30 de gener. L’Organització Mundial de la Salut declara l’emergència per coronavirus.
7 de febrer. Antoni Trilla, expert i posteriorment assessor del govern espanyol, considera que no hi ha cap risc.
10 de febrer. La Consellera de Salut, Alba Vergés, afirma que s’han pres totes les mesures i que tenen tota la capacitat per detectar i tractar qualsevol cas que es pugui plantejar.
14 de febrer. Alba Vergés afirma que no hi ha cap motiu per estar alarmats.
15 de febrer. L’expert Oriol Mitjà alerta sobre la necessitat de posar en marxa un sistema de salut per preveure la situació que es produirà, incrementar l’assistència mèdica i les reserves en places d’UCI i la disponibilitat de respiradors. Les seves indicacions no són ateses.
24 de febrer. Joan Guix, principal responsable de la matèria en el Departament de Salut: “Nosaltres podem identificar 2, 3 o 4 casos. Però és la grip nostre principal problema en aquests moments”.
25 de febrer. Alba Vergés: “En cap cas ens trobem en una situació com la que pugui donar-se a Itàlia”. (Avui ja la superem en morts per milió d’habitants). Responent a una entrevista. Pregunta: “Cal fer algun seguiment especial de la comunitat italiana?”. Resposta de la consellera: “No, de cap manera”.
Sobre les mascaretes protectores, la consellera respon: “Ni són requerides ni són recomanables. No aporten seguretat“.
Referint-se a la situació a Catalunya: “Tenim casos importats, però no hi ha transmissió local. Estem absolutament preparats per aturar ràpidament qualsevol cas i tractar-lo també amb rapidesa”.
6 de març. Chakir el Homrani, conseller de Treball i Benestar, màxim responsable de les residències per a gent gran: “Sobre les residències es pot estar perfectament tranquils, no cal generar alarma, portem setmanes treballant amb el Departament de Salut. Avui tanquem protocol amb ells. L’únic que han de fer les persones és seguir els consells del Departament de Salut i si es dona un cas, l’aïllarem. Cal treballar amb tranquil·litat”. Efectivament, han treballat amb moltíssima tranquil·litat: més de 700 morts en residències.
9 de març. Joan Guix, màxim responsable mèdic del Departament de Salut, a la pregunta d’un periodista sobre si cal tancar escoles i llars d’infants com s’ha fet al País Basc, respon: “No, de cap manera. El que ens segueix preocupant més és la grip“.
10 de març. Alba Vergés, a la pregunta formulada per una periodista sobre si no s’ha de celebrar el Saló de l’Ensenyament, contesta: “No hi ha cap raó objectiva per tancar-lo“. La periodista insisteix: “Però s’ha suspès Alimentària, que és una gran fira a Barcelona”. Resposta: “És un context molt diferent”. La periodista no li pregunta què vol dir amb la paraula context. Ens vam quedar amb les ganes de saber-ho. El Saló, és clar, es va suspendre. En tot cas en la mateixa resposta, Alba Vergés, deixa clar que actes amb 200, 1.000 persones, poden realitzar-se, i que no hi ha cap instrucció especial referida a ells. (El 3 de març, l’autoritat europea per al control de malalties infeccioses havia alertat els governs que no es realitzessin trobades massives).
12 de març. Alba Vergés: “No estem en una zona de risc”.
Resultat de tan eloqüents i sàvies precisions: som una de les regions del món amb més morts per milió d’habitants, els morts a les residències superen els 700 i suposen una quarta part de la mortalitat total. L’engany el pateixen sobretot els més grans de 70 anys. Les residències per a aquesta població s’han convertit en un focus de contagi i mortalitat.
Les UCI estan tan col·lapsades que es practica el triatge de qui pot accedir i qui no a les cures més definitives, i especialment la ventilació pulmonar assistida. Les instruccions del SEM són les de negar l’ús d’aquesta última instància als majors de 75 anys, encara que no presentin patologies significatives i gaudeixin d’una bona capacitat física, prèvia a la infecció.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
