Primer va ser la Fiscalia qui va començar a investigar les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona a l’observatori DESC i a la seva petita galàxia d’entitats satèl·lit. Entre elles, i en ordre de subvencions, destaquen Ingenieros Sin Fronteras, PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Totes aquestes entitats van ser la base de la plataforma electoral que va portar Colau a l’alcaldia. EL nucli és l’observatori DESC, avui dirigit per Jordi Borja, que va permetre a Colau treballar a plena dedicació durant el període previ a l’alcaldia fins a construir-se una potent imatge de líder social.
Aquesta denúncia incorpora els conceptes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics i tràfic d’influències, i ha estat dutA a terme per Abogados Catalanes por la Contitución. El motiu concret són els 3,4 milions d’euros que han rebut aquestes entitats, dels quals 1,2 milions han estat dirigits a DESC i 645.629 euros a Ingenieros Sin Fronteras. També han estat denunciats, dins el mateix paquet, l’exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, la de Drets Socials, Laia Ortiz, la quarta tinent d’alcalde, Laura Pérez Castaño, i l’assesora municipal d’habitatge Vanesa Valiño. El text de la Fiscalia situa en aquells delictes el motiu de la seva indagatòria que corra a càrrec de la Fiscalia Especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada.
L’altra denúncia es al Tribunal de Comptes, que també ha iniciat el procediment. Ha estat feta per la Societat General d’Aigües de Barcelona, sota l’acusació que Ada Colau i el regidor Eloy Badia han comés il·legalitats en el procés d’impuls de municipalització de l’aigua de la ciutat. Aquesta nova denúncia està centrada en Ingenieros Sin Fronteras, que ha rebut una xifra, sumant el que ha rebut entre el 2016 i el 2018 i entre el 2012 i el 2015, que supera el milió d’euros, una quantitat extraordinària per a una entitat que no presenta un currículum de realitzacions particularment significatiu. I és que la història no comença pas ara, sinó que ja ve de l’anterior mandat, quan els mitjans de comunicació ja es feien ressò de l’abundor de subvenció que rebien aquelles entitats de les quals havia sortit Ada Colau.
La característica de DESC, com de les altres organitzacions al seu entorn, és que no viuen dels recursos que aconsegueixen pels seus propis mitjans, sinó de les subvencions públiques. Aquesta és una característica comuna a altres casos i que ha creat una espessa teranyina d’interessos partidistes a través de la subvenció pública. Totes aquestes organitzacions, que es presenten com a ONG, són en realitat, si s’observa la seva font de finançament, entitats públiques camuflades que serveixen sobretot per pagar salaris a personal polític de la mateixa corda i desplegar activisme de partit amb diners públics. Aquest fet posa en relleu una vegada més la importància que tindria una legislació que limités les subvencions a la capacitat de l’autofinançament de les entitats que les reben, de manera que els ajuts públics no poguessin superar un límit dels recursos totals que capten, per exemple el 33%, del pressupost total. Mentre això no es faci, aquesta via de corrupció, més o menys legal, continuarà funcionant. És clamorós el fet que cap partit polític hagi pres la iniciativa de proposar una legislació d’aquesta mena.
En el cas d’Ada Colau, DESC i la seva galàxia, cal dir que el nucli originari del poder municipal dels Comuns sorgeix d’allà. No només en el cas d’Ada Colau, sinó també del que va ser primer tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, que va ser vicepresident De DESC i avui és membre de la mesa del Congrés dels Diputats, i també Jaume Asens, que va ser tercer tinent d’alcalde en el primer mandat de Colau i avui un dels portaveus destacats d’UP a Madrid. Gala Pin va treballar a l’àrea de comunicació i Vanesa Valiño era directora de DESC i parella de Pisarello. Àgueda Bañon, que també estava a l’àrea de comunicació de DESC, va passar a ser directora de comunicació de l’Ajuntament, i Carlos Macías, que també pertanyia a aquella plataforma, va ser incorporat com a assessor a la política d’habitatge. Eloi Badia, un altre dels inculpats i que va començar a l’Ajuntament com a regidor de presidència d’Aigua i Energia, és QUI en el passat va impulsar Enginyeria Sense Fronteres, ara també a la picota. Totes aquestes organitzacions han vist créixer les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona d’una manera molt considerable i en caràcter lineal.
L’actuació de la Fiscalia no agafa, per tant, per sorpresa a ningú, perquè era un fet notori que totes aquelles plataformes eren objecte d’un tracte privilegiat per part d’Ada Colau.
La Fiscalia i el Tribunal de Comptes han començat les indagatòries sobre Colau i el seu entorn Share on X
Loading ...
