Les últimes dades de l’Idescat i la seva previsió a deu anys mostren una situació preocupant: la població de Catalunya augmentarà en 1.233.466 habitants en els pròxims 15 anys, fet que representa un creixement del 15,38%. S’estima que la població catalana passarà de 8.021.153 persones el 2024 a 9.254.619 habitants el 2039.
Catalunya es posiciona com la quarta comunitat autònoma amb més creixement poblacional a Espanya, només superada per les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i Múrcia.
Segons l’escenari mitjà, la població de Catalunya arribaria als 8,554 milions d’habitants el 2034. El grup d’edat que experimentarà l’augment més gran serà el de les persones majors de 65 anys, mentre que la població d’entre 0 i 15 anys disminuirà. Es preveu un increment notable del 170,17% en el nombre de persones centenàries en els pròxims 15 anys.
La migració estrangera és el principal motor del creixement poblacional, compensant el creixement natural negatiu, ja que el nombre de defuncions supera el de naixements.
La migració estrangera té un impacte significatiu en l’augment poblacional de Catalunya: és el principal motor de l’augment poblacional, compensant el creixement natural negatiu perquè el nombre de defuncions supera al dels naixements.
El 2023, la migració estrangera va aportar 126.804 nous ciutadans a Catalunya. El saldo migratori amb l’estranger el 2022 va ser de 158.546 persones, la xifra més alta mai registrada. L’1 de gener de 2024, la població estrangera a Catalunya havia arribat a 1.444.192 persones, representant el 18,0% del total. Entre el 2000 i el 2023, la població estrangera va passar de representar el 4% al 21,2% de la població total.
la població de Catalunya ha passat de 6,2 milions a principis del segle XXI a 7,8 milions el 2024.
L’arribada d’immigrants ha estat crucial per al creixement demogràfic: la població de Catalunya ha passat de 6,2 milions a principis del segle XXI a 7,8 milions el 2024. Els immigrants contribueixen significativament a la població en edat laboral: entre el 2010 i el 2023, 375.000 persones vingudes de fora van engreixar el volum de població potencialment activa (16-65 anys). A principis de 2024, les persones nascudes a l’estranger i els seus fills menors de 25 anys nascuts a Espanya representaven gairebé el 30% de la població catalana.
L’escenari futur és aquest: una població autòctona envellida.
Per al 2050, més del 30% de la població catalana tindrà més de 65 anys i dependrà d’una població immigrant que haurà ocupat la majoria de nous llocs de treball, els quals, per la seva naturalesa, seran majoritàriament de productivitat reduïda.
Catalunya travessa una crisi demogràfica silenciosa però greu. Des del 2010, la població catalana ha experimentat tendències preocupants: menys naixements, una fecunditat molt baixa, un envelliment accelerat i un creixement natural negatiu, tot just compensat per la immigració.
A continuació s’analitzen aquests aspectes, amb xifres oficials, per entendre la magnitud del desafiament i la manca de polítiques eficaces de suport a les famílies i la natalitat.
Creixement vegetatiu negatiu i declivi natural de la població.
El balanç vegetatiu (naixements menys defuncions) de Catalunya s’ha deteriorat notablement des del 2010. A principis de la dècada del 2010 encara naixien més persones de les que morien: el 2010, el saldo natural era de +24.946 (gairebé 25.000 naixements més que defuncions).
Tanmateix, aquest excedent es va reduir any rere any. El 2015, el saldo natural anual era de només +5.584 persones, fet que indicava que Catalunya es trobava al límit del creixement zero per via natural. Finalment, des del 2018, el creixement vegetatiu és negatiu: aquell any, van morir unes 3.000 persones més de les que van néixer.
El descens es va accentuar amb la pandèmia del 2020, quan el saldo natural va caure a -21.320 (més de vint mil morts per sobre dels naixements). Tot i que el 2021 i el 2022 la situació va millorar lleugerament, Catalunya continua perdent població de manera natural (-13.445 persones el 2023).
En resum, des del 2018, Catalunya encadena saldos vegetatius negatius, la qual cosa significa que, sense l’aportació de la immigració, la població catalana estaria disminuint.
Aquest canvi és recent i notable. Catalunya havia aconseguit mantenir un cert creixement natural fins a mitjans de la dècada passada, però la combinació de menys naixements i més defuncions (a causa de l’envelliment de la població) ha invertit la tendència. Ara, Catalunya es troba en la mateixa situació que Espanya en el seu conjunt (saldo vegetatiu nacional de -115.468 el 2023) i que molts països europeus envellits: moren més persones de les que neixen.
Aquesta realitat demogràfica compromet el relleu generacional i suposa un declivi natural sostingut, una situació que no es veia des de feia dècades.
En resum, des del 2018, Catalunya encadena saldos vegetatius negatius, la qual cosa significa que, sense l'aportació de la immigració, la població catalana estaria disminuint Share on X
