Evidència del declivi econòmic
És una evidència: fa anys que Catalunya no va bé. Diguem-li declivi, decadència, un mal moment… No fem una qüestió de noms, constatem els fets.
Comparativa del PIB per càpita
Un primer fet, ni molt menys l’únic, és l’econòmic. Si s’observa l’evolució del PIB per càpita al llarg de tot aquest segle (2000-2022), es pot constatar com el creixement de Catalunya ha estat clarament inferior a l’espanyol, el madrileny i fins i tot l’aragonès, la regió veïna que ens segueix en el rànquing de renda per càpita. La diferència no és petita. El coeficient de creixement del PIB 2022/2000 és d’1,89 per a Espanya; 1,80 per a Madrid; 1,86 per a Aragó, i només d’1,68 per a Catalunya.
Aquesta diferència és gran i ha fet que la relació entre Espanya i Catalunya pel que fa al PIB per càpita s’acosti ja a la igualtat. L’any 2000, aquesta relació era de 0,82, i el 2022 és de 0,93. S’ha reduït a més de la meitat, i això significaria que a mitjans de l’actual segle, el PIB per habitant d’Espanya seria igual al català. Això suposaria un retrocés històric, gradual però significatiu.
Increment de població i PIB per càpita
Hi ha un segon factor interessant al llarg de tot aquest segle que no es pot ometre de l’anàlisi: el gran increment de població ocasionat per la immigració amb dues onades, una a inicis i una altra en l’última part del segle. Si observem la relació entre l’increment del PIB per càpita i l’increment de la població en cinc casos diferents (Espanya, Catalunya, Madrid, Aragó i País Basc), constatem que existeix una relació directa entre menor creixement de la població i millor evolució del PIB per càpita.
Concretament, l’ordenament seria aquest: el que presentaria una relació més favorable seria el País Basc, que pràcticament no té immigració. Seguit d’Aragó, que en té poca; Espanya, que expressa la mitjana; Madrid i, en últim terme, Catalunya. La regió de la capital d’Espanya ha registrat un increment de població lleugerament superior al català, però com concentra activitats més productives, ha compensat aquest fet.
Dèficit vegetatiu i immigració
Aquesta lectura directa entre població i increment del PIB per càpita es pot fer en aquest cas per una raó concreta que no és generalitzable: és conseqüència del dèficit vegetatiu; és a dir, del fet que moren més persones de les que neixen i, per tant, tot el creixement demogràfic és atribuïble a la immigració.
Bases econòmiques regionals
El fet que el País Basc encapçali el rànquing amb poca dinàmica demogràfica té una clara explicació en la seva forta base industrial, mentre que a Catalunya, que continua sent un país industrial, cada vegada ho és en menor grau pel pes del turisme i les activitats connexes, entre elles tot el relacionat amb l’hostaleria. Catalunya va fer un tomb en aquest sentit molt abans de la crisi de l’independentisme. És el que, a grosso modo, ve a registrar les dades econòmiques de l’evolució al llarg del present segle.
La combinació d’elevada immigració i activitats de baixa productivitat és una de les causes centrals de la davallada de Catalunya. No l’única, però sí una de determinant, perquè a més té efectes col·laterals que perjudiquen altres aspectes.
Relació entre immigració i ocupació
La immigració, en la dimensió que té Catalunya, és conseqüència del tipus de lloc de treball que genera la seva estructura econòmica. Perquè, com demostren els estudis, el que mou els fluxos immigratoris és l’existència o no d’oportunitats de treballar. Aquesta és la causa fonamental.
Dificultat de redreçament
Redreçar tot això és molt difícil i, a més, demana trencar algun plat, cosa que ara mateix sembla inviable. Per tant, sigui declivi, sigui decadència o mal moment, dissortadament aquest procés d’anar cap avall continuarà malgrat els “sopars de duro” que ens expliquin.
Loading ...
