Malgrat que és una de les grans despeses del pressupost de la Unió Europea, l’agricultura sempre està fora del focus polític i mediàtic, excepte quan els pagesos surten ocasionalment a la carretera. Aquesta manca d’atenció, molt gran a Catalunya, significativa a Espanya, excepte en les grans regions agràries com Andalusia, té la seva explicació: ocupa molt poques persones directament. Després, si observem la cadena total de valor, resulta una altra cosa. És el cas, ramader, no agrícola, del porcí. A Catalunya, el valor de la seva producció total final amb tota la seva transformació industrial és semblant, si no superior, a tot el sector de l’automòbil.
A aquesta dimensió real de la importància del sector primari, cal afegir-hi ara una altra dimensió: la capacitat de produir aliments, i allò que anomenem “seguretat alimentària”, serà cada dia més decisiu a causa del canvi climàtic i de les modificacions que es produiran entre ara i el 2050. La política i la societat haurien de ser conscients del que ens ve a sobre.
A partir de les referències de World in Data sobre com afectarà el canvi climàtic als rendiments dels cultius en el futur, ens és possible observar l’escenari més probable:
El canvi climàtic impactarà de manera desigual en la producció d’aliments, depenent del tipus de cultiu, les condicions climàtiques de cada regió i la capacitat d’adaptació. Factors com la fertilització amb carboni, l’augment de les temperatures i la disponibilitat d’aigua seran claus per entendre com es veuran afectats els rendiments agrícoles.
Els cultius “C3”, com el blat i l’arròs, podrien beneficiar-se de l’augment del diòxid de carboni (CO₂) a l’atmosfera, el que es coneix com a “fertilització amb carboni”, que millora la fotosíntesi i el creixement en aquestes plantes. Per altra banda, els cultius “C4”, com el blat de moro, el sorgo i el mill, es beneficien menys d’aquest efecte, excepte en condicions de sequera, degut a les diferències en els seus mecanismes fotosintètics. Aquest podria ser el resum i la consideració bàsica.
L’impacte de l’augment de les temperatures també serà desigual segons la regió. En climes temperats, on les temperatures actuals estan per sota de l’òptim per a molts cultius, un escalfament moderat podria augmentar els rendiments mitjans. Per exemple, en regions com el nord d’Europa o parts de Canadà i Rússia, es podria veure un increment en la productivitat agrícola gràcies a les condicions més càlides, que allargarien la temporada de cultiu. No obstant això, als tròpics i subtròpics, on les temperatures ja estan a prop o per sobre del rang òptim per al creixement de molts cultius, un escalfament més gran reduirà els rendiments. El blat de moro, que es cultiva àmpliament en aquestes regions, és especialment vulnerable, ja que l’estrès tèrmic pot afectar negativament l’ompliment dels grans i disminuir la productivitat.
Catalunya, de clima mediterrani, ocupa una situació intermèdia. Per tant, per una banda els efectes de la temperatura, segons el conreu, seran més o menys moderats, però tenim el greu problema de l’aigua: el nostre secà serà, en part ja ho és, inviable, i això, per exemple, afecta molt el blat, que precisament és un dels teòrics beneficiats, mentre que el regadiu pot patir com ha succeït a les terres de Lleida i als regadius del Ter amb la sequera.
A Europa, especialment a la regió mediterrània, el canvi climàtic podria tenir un impacte significatiu en els cultius. Les temperatures més altes i la disminució de la disponibilitat d’aigua afectaran principalment els cultius que requereixen reg constant, com algunes hortalisses i arbres fruiters. Al sud d’Europa i a la regió mediterrània, les onades de calor més freqüents i la menor precipitació podrien reduir considerablement els rendiments de cultius com l’olivera i la vinya. A més, el blat d’hivern a Europa podria experimentar una disminució de fins al 9% per al 2050 si no es tenen en compte els efectes positius del CO₂. Amb la fertilització per carboni, els rendiments de blat en aquestes regions podrien augmentar en un 4%, la qual cosa mostra la importància dels diferents factors que interactuen en l’impacte final del canvi climàtic.
La disponibilitat d’aigua és un altre factor crític que es veurà afectat pel canvi climàtic. Els rendiments disminueixen significativament sota estrès hídric, i el canvi climàtic podria augmentar tant la freqüència com la intensitat de les sequeres i les inundacions. Les sequeres prolongades reduiran la disponibilitat d’aigua per a regadiu, especialment en regions àrides i semiàrides, com la regió mediterrània, mentre que les inundacions i els anegaments també poden danyar les plantes i reduir els rendiments. La variabilitat en els patrons de precipitació afectarà cultius de tot el món, fent que la productivitat agrícola sigui més impredictible. Els agricultors que depenguin de pluges estacionals, especialment en països en desenvolupament, seran els més afectats per aquests canvis extrems.
L’impacte final en el rendiment dels cultius serà una combinació de tots aquests factors, que poden compensar-se o potenciar-se entre si. Per exemple, tot i que l’augment de CO₂ podria beneficiar alguns cultius, les altes temperatures o la manca d’aigua podrien contrarestar aquests beneficis. Aquesta complexitat és la raó per la qual els titulars sobre el canvi climàtic i l’agricultura sovint presenten visions oposades: alguns afirmen que l’augment de CO₂ i l’escalfament global són beneficiosos per a l’agricultura, mentre que altres adverteixen sobre una possible crisi agrícola global. La realitat és més matisada: alguns cultius i regions podrien beneficiar-se, mentre que altres afrontaran greus dificultats.
Pel que fa a cultius específics, estudis recents mostren que el blat de moro, que es cultiva principalment en regions càlides, podria experimentar una disminució significativa en els rendiments en escenaris d’escalfament extrem. En l’escenari més pessimista d’escalfament, conegut com a “RCP8.5”, s’espera que els rendiments globals de blat de moro disminueixin fins a un 24%. Fins i tot en escenaris de menor escalfament, es projecta una disminució del 6%. Això afecta especialment regions com Amèrica del Sud, l’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia, on el blat de moro és un cultiu bàsic fonamental. Per contra, el blat podria beneficiar-se del canvi climàtic, amb augments projectats en els rendiments deguts tant a la fertilització amb carboni com a temperatures més favorables en certes regions. En l’escenari d’escalfament més extrem, s’espera que els rendiments de blat augmentin fins a un 18%.
L’arròs i la soja mostren impactes més moderats. Les temperatures més altes tendeixen a tenir un impacte negatiu en els rendiments d’aquests cultius, però aquest efecte es compensa en gran mesura amb els beneficis de la fertilització amb carboni. Els estudis indiquen que els rendiments d’arròs en països com la Xina, l’Índia i Bangladesh podrien experimentar petits augments d’entre el 0% i el 10%, depenent de la magnitud de l’escalfament i de l’adaptació de les pràctiques agrícoles.
Les diferències regionals en l’impacte del canvi climàtic seran notables. En general, els països de latituds altes o temperades, com el Canadà, Rússia i parts d’Europa, podrien experimentar menys impactes adversos i fins i tot augments en els rendiments de certs cultius. En el cas d’Europa, els països del nord podrien veure un augment en la productivitat gràcies a l’escalfament, mentre que els països del sud, particularment la regió mediterrània, s’enfronten a riscos més grans a causa de l’escassetat d’aigua i l’augment de les temperatures extremes. D’altra banda, els agricultors en els tròpics i subtròpics, com a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el sud d’Àsia, patiran les disminucions més grans en els rendiments a causa de l’augment de les temperatures i la menor capacitat d’adaptació. A més, aquests països solen tenir menys recursos per implementar mesures d’adaptació, cosa que agreuja el problema de la inseguretat alimentària.
Els esdeveniments extrems, com onades de calor, sequeres i inundacions, plantegen riscos addicionals que podrien desestabilitzar els sistemes alimentaris en el futur. Les projeccions indiquen que aquests esdeveniments seran més freqüents i intensos, cosa que augmentarà la volatilitat en la producció agrícola i en els preus dels aliments. Això afectarà especialment les comunitats més vulnerables, que depenen de l’agricultura per a la seva subsistència i ja enfronten problemes de pobresa i falta d’accés a recursos. Tot això té un impacte estratègic en dos sectors claus per a Catalunya: la fruita dolça i la ramaderia, perquè a més d’altres restriccions, una part important dels productes dedicats a la seva alimentació, procedents del mercat internacional, tendiran a pujar de preu i a ser més volàtils, d’una manera especial el blat de moro.
L’impacte del canvi climàtic en la producció d’aliments dependrà d’una complexa interacció de factors com el tipus de cultiu, la regió, les emissions de CO2 i la capacitat d’adaptació dels sistemes agrícoles. I aquí és on hi ha el gran forat negre de la política agrària catalana, marcada per la inacció i la manca de polítiques efectives a llarg termini. Mentre la Generalitat segueixi confonent la política agrària amb una gestoria dels ajuts de la UE, salpebrada per apunts ideològics progressistes, el futur pinta negre.
És evident que algunes regions podrien beneficiar-se d’un clima més càlid i de la fertilització amb carboni, mentre que altres, com el cas de Catalunya, afrontaran desafiaments significatius que podrien posar en risc la seguretat alimentària. La clau per mitigar aquests efectes negatius serà invertir en mesures d’adaptació, com el desenvolupament de cultius més resistents a la calor i a la sequera, i millorar les pràctiques agrícoles per tancar les bretxes de rendiment existents.
Loading ...
