Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha informat en el Consell Europeu que la situació és severament crítica per a l’economia de la Unió Europea. Sense cap dilació, Lagarde ha advertit que l’economia del conjunt de la UE que podria contreure’s fins a un 15% en el pitjor dels casos. Les previsions més optimistes per a l’any en curs de les quals ha informat Lagarde als caps d’Estat o de Govern serien de fins a un 9% de caiguda del PIB.
Al començament de març, Lagarde es va dirigir als Vint-i-set per a advertir-los d’una crisi similar a la de 2008. Avui ja hi ha la certitud que aquesta recessió serà pitjor que la de llavors. La magnitud d’aquesta recessió dependrà de multitud de factors encara desconeguts, com la velocitat que s’imprimeixi a la desescalada o la possibilitat d’una segona onada. Però també de la potència del paquet de mesures que adoptin els Vint-i-set.
Lagarde ha fet una crida als líders per a evitar que sigui “massa poc i massa tard” i ha insistit que un fons per a la recuperació ha de ser ràpid, ferm i flexible. La cap de l’emissor europeu va instar a “garantir col·lectivament que tots els Estats membres poden dur a terme les accions fiscals necessàries per a superar aquesta crisi“.
No obstant això, a l’inici de la reunió no s’havien detectat possibilitats d’acord per a posar en marxa un “fons de reconstrucció” que promouria inversions massives en tota la UE mancant unanimitat en el disseny d’aquest instrument financer que podria superar el bilió d’euros. Segons la majoria de les anàlisis, el consens s’estava articulant entorn de la possibilitat d’utilitzar el mateix pressupost de la UE per a recolzar aquest paquet de finançament.
La Comissió Europea, el braç executiu del bloc, ha presentat un pla de 2 bilions d’euros als líders europeus per a la recuperació econòmica que dependria en gran manera del pressupost de la UE. La proposta està basada en la idea de Pla Marshall d’Espanya i França.
El pla inclou l’emissió de 320.000 milions per a canalitzar l’ajuda als països més castigats pel coronavirus. Encara no està clar si l’ajuda es realitzessin per transferència directa i a fons perdut com defensa Espanya o través de préstecs a llarg termini.
