En el primer article presentava l’escenari: des del final de la Segona Guerra Mundial, el món ha girat entorn de dos pilars, el dòlar i l’exèrcit nord-americà. Aquesta hegemonia, alimentada per la financiarització de l’economia i una globalització desequilibrada, ha generat prosperitat, però també tensions. Avui, l’ordre econòmic i geopolític trontolla.
La decisió de Trump d’imposar aranzels universals no és una excentricitat: és el símptoma d’un model que cruix. Aquesta anàlisi busca entendre, no jutjar, el que podria ser l’inici d’una reconfiguració global. Per això presentava els pros i contres que plantegen les quatre principals escoles econòmiques per interpretar les conseqüències de la nova guerra comercial de Trump: l’escola neomercantilista, l’enfocament keynesià, la perspectiva clàssica (lliurecanvista) i la visió neoliberal/globalista. Vam examinar les dues primeres i ara li toca el torn a les altres dues, examinar les conseqüències sobre la Unió Europea i apuntar un diagnòstic global, que no es basi tant en fòbies o filies com en l’anàlisi racional.
2.3. Enfocament clàssic/librecambista
Els economistes de tradició clàssica i neoclàssica s’oposen obertament a la imposició de barreres, basant-se en la teoria de l’avantatge comparatiu i en la convicció que el comerç lliure millora l’eficiència global. Argumenten que els aranzels, en última instància, són pagats pels importadors i consumidors nacionals, encarint els productes i generant una pèrdua de benestar (“pes mort” o “deadweight loss”). Històricament, els estudis han mostrat que els costos dels aranzels superen els beneficis, ja que distorsionen les cadenes de valor, redueixen la competitivitat i poden provocar pèrdues netes d’ocupació si altres països responen amb contramesures.
Des d’aquesta escola també es recorda l’anterior de la Llei Smoot-Hawley en la Gran Depressió dels anys 30: la instauració d’alts aranzels per part dels EUA va provocar reaccions en cadena que van enfonsar el comerç mundial i van agreujar la crisi. Per als librecambistes, un proteccionisme globalitzat sempre acaba afectant negativament totes les parts implicades, inclosa la que inicia l’ofensiva aranzelària.
2.4. Visió neoliberal/globalista
La perspectiva neoliberal coincideix amb els clàssics pel que fa als efectes negatius del proteccionisme, però fa més èmfasi en la inversió i l’estabilitat de l’ordre global. Un sistema comercial obert i previsible afavoreix la creació de cadenes de subministrament eficients i atreu inversió estrangera. Amb la política aranzelària universal de Trump, les empreses multinacionals pateixen una incertesa que pot frenar projectes a gran escala, alhora que es debiliten les institucions multilaterals (OMC) i el lideratge nord-americà en fòrums internacionals.
S’assenyala el risc d’aïllar econòmicament els EUA: la UE, la Xina i altres economies podrien aprofundir acords bilaterals o blocs comercials que excloguin els EUA. D’altra banda, els consumidors americans es veurien afectats per pujades de preus en electrònica, roba, mobles i aliments importats. També les empreses que depenen de components estrangers experimentarian majors costos de producció. El resultat seria una pèrdua de competitivitat, un encariment de la vida diària i una possible reducció d’exportacions americanes a causa de les represàlies.
3- Conseqüències econòmiques per a la Unió Europea
La Unió Europea s’enfronta a un aranzel total del 20% per a la immensa majoria de les seves exportacions als EUA (a més d’un 25% específic sobre automòbils). Atès que els Estats Units són un dels principals destins de les exportacions europees, l’impacte potencial és significatiu. Entre els sectors més afectats destaquen:
3.1. Automoció
El sector automobilístic és un dels eixos de la indústria europea, especialment en països com Alemanya, França o Itàlia. L’aplicació d’un 20% d’aranzel a vehicles europeus, al qual s’afegeix un recàrrec del 25% específic per al sector automobilístic, podria encarir notablement els automòbils al mercat nord-americà. Això amenaça amb reduir dràsticament les vendes de marques europees, afectar la cadena de subministrament i perjudicar l’ocupació a fàbriques i proveïdors.
3.2. Béns industrials i tecnològics
Europa exporta maquinària industrial, productes químics, farmacèutics, aeronàutics i aparells tecnològics als EUA. Amb un augment del 20% en el preu final, les empreses europees poden perdre competitivitat davant de rivals locals o de tercers països no tan penalitzats. A mig termini, podrien produir-se reduccions de plantilla i cancel·lacions de projectes d’inversió orientats al mercat nord-americà.
3.3. Productes agroalimentaris i de luxe
Vins, formatges, oli d’oliva, licors i productes de la indústria de la moda són fonamentals per a diverses economies europees (Espanya, França, Itàlia). El gravamen del 20% repercutirà en el preu d’aquests articles a les botigues dels EUA, amb la consegüent caiguda de la demanda. Per a certs productes de luxe, l’efecte potser no sigui tan catastròfic, però sí per a aquells de consum més massiu.
En el pla macroeconòmic, diversos estudis i instituts econòmics estimen que la UE podria perdre fins a mig punt percentual de PIB anual si aquests aranzels es mantenen en el temps, especialment si es materialitzen represàlies europees i una escalada de tensions comercials que debilitin encara més la confiança inversora. L’atur podria augmentar a regions dependents de les exportacions als Estats Units. A més, la UE veuria reduït el seu superàvit comercial amb els EUA, que era un dels principals factors positius de la seva balança per compte corrent.
4- Implicacions geopolítiques per a Europa
Més enllà de l’impacte purament econòmic, la decisió de l’administració Trump d’imposar aranzels tan elevats a la UE genera notables conseqüències geopolítiques:
4.1. Augment de la fractura transatlàntica
Històricament, la UE i els EUA han mantingut una relació estreta, no només en termes comercials, sinó també en temes de seguretat (OTAN), diplomàcia i valors compartits. En veure’s atacada amb mesures proteccionistes massives, Europa percep una ruptura en la relació de confiança amb Washington. Aquest distanciament podria afectar la cooperació en altres àmbits.
4.2. Reforç de la unitat europea
Fins fa alguns anys, la UE mostrava divisions internes sobre la seva política exterior i comercial, però l’agressió aranzelària de Trump ha unit els governs europeus. La presidenta de la Comissió Europea va deixar clar que la UE respondria amb fermesa, utilitzant totes les eines a la seva disposició. Diversos líders europeus, com el canceller alemany Olaf Scholz, han advertit que el bloc no romandrà passiu i que prepara contramesures sincronitzades.
4.3. Possibles represàlies i realineaments
Europa podria imposar aranzels equivalents a productes emblemàtics dels Estats Units (per exemple, whisky bourbon, motocicletes, roba vaquera o productes agrícoles), buscant un efecte polític a les regions clau dels EUA. Així mateix, és possible que la UE busqui accelerar acords comercials amb altres àrees geogràfiques (Llatinoamèrica, Sud-est Asiàtic), per compensar la pèrdua del mercat nord-americà. Fins i tot podria donar-se una major complicitat amb la Xina davant del unilateralisme de Washington.
4.4. Desafiament a l’ordre multilateral
L’Organització Mundial del Comerç (OMC), que va servir durant dècades com a àrbitre i garant d’un sistema basat en regles, viu una crisi davant l’actitud dels EUA de bloquejar el funcionament del seu Òrgan d’Apel·lació. La UE, compromesa amb la defensa de la institucionalitat, probablement iniciarà disputes legals a l’OMC, tot i que el procés estigui parcialment paralitzat. Si no s’arriba a un acord, podria produir-se una fragmentació del comerç global en blocs.
En resum, la imposició d’aranzels universals a la UE impulsaria Europa a cercar la seva “autonomia estratègica” i a repensar les seves relacions amb els EUA, generant una atmosfera de major distanciament i tensions en l’eix transatlàntic.
5- Comparativa d’impactes: Estats Units i Unió Europea
Per als Estats Units, els possibles avantatges són la reindustrialització parcial d’alguns sectors (acer, tèxtil, manufactures) i una eventual reducció del seu dèficit comercial en disminuir les importacions. Així mateix, el govern obtindria ingressos fiscals aranzelaris. Políticament, podria resultar popular entre certs votants del “Cinturó del Òxid” (Rust Belt) que demanen protecció davant la competència externa.
No obstant això, també se senyalen riscos importants: augment de la inflació interna, encariment d’insums per a la pròpia indústria estatunidenca, represàlies que minin les exportacions de sectors clau (agricultura, aeronàutica, tecnologia), i un possible refredament del creixement global que acabi colpejant també els EUA.
Per a la UE, el panorama és en general negatiu:
- Sectors exportadors emblemàtics, com automoció i béns industrials, es veurien durament colpejats.
- Molts llocs de treball podrien perillar davant la caiguda de comandes des dels EUA.
- El superàvit comercial amb el mercat estatunidenc es reduiria sensiblement.
- L’economia europea, que venia creixent de manera moderada, podria entrar en estanflació o recessió, especialment si s’estanca la demanda externa i no es reforça adequadament la demanda interna.
A nivell geopolític, tanmateix, la UE pot afiançar la seva cohesió interna i cercar mercats alternatius, mentre s’erigeix – juntament amb altres socis – com a defensora del multilateralisme. És probable que aquesta crisi comercial amb Washington potenciï la integració europea en política exterior i comercial, ja que la situació exigeix una resposta coordinada. Així, la UE es veu forçada a actuar amb un sol front per contrarestar la política unilateral dels EUA.
6- Conclusions principals
- Escalada de la guerra comercial. La imposició d’aranzels universals per part dels EUA ha disparat la tensió amb pràcticament tots els seus socis comercials, incloent la Unió Europea. La mesura és d’un abast històric, aplicant-se a diversos sectors i productes.
- Efectes ambivalents als EUA. Tot i que alguns sectors manufactureres estatunidencs podrien beneficiar-se a curt termini, la majoria d’anàlisis suggereixen que hi haurà un impacte negatiu net: augment dels preus interns, risc de represàlies contra exportacions clau i possibilitat d’una menor taxa de creixement. A més, s’afecta la imatge dels EUA com a líder global del lliure comerç.
- Cop significatiu a la UE. La Unió Europea, amb un aranzel del 20% més un recàrrec específic del 25% al sector automobilístic, veurà perjudicades moltes de les seves exportacions industrials i agroalimentàries. Diversos països europeus depenen notablement del mercat estatunidenc, per la qual cosa el cop al PIB i a l’ocupació pot ser seriós, especialment si la situació es prolonga o s’intensifica.
- Alineació europea i resposta coordinada. Davant la magnitud de l’ofensiva aranzelària, la UE mostra un inusual nivell d’unitat. És previsible que respongui amb contramesures específiques, així com que busqui aliances amb altres potències (Xina, Índia, Mercosur) per reequilibrar els seus fluxos comercials. En la dimensió política, això reforça el discurs de l'”autonomia estratègica” i de la necessitat que Europa diversifiqui les seves relacions comercials.
- Tensió geopolítica i debilitat del multilateralisme. El xoc aranzelari mina l’arquitectura comercial basada en l’OMC. Si la disputa s’endureix, és possible que el sistema de resolució de controvèrsies quedi més paralitzat. Això pot derivar en la formació de blocs proteccionistes i un retrocés de la globalització comercial.
- Escenari d’incertesa. L’esdevenir de l’economia mundial en els propers mesos dependrà de si els EUA i la UE opten per una negociació que redueixi aranzels o si es consoliden en una guerra comercial prolongada. Els indicadors a observar són l’evolució de la inflació estatunidenca, la resposta de la Reserva Federal en matèria de tipus d’interès, la velocitat de represàlies comercials de la UE i la reacció d’altres actors (Xina, Japó, Regne Unit).
En definitiva, aquest nou episodi proteccionista planteja una prova transcendental per a les relacions transatlàntiques i l’estabilitat del comerç mundial. Per als Estats Units, les avantatges d’un proteccionisme generalitzat poden ser ràpidament contrarestades per la inflació interna i l’aïllament a l’escena global. Per a la UE, s’hi acosten reptes delicats en ocupació, balança comercial i relacions estratègiques, just en un moment en què Europa ja lidiava amb altres desafiaments (post-Brexit, crisis energètiques i incertesa econòmica).
El resultat dependrà de l’habilitat de les dues parts per trobar punts de convergència o, al contrari, embarcar-se en una confrontació comercial de conseqüències incertes per a la prosperitat global.
Les claus profundes per interpretar les conseqüències dels aranzels Trump (I). La fi abrupta d’una era insostenible
El xoc aranzelari mina l'arquitectura comercial basada en l'OMC. Si la disputa s'endureix, és possible que el sistema de resolució de controvèrsies quedi més paralitzat Share on X
Loading ...
