Evaporació de cotxes! Aquest és el concepte màgic que presideix l’àrea d’urbanisme dirigida per la tinent d’alcalde Janet Sanz i en la que Colau confia cegament amb una fe messiànica.
Es tracta del raonament següent:
Si posem prou impediments perquè els cotxes no puguin circular i els conductors perdin cada dia temps i diners, aquests vehicles s’evaporaran, deixaran d’existir als nostres carrers. I a aquesta estratègia, la de l’evaporació, s’hi apliquen de manera sistemàtica. No deixa de ser una mena de política sàdica.
Consisteix a assolir l’objectiu que es proposen a força de martiritzar i fer pagar el cost al ciutadà fins que aquest es cansa i abandona. Perquè, no ho oblidem, la pràctica totalitat del tràfic que circula pels carrers de Barcelona en els dies de feina té la seva causa precisament en l’activitat laboral, en l’activitat econòmica de Barcelona.
No només això, sinó que a més només 1 de cada 5 vehicles dels quals circulen és d’un barceloní, tots els altres procedeixen de fora, sobretot de l’àrea i la regió metropolitana.
Si utilitzen el cotxe privat és perquè el transport públic, fins i tot ara que en part és gratuït, no els compensa. Amb tota aquesta lògica s’entenen els grans embotellaments que va produir el túnel de la plaça de les Glòries, malgrat que estava pensat per donar fluïdesa a la circulació.
Una de les causes fonamentals ha estat i és l’ordenament viari en el seu entorn. Ara ja podem entendre que això no va ser un mal càlcul, sinó una acció més dirigida a evaporar els automòbils.
Aquesta és també la finalitat de l’urbanisme tàctic: dissuadir a la utilització del cotxe i és el mateix fi que persegueixen els eixos verds. El que aquesta “genial” estratègia no contempla és que hi ha una estreta relació entre mobilitat i activitat econòmica, i que no es pot confondre tràfic de vehicles amb mobilitat.
El que importa és aconseguir que aquesta sigui el millor possible i minimitzar les conseqüències negatives de l’ús massiu de vehicles, però això no es pot assolir a força d’aplicar aquella dita de “mort el gos, morta la ràbia”. Perquè si els gossos van morint, és a dir si els vehicles van desapareixent, amb ells arrossegaran també l’activitat econòmica de Barcelona.
Una gran capital vol dir centralitat, el que equival a reclamar accessibilitat i el que comporta una bona mobilitat. Si aquesta equació no es manté, la ciutat decau perquè la centralitat cada vegada és més feble.
Aquesta estratègia és també la que s’està aplicant als carrils de la Via Laietana, de la Via Augusta i de tants altres llocs. En realitat més que un camí per millorar la contaminació, perquè la congestió i els embotellaments del trànsit l’empitjoren, el que s’aconsegueix és el decreixement econòmic de la ciutat.
Ara en les actuals circumstàncies el que es dilucidarà en les pròximes eleccions municipals és en gran manera el model de la superilla, però atenció perquè en els calaixos d’urbanisme ja hi ha preparats els nous dos engendres per si guanya Colau i que afecten dues places emblemàtiques de la ciutat de Barcelona.
Un és la plaça d’Espanya, que consisteix a liquidar el túnel dificultant l’accés de vehicles de la ciutat per la Gran Via amb la voluntat de fer evaporar més cotxes i crear a la plaça una gran estació terminal de busos.
I aquesta seria la mateixa acció que es duria a terme a l’emblemàtica plaça de Francesc Macià, una de les que resulta més estètica de Barcelona i que consisteix en una excel·lent entrada a la ciutat. Doncs bé, la voluntat d’Ada Colau i el pla d’obres que està previst és transformar aquest lloc emblemàtic en una gran estació d’autobusos. Si a més això castiga a un districte de la part alta al qual Colau no li professa una gran estima, millor que millor.
En els calaixos d'urbanisme ja hi ha preparats els nous dos engendres per si guanya Colau i que afecten dues places emblemàtiques de la ciutat de Barcelona Share on X
Loading ...
