allunyada del compromís, a la que cal afegir els pisos adquirits al mercat privat que són 1.349. El resultat: 2.791 habitatges.
És una xifra baixíssima perquè cal recordar que Colau fa 8 anys que governa a l’Ajuntament.
A aquest ritme és evident que els problemes de Barcelona en aquest àmbit crucial no es resoldran mai. Al contrari, empitjoraran, perquè en paral·lel el sector privat cada vegada construeix menys a Barcelona, de manera que les constructores catalanes, seguides dels despatxos d’arquitectes, marxen a edificar a Madrid.
Les raons són molt concretes:
1.Planejaments urbanístics que no avancen.
2. Manca de funcionaris, el que comporta retard en les llicències.
3. Manca de sòl.
4. La norma del 30% de pisos socials en tota nova promoció.
5. La falta de criteri únic entre els diversos districtes de Barcelona a l’hora de concedir llicències.
6. Un factor que redueix el nombre d’habitatges al mercat, com és el canvi d’ús de residencial a oficines.
El resultat és que els pisos visats d’obra nova van ser de 1.454 el 2022, un 48% menys que el 2021 i un 38% menys que el 2019. Cal dir que en aquests 2 anys també en el mercat de Madrid es produeixen reduccions, però estan molt lluny de la magnitud de les de Barcelona. Una sola xifra dona una idea del problema: són necessaris 7 mesos d’espera per aconseguir un permís.
Això sí, Colau assegura que quan repeteixi mandat continuarà amb les superilles perquè vol un espai més saludable i més verd i que es pugui “jugar al carrer”.
És evident que la visió que té Colau d’una gran ciutat i de la seva activitat, no és massa canònica. Més aviat té una visió que coincidiria amb un poble tipus Prades al mes de gener.
Però les superilles no signifiquen espais més saludables, sinó tot el contrari perquè del que mai parla és on va a parar la mobilitat necessària que es veu suprimida dels eixos verds, com és el cas del carrer Consell de Cent. Doncs va als altres carrers de l’Eixample com ja es veu en aquesta primera provatura, multiplicant el col·lapse i generant una circulació molt més contaminant i sorollosa.
Els taxis, els autobusos, el transport de mercaderies per dins la ciutat, a més dels cotxes privats disposaran d’1/3 menys de carrers per poder circular i naturalment no desapareixeran d’un dia per l’altre. I quan ho facin, cansats de tants embossos i mal de caps, el que significarà és una minva de l’activitat econòmica de la ciutat.
Al mateix temps Colau oblida el verd allà on n’hi podria haver o millorar-lo.
És el cas de les places dures, dels solars públics, dels interiors d’illa. És també el cas de l’estat decrèpit de la majoria de parcs de Barcelona, grans o petits, on hi podria haver un verd cuidat i un arbrat en bones condicions i hi ha situacions de deteriorament escandaloses.
Els eixos verds mai seran zones verdes perquè constituiran petites taques que no resoldran aquest problema de la ciutat.
Clica aquí si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”
El cas de l'estat decrèpit de la majoria de parcs de Barcelona, grans o petits, on hi podria haver un verd cuidat i un arbrat en bones condicions Share on X
Loading ...
