L’alcaldessa de Barcelona, malgrat els fracassos que ve enregistrant, continua sense rectificar el que són els seus grans errors. Ara mateix en la recollida selectiva d’escombraries de Sant Andreu, l’Ajuntament ha hagut de fer marxa enrere i suspendre el nou model perquè es produiria una veritable revolta veïnal que era incompatible amb la proximitat de les eleccions.
La qüestió és tan greu que ha despertat totes les alarmes en el PSC, que si bé va a remolc de Colau, ara té necessitat de començar a vetllar pels seus interessos i la previsió que el model de recollida de Sant Andreu s’estengués a Horta, un districte president pel PSC, i la seva negativa a que aquest fet es produís, ha obligat a la marxa enrere.
Però aquesta és una excepció perquè en altres aspectes, com els dels carril bici, Colau manté el seu programa malgrat que és ja evident que una part d’aquests estan provocant seriosos problemes a la circulació. Ara se’n contemplen de nous i una part d’aquests poden generar congestions importants, com el de la Via Augusta, que segurament és el més delicat de tots encara que també generaran problemes els del carrers Mallorca i Villarroel.
I tot això es produeixi en un context en el qual ja es disposen dades sobre la contaminació a Barcelona després d’haver-se normalitzat l’ús del vehicle postpandèmia. El resultat és evident, la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que ha comportat la substitució de 100.000 cotxes més vells per altres de nous i, fins i tot, una reducció del parc d’aquest segment que no han substituït el vehicle per un altre, de l’ordre de 13.000 persones. Tot aquest esforç i sacrifici que han hagut de pagar els veïns no ha servit de res perquè l’alt nivell de contaminació ja és igual o superior, depèn de l’indicador, al de l’any 2019.
Aquest fet és conseqüència de dos factors. D’una banda les entrades a Barcelona que enregistren retencions quilomètriques. Hi ha dies en què la Ronda de Dalt és un embús que té 12 quilòmetres de longitud, i una cosa semblant es pot dir de la Ronda del Litoral. L’altre factor són les barreres situades en el si de la ciutat per l’urbanisme tàctic de Colau que vol preparar la superilla. La conseqüència és que els mateixos vehicles tarden més a arribar al seu destí, es multiplica el temps de funcionament del motor i, per tant, l’impacte contaminant.
La política verda de Colau té com a resultat una pitjor qualitat de l’aire, cosa que per altra banda era evident abans de començar, perquè no es pot restringir la capacitat de les artèries urbanes si prèviament no hi ha una millora equivalent en la capacitat del transport públic. Cal afegir a més, que aquest encara no ha enregistrat el mateix nivell de viatges que tenia abans de la Covid. L’explicació generalitzada i única és que és degut a que la gent malfia per raons de seguretat. Però en aquesta versió s’ometen dos punts importants que no interessen a l’Ajuntament. Un que en hores punta malgrat que la xifra total d’usuaris sigui menor, els vehicles van atapeïts, és a dir saturats i per tant transporten ja tot el transportable. Aquest fet dissuadeix òbviament a l’usuari. Sense millorar els serveis en hores punta no es resoldrà el problema. L’altra qüestió és que a més abundància de ciclistes i patinets, menys persones usen el transport públic perquè és una evidència estadística que la procedència dels que utilitzen aquests mitjans de transport individual, abans o bé anaven a peu o eren usuaris del transport públic.
Loading ...
