El Declivi de les Democràcies
El nombre de democràcies al món ha anat disminuint els últims temps. Com s’ha dit abans, el 1945 hi havia només 12 democràcies, mentre que el 2002 la xifra havia augmentat a 92, però després han anat decreixent. L’organització Freedom House, que confecciona informes anuals sobre la llibertat política arreu del món, assenyala que el 2020 va ser el quinzè any consecutiu de reduccions de la llibertat global.
Trump, probable president dels Estats Units per segona vegada en pocs mesos, sent debilitat pels dictadors i admira particularment Putin i Xi Jinping. Li agrada tractar cara a cara amb líders autoritaris. Demostra que està en sintonia amb els temps.
Des de començaments de segle, l’auge dels líders forts s’ha convertit en una característica crucial de la política global. Normalment es tracta de líders nacionalistes i conservadors. Al seu país asseguren defensar l’home corrent davant les elits “globalistes”.
L’estil de l’home fort no es limita als sistemes autoritaris, ara també és habitual entre polítics electes en democràcies (“democràcies il·liberals” de la UE, com Hongria i altres). L’ascens de líders autoritaris a tot el món ha canviat l’essència de la política internacional. Ens trobem enmig de l’atac global més prolongat que han patit els valors democràtics liberals des de la dècada de 1930.
El Fenomen Trump
Alguns d’aquests líders forts, com Trump, han sabut reconèixer l’existència de poderosos corrents socials de fort desencant provocats pel “globalisme”, la “trilogia liberal” (democràcia, estat del benestar, drets humans) i les “guerres culturals” com la provocada pels desafiaments de la cultura progressista “woke”. La “trilogia liberal” avui es veu contraposada a una altra composta per religió, pàtria i identitat (recognition, need of recognition).
Quan Trump es va presentar com a candidat a la presidència el 2016 davant la gran favorita Hillary Clinton, pocs podien endevinar el resultat final de la confrontació. La convicció general era que seria “esclafat per Hillary Clinton, superior a Trump des de tots els punts de vista”. Però Trump es va erigir en líder populista triomfador i valedor dels “oblidats” per les desigualtats i el fracàs social provocat per la globalització i la deslocalització industrial cap a la Xina i altres països. Els afectats eren particularment ciutadans blancs sense estudis universitaris. El nombre creixent de suïcidis i de consum de drogues i opiacis van ser senyals que Trump va reconèixer.
Gran part de l’elit nord-americana va ignorar que als Estats Units s’estava produint un gran augment de “morts per desesperació”, que recordava la Rússia dels anys noranta.
S’observava un sorprenent augment dels índexs de mortalitat entre els nord-americans blancs de classe treballadora. Es tractava d’una epidèmia de suïcidis i afeccions motivades per l’abús de substàncies: alcoholisme, malaltia hepàtica i sobredosis d’heroïna i opiacis amb recepta. Avui el fentanil segueix causant estralls als Estats Units. En la seva campanya, Trump clamava: “Vosaltres que heu estat oblidats, us prometo que no tornareu a ser oblidats quan jo mani”.
L’autoritarisme instintiu de Trump ja era més que evident el 1990. En aquell moment, Mikhaïl Gorbatxov, el líder de l’URSS, era un ídol per a molts nord-americans per haver contribuït a posar fi a la Guerra Freda i liberalitzar el sistema soviètic. Però Trump el menyspreava. “Està destruint la Unió Soviètica”. Putin pensava el mateix…
El Paper de la UE en un Nou Ordre Mundial
Malgrat la seva importància des de tots els punts de vista –històrica, cultural, política, econòmica, comercial, demogràfica, ajuda al desenvolupament, etc.– la UE continua sense ser veritablement un “actor global” complet en el món geopolític d’avui pel fet de no haver assolit encara la seva unió política, cosa que significa absència de polítiques comunes en matèries tan decisives com afers exteriors i defensa.
Tal com va declarar fa poc l’ex cap de govern italià Enrico Letta: “Si la UE no arriba aviat a la unió política, només podrà ser lliure de prendre una decisió de futur: ser una colònia dels Estats Units o de la Xina”. Rússia tampoc és veritablement un “actor global” malgrat la seva gran extensió territorial, enormes recursos naturals i gran poder militar, particularment nuclear. No ho és per la dimensió de la seva economia, comparable a la d’Itàlia.
En l’actual context de transició cap a un nou ordre mundial, la UE tracta principalment d’assolir una certa “autonomia estratègica” en un món de gegants dominat pels Estats Units i la Xina. Això és una autonomia en afers clau com tecnologia, investigació, competitivitat o defensa.
A més, hauria d’aspirar a exercir un rol de “poder mediador” entre les dues grans superpotències. Per evitar una guerra entre ambdues –insensata en l’era nuclear– mantenir el creixement econòmic del món, defensar el multilateralisme reglat i resoldre els grans problemes globals, com el canvi climàtic i la intel·ligència artificial, és indispensable que els Estats Units i la Xina assoleixin un modus vivendi.
La UE hauria de buscar també incessantment la pau en la guerra d’Ucraïna, una guerra en territori europeu. El seu lema fundacional ha estat precisament aquest: “Mai més una guerra en terra europea i entre europeus”. La guerra d’Ucraïna significa un sacrilegi per a una organització fundada sobre la pau, l’estabilitat i la prosperitat.
La guerra d’Ucraïna perjudica greument la UE.
Li interessa molt el manteniment d’unes bones relacions amb Rússia, un soci natural per raons de tota mena: històriques, geogràfiques, culturals, econòmiques, comercials i polítiques. La diplomàcia de la UE hauria de ser molt més activa i independent, encara que coordinada amb els Estats Units, per tractar d’assolir una pau justa tant en la guerra d’Ucraïna com en la de Gaza i en altres conflictes que són veritables “monstres” de la transició d’un ordre mundial a un altre.
El Lideratge d’Úrsula von der Leyen
L’alemanya Úrsula von der Leyen acaba de ser elegida presidenta de la Comissió Europea per a un segon període de mandat (2024-2029). Ho ha aconseguit gràcies a la solidesa de l’aliança entre democristians, socialdemòcrates i liberals, els tres partits tradicionalment centrals del Parlament Europeu, a la qual s’han sumat els verds amb 401 vots a favor, 41 per sobre dels 360 necessaris. No ha necessitat els vots dels diputats de centredreta de la italiana Giorgia Meloni. Fa cinc anys la seva elecció va ser molt més difícil, va aconseguir només nou vots per sobre dels necessaris.
A 65 anys, és una figura que creix davant la fragilitat dels lideratges de Macron a França i de Scholz a Alemanya.
Continua compromesa amb les seves agendes verda i digital, la transició energètica, és partidària decidida de donar suport al govern d’Ucraïna en la guerra amb Rússia i està disposada a reforçar la indústria militar europea. Hi haurà un comissari dedicat a defensa. És conscient que Trump pot governar als Estats Units en poc temps i que aspira a forçar la capitulació d’Ucraïna per concentrar la seva atenció a la Xina.
Una bona notícia per a Espanya és el seu compromís de nomenar un comissari per al Mediterrani. Ha inclòs l’habitatge en l’agenda europea. Competitivitat, reforçament de la indústria, reforma institucional i futura ampliació a l’est figuren també en la seva agenda. Aspira a consolidar-se com una de les figures més influents de la UE.
Ha anunciat que en els primers cent dies del seu segon mandat presentarà un pla industrial per donar suport a la descarbonització de l’economia. També plantejarà reformes per ajudar el camp i impulsarà el mercat europeu de la defensa, projecte que inclou la construcció d’un escut antimíssils.
Molts han votat a Von der Leyen pensant que qualsevol altra alternativa seria pitjor. L’aposta per l’estabilitat, la continuïtat i el reconeixement dels èxits aconseguits en el seu primer mandat en matèria de resposta a la pandèmia (pla de vacunació, primera emissió d’eurobons Next Generation) i la seva enèrgica resposta a la guerra d’Ucraïna han pesat més que altres consideracions.
Caminant cap a un Nou Ordre Mundial (I)
Gran part de l'elit nord-americana va ignorar que als Estats Units s'estava produint un gran augment de morts per desesperació, que recordava la Rússia dels anys noranta Click To Tweet
