L’opinió publicada és gairebé unànime. A Andalusia guanyarà amb claredat el PP, i Vox enregistrarà un increment extraordinari. El PSOE lluita per salvar els mobles, és a dir, no quedar per sota dels 33 diputats que va assolir Díaz i que aleshores van representar el pitjor resultat de tota la història electoral dels socialistes a Andalusia. Per la seva banda, vulgui que no, Yolanda Díaz examina el seu futur projecte amb els resultats que pugui treure la coalició Adelante Andalucía.
Així les coses, i davant el difícil panorama per a l’esquerra, la primera intervenció electoral de Sánchez ha estat dirigida a mobilitzar els seus electors a partir de dos eixos. Un, que sembla tenir un efecte dubtós, el temor a Vox. L’altre, molt més evident, els èxits en l’ocupació i altres aspectes laborals.
És ben cert que pot presentar resultats concrets com l’extraordinari nombre de contractes indefinits, l’increment obtingut pel salari mínim interprofessional, el manteniment del poder adquisitiu de les pensions i, sobretot, l’augment de l’ocupació, que ha significat un récord en afiliats a la Seguretat Social i situar per sota els 3 milions la xifra d’aturats. Una magnitud mai vista d’ençà que va iniciar-se la crisi. També és veritat que de la resta ben poc pot oferir. Globalment, ho defineix un fet: Espanya està a la cua en la recuperació econòmica i no assolirà el nivell de PIB precovid fins a finals del 2023 o el 2024. Aquest fet obliga a interrogar sobre les xifres d’atur. Com és possible que aquest se situï en nivells gairebé de precrisi mentre que no ens hàgim recuperat de la caiguda de la covid.
Hi ha tres raons que ho expliquen. La primera és l’extraordinari creixement dels contractes fixos discontinus. Com és sabut aquesta modalitat ha vingut a substituir per llei el contracte temporal. De sempre els contractats sota aquesta fórmula no compatibilitzen en la xifra d’aturats, però és clar aquest fet tenia una escassa rellevància quan eren un tipus de contracte excepcional. Ara que s’han transformat en majoritaris, realment el que fan és maquillar la xifra d’aturats. Hi haurà moltes persones que treballant només 4 o 5 mesos l’any i no figuraran a la llista d’aturats quan estiguin sense feina. Per aquesta raó la realitat de la situació laboral és veuria molt més clara si en lloc de contractes i persones es donessin a conèixer les hores realment treballades.
La segona qüestió és com està creixent l’ocupació. L’observatori del mercat de treball i model productiu dona una bona informació en aquest sentit. La radiografia que aporta la seva anàlisi, com la que feia palesa Modest Guinjoan el passat 15 de maig a La Vanguardia, ens dona una radiografia de per on creix l’ocupació i les seves conseqüències. Les quatre primeres ocupacions pel que fa al nombre de contractes i persones són els peons d’indústries manufactureres, els cambrers, els venedors de botigues i magatzems i el personal de neteja, seguits dels monitors d’activitats recreatives, els peons de transports de mercaderies, els auxiliars d’infermeria hospitalària, els administratius amb atenció al públic, els infermers no especialitzats i els peons agrícoles. Com es pot constatar són activitats en general de baixa productivitat i de remuneracions que se situen també en la banda baixa.
En contrapartida, les 10 ocupacions més ben classificades només representen entre 0,2 i el 0,4 dels contractes totals signats. Aquest és el perfil que s’obté de l’actual dinàmica laboral i explica que l’ocupació vagi per una banda i el creixement del PIB per una altra, perquè la productivitat en molts llocs de treball és molt baixa.
El tercer factor a tenir en compte és la inflació. És ben conegut que aquesta tendeix a afavorir l’atur de la mateixa manera que es produeix l’efecte contrari amb les situacions deflacionàries. Aquest fet es veu multiplicat en el nostre cas per l’efecte dels diners barats amb tipus d’interès que estan poc per sobre del 0%. Aquest escenari estimula la demanda de llocs de treball, sobretot d’aquells que tenen un menor cost. En la mesura que el tipus d’interès pugi, com ho farà, i la inflació tendeixi a moderar-se, es produirà clarament una inversió del fenomen.
En resum, els resultats laborals del govern són ben meritoris, però al mateix temps en el seu si incorporen una sèrie d’indicadors sobre problemes greus que poden passar fractura molt aviat, per exemple a partir de la tardor.
Loading ...
