A hores d’ara el calendari electoral de Catalunya, que evidentment no té confirmació oficial, és molt clar.
Un cop Puigdemont hagi posat en ordre la casa, sigui absorbint el PDeCAT, sigui mirant de deixar-lo reduït a la pell i als ossos, Torra enunciarà eleccions. Previsiblement ho farà l’últim dia de juliol, principis d’agost, per convocar-les formalment l’11 d’agost, de manera que els terminis legalment establerts permetin que les eleccions es realitzin el 4 d’octubre.
Cal dir que aquesta data no seria cap sorpresa. Fa temps que altres partits, com el PSC, treballen per preparar la seva campanya sota aquesta hipòtesi.
L’elecció no és gratuïta perquè permetria que la campanya electoral fos una prolongació de la mobilització que farà l’independentisme per l’11 de setembre i es faria immediatament després d’una altra data assenyalada i en la que també es produirà una gran mobilització, que serà l’1 d’octubre. D’aquesta manera l’independentisme s’asseguraria utilitzar tots els estímuls simbòlics per arribar a les eleccions amb un grau molt elevat de gent mobilitzada, fet que està per veure que aconsegueixin les altres formacions. El clima que viurà Catalunya, per tant, des de mitjans de setembre, recordarà per la seva vibració, els moments més decisius del passat.
És amb aquest calendari que compta Puigdemont per presentar-se com l’únic capaç de donar l’impuls definitiu –una vegada més- cap a la independència, passant per sobre de la posició contemporitzadora amb el govern Sánchez d’ERC.
Només una reunió espectacular de la Taula de Diàleg entre el govern espanyol i l’independentisme que ERC ha aconseguit fixar pel mes de juliol, podria atenuar aquestes perspectives favorables a Puigdemont. Però, és molt difícil que aquest fet es doni perquè Sánchez té ara els ulls posats en l’aprovació dels seus primers pressupostos, donat que encara continua funcionant amb els últims aprovats pel PP. I per aquest viatge la preferència de la companyia de Cs és clara.
Donar, per tant, al mes de juliol una satisfacció especialment detonant a ERC significaria coartar aquesta via. Com a indici que no cal esperar grans coses d’aquesta trobada és que el president Sánchez no pensa assistir-hi, això sense comptar que Torra la marcarà de prop, convocant una reunió prèvia dels partits i forces independentistes sota la idea teòrica d’establir una posició comuna i, en realitat, com a tàctica per limitar l’espai de joc a ERC.
Loading ...
