Quan ja són pocs els mesos que falten per arribar a les eleccions, Colau pitja l’accelerador del seu model de ciutat amb un intent de fer irreversibles qüestions tan controvertides com la superilla de Barcelona i l’abundància de carrils bici, malgrat que l’afluència en molts d’ells no ho justifica.
En aquesta dinàmica sorprèn que Collboni, que vol presentar-se com a substitut alternatiu de Colau, continuï mantenint el perfil baix que caracteritza tota la seva vida municipal, de manera que deixa fer a Colau sense dir aquesta boca és meva. Naturalment, aquest fet li resta tota credibilitat i el presenta com un aliat necessari de l’alcaldessa i en tot cas com un continuador de les seves obres. Perquè és evident que les declaracions que pot fer en un moment determinat no signifiquen res al costat de les seves obres en el govern municipal i la seva continuada llum verda a totes les iniciatives del projecte Colau per a Barcelona.
Ara mateix, malgrat que el ple va decidir suspendre temporalment futures actuacions sobre la superilla, una decisió que poca cosa significa perquè no va paralitzar les obres del carrer Consell de Cent, que són les que estan en marxa, es veu alhora fortament contradit per la intenció del govern municipal de regular ja des d’ara un pla d’usos per al carrer Consell de Cent i per als restants eixos verds, a fi de limitar l’obertura de bars en aquests espais.
Amb aquesta mesura, argumentava Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, volen evitar que els eixos anomenats verds siguin devorats pel monocultiu comercial, la massificació turística i l’expulsió del comerç tradicional i de proximitat. De fet, és un reconeixement de l’altra amenaça que la superilla de l’Eixample generarà. Una és ben evident, i el carrer València n’és un clar símbol: l’augment de la congestió automobilística i l’augment extraordinari de la contaminació i els sorolls, en rebre gran part dels vehicles que no poden circular per Consell de Cent. Però l’altra amenaça en una ciutat de les característiques de Barcelona és precisament la que, malament que bé, intenta evitar el pla d’usos: la seva gentrificació i colonització per part del turisme amb tot el que comporta de transforació de residents i activitats comercials.
Per tant, la conclusió és clara: el govern Colau-Collboni no pensa deturar les superilles, i també acotació col·lateral, però no menys important, fins i tot els eixos verds són en si mateixos una amenaça pel que signifiquen de desequilibri en l’espai urbà de l’Eixample.
També s’acceleren els carrils bici amb nou trams addicionals que s’inicien ara o que ja han començat. Una bona part d’ells són molt conflictius perquè escanyaran encara més la circulació. Són els casos de l’avinguda Diagonal entre el parc Cervantes i la Facultat d’Empresarials, que afecten una de les principals sortides de Barcelona. L’altre també en un eix estratègic, com és la Via Augusta entre Laforja i Dolors Puigcerdà. Aquestes dues ja estan començades i se n’hi afegiran altres, sí, entre les quals destaquen per la seva conflictivitat i extensió la que va de la Gran Via entre la plaça Espanya i la plaça Cerdà, una altra sortida bàsica de la ciutat, i el primer tram del Passeig Maragall.
És inqüestionable que Colau pensa seguir amb el seu projecte, malgrat que el deteriorament que causa sobre la ciutat és evident. La qüestió és si la reacció contrària, àmpliament majoritària perquè se situa entre el 60% i el 70% de l’opinió dels ciutadans, és capaç de convergir en una alternativa prou forta i no fraccionada per impedir que, malgrat ser minoria, Colau pugui continuar en el futur governant la ciutat.
Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.
Loading ...
