Qui va ser l’arquitecte en cap de l’Ajuntament durant el més brillant període de la ciutat regit per Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, va accentuar les seves ja conegudes crítiques contra l’urbanisme d’Ada Colau, en la conferència que va impartir al Cercle del Liceu.
Acebillo, que disposa de l’autoritat tècnica de tants anys al capdavant de l’urbanisme de la ciutat i dels seus resultats, va arribar a incitar als ciutadans de Barcelona que denunciessin les males pràctiques de l’alcaldessa. Una de les seves tesis principals és que la combinació d’urbanisme tàctic, superilles i reducció de vehicles en els termes en els quals opera Colau, comportarà la destrucció econòmica de l’Eixample i amb ell el del conjunt de Barcelona. És un front de desgast important perquè en ell coincideixen, des de posicions molt diferents, molts grups i persones de la societat de Barcelona, que no entenen el joc d’obstacles i colors d’un notable mal gust estètic que Colau ha desplegat. A aquest fet, que altera substancialment l’espai públic, patrimoni de tots, se n’hi afegeixen dos més en aquest mateix espai sempre sensible als jocs d’equilibris.
Un és el desmesurat creixement de les terrasses dels bars adoptat com una mesura d’emergència per pal·liar el cop de la pandèmia i les restriccions a l’ús de l’espai intern, en molts casos han desbordat tota racionalitat i s’han convertit en una apropiació indeguda de l’espai públic. Només cal veure la situació del xamfrà de Villarroel amb la Diagonal i l’espai que ocupen les taules del bar-restaurant Europa, per constatar la magnitud d’aquest abús. És evident que no es pot passar de 100 a 0 en poc temps, i que la Covid encara cueja, però també és evident que un ajuntament responsable començaria a acotar els excessos.
I si aquest és un problema que comença a fer-se notar en l’opinió dels barcelonins, n’hi ha un altre que ja ha sortit de mare, i és la llei de la selva que patinets i bicicletes imposen a les voreres de la ciutat sense que fins ara s’hi hagi sabut trobar cap remei. La gestió de la Guàrdia Urbana és absolutament inexistent per molt que de tant en tant recordin que han posat unes quantes sancions. La veritat és que aquests enginys s’han apoderat de la ciutat abusant dels més febles, que és la gent que camina.
Tots aquests problemes són fruit de decisions i actituds equivocades per part d’Ada Colau. No són els únics aspectes d’importància a ressenyar. Un altre, que al ciutadà de Barcelona li resulta molt difícil d’entendre, és la polèmica que viu la instal·lació de l’Hermitage a Barcelona. No s’entén per què un equipament de qualitat com aquest troba tanta oposició municipal, més quan no arribar a un acord comportarà sense cap mena de dubtes un procés judicial que l’Ajuntament té totes les de perdre i que com a mínim podria representar una indemnització per dany emergent i lucre cessant que com a mínim se situaria en 150 milions d’euros, perquè hi ha una concessió administrativa per un termini de 35 anys prorrogable a 15 més que l’Ajuntament, en el seu moment, va concedir. És un cas més dels molts que s’acumulen en el balanç d’Ada Colau.
En realitat, la seva gestió és un exemple de model fallit. Res del que va definir a l’inici del seu mandat s’ha dut a terme, més aviat ha actuat de manera erràtica i contradictòria. Ha fracassat en la majoria d’iniciatives que ha emprès per resoldre els problemes de la ciutat i manté en peu banderes refusades per la majoria de ciutadans, com el tramvia per la Diagonal, perquè considera que la seva opinió, i no la de la gent de Barcelona, és la que compta. Primer es va oposar al turisme i va posar tots els bastons a les rodes que podia. Després implora que torni, però la realitat fa que el poc que ve sigui aquell que menys desitgem, cridat per la imatge de Barcelona com a epicentre de turisme de borratxera del sud d’Europa, de ciutat on impera una permissivitat total per fer tot allò que als seus països els hi és impossible.
Estem davant un fracàs que requereix un nou projecte de ciutat que no sigui, com fa Collboni col·laborador necessari d‘Ada Colau, un reguitzell de conceptes de moda. Sino, que expressi una estratègia real que permeti sortir del forat negre que la combinació d’una mala gestió municipal i la pandèmia han situat a la ciutat.
Si no esteu d’acord amb la gestió Colau, us cridem a ser dels primers a conèixer i participar en la iniciativa per un nou govern de ciutat junt amb aquells que ja donen testimoni d’ella. Ompliu el formulari si desitgeu adherir-vos. Comencem així a fer junts el camí.
Adhereix-te al manifest:
