Catalunya té un problema ocult: la pederàstia

Els escàndols vinculats a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), incloent-hi els presumptes abusos sexuals reiterats a una menor de 12 anys sota tutela de la Generalitat, són només la punta de l’iceberg.

Tot i les dades existents, ni el govern de Salvador Illa ni el Parlament de Catalunya semblen disposats a abordar el problema amb la serietat que mereix.

Segons les xifres del Ministeri de l’Interior, corresponents al 2023, es van registrar a Catalunya almenys 2.000 delictes d’abusos sexuals a menors. L’enquesta del Defensor del Poble revela que entre el 7,5% i el 9,6% dels enquestats asseguren haver patit abusos a l’entorn escolar. D’aquests, un 3,7% va identificar com a agressors mestres o professors no religiosos. L’estudi de la Fundació ANAR, per part seva, assenyala que l’1% dels abusos van ser comesos per monitors extraescolars i un 3,7% per docents.

A Catalunya viuen al voltant d’1,3 milions de menors de 17 anys. Més de 900.000 assisteixen a escoles públiques, sota responsabilitat directa de la Generalitat. A més, uns 260.000 participen en federacions esportives, i prop de 9.000 estan sota tutela institucional.

L’extrapolació estadística permet estimar que, només el 2023, es podrien haver produït uns 150 casos d’abusos sexuals a escoles públiques i uns 26 a entorns esportius i extraescolars reglats. És possible que també hagin passat casos entre menors tutelats.

Els fets recents i tràgics revelats en l’àmbit de la DGAIA subratllen la urgència d’actuar.

És imperatiu que el Govern de la Generalitat encarregui a una entitat independent un estudi exhaustiu sobre els abusos sexuals a menors ocorreguts els últims cinc anys en qualsevol entorn sota la seva jurisdicció. Aquest informe ha de ser presentat davant del Parlament per debatre’l i considerar-lo.

En aquest context, l’organització Corrent Social Cristiana (CSC) ha llançat una iniciativa adreçada al president de la Generalitat i a tots els partits amb representació parlamentària, en què es demana una investigació independent sobre els casos que es poden haver produït en els àmbits de responsabilitat de la Generalitat aquests darrers cinc anys.

Tot i que la pederàstia és un secret de domini públic, l’atenció que rep per part dels mitjans i del debat polític continua sent mínima.

Una de les escasses excepcions és el llibre recentment publicat per Josep Miró i Ardèvol, col·laborador habitual de Converses, titulat La Pederàstia, l’Església i la Societat. Aquesta obra sosté que la pederàstia és un fenomen social molt més estès del que es reconeix públicament. Miró i Ardèvol recopila i analitza dades que mostren que l’Església catòlica està implicada en menys de l’1% dels casos a Espanya, una xifra que fins i tot ha baixat per sota del 0,5% al ​​segle XXI.

Per contra, la violència sexual contra menors és una crisi creixent, amb més de 9.000 víctimes anuals, la majoria fora de l’àmbit eclesiàstic. L’autor denuncia que el Congrés dels Diputats i el Defensor del Poble han centrat les seves investigacions gairebé exclusivament a l’Església, i han ignorat deliberadament la magnitud del problema en altres àmbits socials.

Especialment preocupant és l’elevada prevalença d’abusos entre nenes de 14 a 17 anys, que, malgrat la seva gravetat, gairebé no té ressò en el discurs públic, ni tan sols en el feminisme més militant.

L’anàlisi del llibre ha estat qualificada de “demolidor”, ja que mostra com ideologies i prejudicis han prevalgut sobre la protecció real dels menors, invisibilitzant el 99% dels abusos que ocorren fora de l’àmbit eclesiàstic.

Miró i Ardèvol conclou que és hora d’abordar aquesta problemàtica de forma integral i sense biaixos ideològics. Proposa com a model la investigació alemanya, que examina tots els casos d’abús, independentment de l’entorn en què es produeixin.

L’objectiu del llibre és trencar el tabú que oculta la veritable dimensió de la pederàstia a la societat, denunciant la instrumentalització política i mediàtica que converteix l’Església en boc expiatori, mentre deixa a l’ombra la majoria de les víctimes.

https://almuzaralibros.com/fichalibro.php?libro=9176&edi=7

És imperatiu que el Govern de la Generalitat encarregui a una entitat independent un estudi exhaustiu sobre els abusos sexuals a menors ocorreguts els últims cinc anys en qualsevol entorn sota la seva jurisdicció Share on X

Consideres que Sánchez és responsable de la corrupció sistèmica del PSOE i del Ministeri de Foment?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.