La setmana que ha seguit a les eleccions presidencials nord-americanes deixa entreveure el que serà la presidència de Joe Biden els propers 4 anys: un país veritablement dividit per la meitat.
La gran lliçó de les eleccions d’enguany ha estat l’enorme resistència electoral de Donald Trump. Un cop més, els sondejos, que apuntaven unànimement a una victòria fàcil de Biden, han acabat totalment desacreditats.
En percentatge de vot, la diferència que separa els dos candidats és minúscula: 50,6% per a Biden, 47,7% per a Trump (dades del 7 de novembre). Independentment de les polèmiques al voltant de les acusacions de frau, les eleccions del 2020 seran recordades com unes de les més disputades de la història dels Estats Units.
les eleccions del 2020 seran recordades com unes de les més disputades de la història dels Estats Units Share on X
Trump ha tornat a sorprendre. Si a les eleccions del 2016 molts pensaren que la seva victòria era un “entrebanc de la història”, la resistència demostrada quatre anys més tard enmig d’una terrible crisi sanitària i econòmica ho desmenteix rotundament. Biden guanya, però Trump arrela en la consciència política dels nord-americans.
El “trumpisme”, tant en la forma com en el fons, es farà permanent i seguirà sent el principal rival dels demòcrates. Una força viva que ben orientada, podrà tornar a guanyar eleccions.
Com Trump se seguirà projectant els propers quatre anys
Biden i el camp demòcrata hauran de fer front a un rival molt més fort del que es pensaven, i que compta amb suports ferms a tots els nivells institucionals i socials.
En primer lloc, el Senat seguirà estant controlat pel Partit Republicà. Aquesta institució podrà així bloquejar les polítiques més progressistes i divisòries de Biden i la vicepresidenta Kamala Harris.
En segon lloc, el Tribunal Suprem és, gràcies a Trump, massivament conservador (6 contra 3). Els conflictes entre el poder judicial i l’executiu marcaran també el ritme de la presidència de Biden, i proporcionaran noves victòries als republicans.
En certa manera, Senat i Tribunal Suprem prolongaran la presidència de Trump i seguiran aglutinant i motivant el moviment conservador que el president sortint ha enlairat.
En tercer lloc, dins del propi Partit Republicà, l’estil Trump ha vingut per quedar-se. Si bé diversos alts càrrers i dirigents històrics, consultats en general per mitjans afins als demòcrates, s’han desmarcat de les acusacions de frau formulades per Trump, els càrrecs electes i els militants estan disposats a seguir el encara president fins al final.
En quart lloc, Trump ha aconseguit el que ningú s’esperava al mobilitzar almenys 7 milions de votants més que al 2016. És gràcies a ell que el partit ha aconseguit salvar la seva majoria al Senat i recuperar posicions a la Cambra dels Representants, si bé aquesta seguirà sota majoria demòcrata.
Hi ha un aspecte en particular del progrés electoral de Trump respecte al 2016 que fa posar els pèls de punta als progressistes nord-americans. Malgrat acusar reiteradament el president i els seus de racisme o inclús supremacisme blanc, les eleccions han deixat en evidència que el trumpisme atreu cada cop més votants de les minories, incloent les hispàniques i afroamericanes.
el trumpisme atreu cada cop més votants de les minories, incloent les hispàniques i afroamericanes Share on X
De fet, els resultats de Trump entre els votants provinents de les minories racials han millorat tots, sense una sola excepció. Altre fet marcant, Trump també millora els seus resultats entre les dones.
Així doncs, malgrat que molts mitjans segueixin esforçant-se en atribuir la derrota de Trump al vot de les minories, el cert és que aquestes mateixes poden votar un dia massivament un candidat radicalment conservador i nacionalista. Les polítiques demòcrates de la identitat poden doncs ser perforades pels republicans.
Trump no és doncs el candidat dels «petits treballadors blancs» que tenen por del pes demogràfic creixent de les minories, com molts l’han caricaturitzat des del 2016.
Què podria haver passat sense el coronavirus?
Diversos analistes han afirmat que, de no ser per la crisi sanitària de la Covid-19, Trump hauria obtingut una fàcil victòria davant un rival tan feble com Biden. Tot i que aquesta hipòtesi no podrà ser mai verificada, és interessant notar que el balanç de la presidència de Trump ha estat impressionant als ulls de nombrosos americans.
En termes econòmics, Trump ha estat i segueix sent vist per la major part de nord-americans com millor que Biden. Durant els seus tres primers anys de mandat, ha aconseguit augmentar un 5% els sous dels treballadors més humils, trencant la tendència de desigualtat creixent que durava des de finals del segle XX.
En política exterior, el republicà ha posat en pràctica el que la immensa majoria de votants exigien: posar fi a les aventures intervencionistes, fixar un preu a la defensa proporcionada als europeus i fer front a la Xina.
Trump ho hauria obtingut en cap cas una victòria massiva, perquè els Estats Units estan genuïnament dividits en dos. D’una banda hi ha els progressistes que reben els guanys de la mundialització i les minories que sustenten la seva economia de serveis a les grans ciutats. De l’altra banda, hi ha tota la resta, com afirma l’editor i periodista Christopher Caldwell.
Però potser una de els sorpreses més grans de les eleccions del 2020 hagi estat descobrir que les minories tenen interessos propis que van més enllà del seu color de pell. Aquests grups poden per tant canviar de bàndol: vet aquí una gran pista pels republicans de cara al 2024.
Loading ...
