Un recent estudi permet conèixer la magnitud de la segregació en el sistema escolar espanyol, tant per al conjunt, com per a les comunitats autònomes. Es tracta de “Magnitud de la segregació escolar per nivell socioeconòmic a Espanya i les seves comunitats autònomes i comparació amb els països de la Unió Europea”.
La segregació escolar significa que els estudiants es distribueixen desigualment en les escoles en funció de les seves característiques principals, principalment el nivell d’ingressos de la seva família, també, encara que normalment va connectat amb aquell, pel país de naixement de l’estudiant, per la seva pertinença a un grup ètnic-cultural o, fins i tot, pel seu rendiment acadèmic previ. Constitueix un factor decisiu amb vista a la igualtat social. La seva existència és causa d’exclusió i desintegració social.
No hi ha una sola forma de mesurar l’exclusió, atès que s’apliquen múltiples índexs, però aquesta pluralitat no impedeix les conclusions. En l’estudi que ens ocupa, que no només és recent sinó que és dels pocs en relació a Espanya, utilitza l’anomenat Índex de Godard, a més del d’aïllament. Les xifres que fem servir es refereixen al primer.
Les diferències entre les diferents comunitats autònomes són grans; de fet, tantes com hi ha entre els països d’Europa. D’acord amb les dades de l’estudi hi ha comunitats que presenten un índex mitjà de segregació semblant al del països amb xifres més baixes d’Europa, els nòrdics. És a dir, amb baixos nivells de segregació escolar, com Illes Balears, Galícia i Castella i Lleó. Mentre que altres se situen en la referència europea entre els que presenten major segregació, amb Madrid al capdavant amb un Índex de Godard de l’0,41, seguida de Catalunya i Canàries, 0,36, i Astúries 0,35.
A l’altre extrem, els millors resultats, en el sentit de baix índex de segregació escolar per nivell socioeconòmic, es troben les Illes Balears 0,27, la Rioja 0,28, Galícia 0,29, Aragó 0,30, Castella i Lleó 0 , 30, Cantàbria 0,30 i Extremadura 0,30.
Si en lloc de considerar el conjunt de l’alumnat s’observa el 25% amb menys nivell de renda, les autonomies amb major segregació són la Comunitat de Madrid, 0,36, Catalunya, 0,30, juntament amb la Rioja i el País Basc, 0 , 27. I les que menys, Illes Balears, 0,20, Aragó, Cantàbria i la Comunitat Valenciana, les tres, amb 0,22.
Si la indagació es practica en l’altre extrem de la distribució de la renda, és a dir el 25% amb major nivell de renda, les que presenten una major segregació són Madrid, 0,39 i Catalunya, 0,35. Per contra, les millor situades pel que fa el seu sistema educatiu, les menys segregacionista són Balears, 0,24 i la Rioja, 0,25.
El resultat presenta unes evidències:
La primera, la gran heterogeneïtat entre autonomies, equivalent a la dispersió europea.
Segona, que els resultats no guarden relació amb el millor finançament de les autonomies, atès que ni Navarra, ni al País Basc, les dues que destaquen amb diferència del conjunt, ocupen bons llocs en termes de baixa segregació. Per l’altra banda, la Comunitat Valenciana i Balears, que són dues de les que obtenen pitjor finançament, posseeix una situació excel·lent, especialment la segona.
Tercera, gaudir d’una renda elevada en termes d’autonomia no aporta res: Madrid i Catalunya, les més mal situades ocupen llocs de cap en termes de renda per persona.
Crida l’atenció el resultat d’aquestes dues últimes comunitats. Totes dues són les menys inclusives, tant mesurat com a mitjana del conjunt de la població escolar, com per la cambra de població amb menors ingressos, i el quart de major renda. En aquestes dues comunitats es produeix, per a la majoria dels nens, una segregació per classe social des de la infància, fins i tot, comparats a escala europea. Quina és la causa? La immigració? Aquesta, per determinar, en tot cas i intuïtivament pot pensar-se en la seva influència, però aquesta hipòtesi queda qüestionada en el cas de les Balears, on la immigració és alta i la Inclusivitat també, en part, la Comunitat Valenciana també es configura amb una excepció.
En tot cas, el que és evident, és que l’històricament preuat esperit pedagògic avançat de Catalunya ha passat a millor vida, almenys pel que fa de les qüestions centrals: el grau de segregació del sistema escolar. Els resultats per a Catalunya són pèssims i, el que és pitjor, estan fora de l’observatori del Departament d’educació, de l’agenda política del govern de la Generalitat i del Parlament. L’altre factor decisiu, el rendiment escolar en termes de repetidors, fracàs i abandonament, també presenta uns resultats que no són per llançar les campanes al vol, especialment pel que fa als nois, amb els qui el sistema fracassa estrepitosament i presenta nivells molt baixos en relació a Europa. Ambdós, temes decisius per al futur del país, perquè determinen el seu capital social i cohesió, estan fora de totes les agendes polítiques i mediàtiques.
Segregació escolar per nivell socioeconòmic en les Comunitats Autònomes d’Espanya.
Índex de Gorard per a P10, Q1, Q4 i P90 com a grups minoritaris, i promig
Font: PISA 2015
