Sant Felip Neri és una església i convent d’estil barroc del segle XVIII que acull la congregació de l’Oratori de Barcelona, coneguts popularment com a “felipons”. De manera ininterrompuda, només per la persecució de la Guerra Civil, aquesta congregació ha habitat el convent i li ha donat serveis litúrgics i culturals a la comunitat. L’últim gran esdeveniment va ser la inauguració del gran orgue barroc del 2021, en presència del ministre de Cultura, Miquel Iceta i del cardenal Omella, i amb una audició de la coral Sant Jordi.
Annex a aquest oratori hi ha una escola, fins ara concertada, que les dificultats econòmiques l’han fet passar-se a la xarxa pública amb un acord entre el Consorci d’Educació de Barcelona i la congregació, que es va signar el passat 7 d’octubre, en el que es feia efectiu el canvi de titularitat i en el que, evidentment, no figurava per a res l’ús de l’espai del convent i menys encara la seva expropiació.
Però, per sorpresa, la comissió de govern de l’Ajuntament va anunciar divendres passat l’aprovació d’un pla urbanístic per iniciar l’expropiació del convent de l’església de Sant Felip Neri amb la idea d’instal·lar-hi un institut. D’aquesta manera el govern de Colau reproduïa el que ja va passar el 1936.
És evident que el govern municipal no té cap dret per exercir una expropiació d’aquesta mena i menys d’una obra patrimonial com és aquesta. Si l’Ajuntament vol resoldre els problemes d’equipament educatius ha de trobar altres vies. I de la mateixa manera que no expropiaria un edifici privat pel rebombori i el precedent d’inseguretat jurídica que determinaria, tampoc ho pot fer pel fet que aquest sigui religiós.
Però estem en període electoral i Colau vol assegurar com sigui que el seu votant, que té en gran part un contingut ferotgement contrari a l’església, estigui motivat. Cal recordar en aquest sentit que Colau governa per segona vegada, amb l’ordre del 13% del total de votants. És una mínima expressió de l’opinió política de la ciutat, però això no li impedeix actuar de forma despòtica i retorçant la llei d’acord amb la seva ideologia.
Més enllà, i ja és molt enllà, de l’intent d’expropiar l’oratori, hi ha en l’actuació del govern Colau una amenaça contínua a la legalitat que rep un tracte favorable de la fiscalia i del govern espanyol, però que continua sent vulneració. El fet que imposi amb un simple pla d’obres una reforma tan radical de l’Eixample com la superilla, és un altre exemple clamorós d’aquest passar-se la norma jurídicial pel forro.
Però cal dir que Colau no té majoria política a l’Ajuntament, i si bé és previsible que ERC li doni suport, una actitud “menjacapellans” clàssica en el seu repertori tradicional, el conjunt d’altres partits, inclosos els socialistes, continuen tenint majoria absoluta, 21 escons. Ara és necessari que l’Ajuntament a través del seu ple municipal faci sentir la seva veu sobre aquesta arbitrarietat i posi en relleu, tant pels de dins com per als de fora, que Barcelona és una ciutat que continua oferint garanties i responsabilitats jurídiques a tothom amb independència de si són considerats amics o enemics pel governant de torn.
Més enllà de l'intent d'expropiar l'oratori, hi ha en l'actuació del govern Colau una amenaça contínua a la legalitat que rep un tracte favorable de la fiscalia i del govern espanyol, però que continua sent vulneració Click To Tweet
Loading ...
