Sánchez travessa el Rubicó, és a dir, pren una decisió d’arriscades conseqüències i que no té tornada enrere. Ataca directament la justícia.
L’evolució del president del govern fa créixer un greu núvol de preocupació. Farà tot el que tingui a l’abast i més per no abandonar el poder. Aquesta consideració hauria d’obrir-se camí i quedar assentada perquè assenyala un greu problema per a la democràcia espanyola.
Anem, però, als fets: Sánchez ha publicat una nova carta al seu compte d'”X” amb motiu que el jutge titular del jutjat 41 de Madrid ha citat a declarar com a imputada a Begoña Gómez el proper 5 de juliol.
En la seva segona carta, el president del govern fa una consideració totalment raonable. Diu que no és gens habitual que es dictin i es facin públiques resolucions judicials que puguin incidir en el desenvolupament d’una campanya electoral. Però, aquesta constatació formulada com a queixa tindrà un sentit, però Sánchez va més enllà i la converteix en un atac a la justícia en afirmar que es tracta d’un muntatge sense precedents impulsat per associacions d’ultradreta ajudades per una coalició reaccionària de mitjans de comunicació que difonen el que és un barruer muntatge.
Cal recordar que la seva anterior carta, que li va proporcionar dividends electorals i sobretot cohesió entorn de la seva persona en l’àmbit del partit, va tenir una repercussió internacional francament negativa, perquè la majoria dels mitjans el que van ressenyar era el que ara es confirma, la sospita de corrupció per les pràctiques de la dona del president del govern.
En les enquestes realitzades a l’opinió pública espanyola es constata que el 66% considera que la carta de Sánchez va tenir un efecte negatiu sobre la imatge del país i un 60% creia que Sánchez havia de dimitir després d’aquella carta, si bé el 81% dels votants del PSOE consideraven tot el contrari. Però, des del punt de vista del president del govern segurament el seu balanç és positiu perquè ara reitera la jugada.
El problema, que ja seria prou greu, no és que vulgui acusar el jutge Juan Carlos Peinado de prevaricar, en afirmar que actua d’acord amb muntatges de la dreta i l’extrema dreta, sinó que cal recordar en el moment actual que la causa que segueix el jutge està refrendada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Aquest es va pronunciar a instàncies d’un recurs superurgent de la fiscalia sobre el que, per cert, en el seu auto, el jutge Peinado remarca la diligència insòlita amb la qual es va dur a terme i que va tenir com a resultat un tret per la culata, perquè no només no va aconseguir que el TSJM aturés el procediment obert sobre la dona de Sánchez, sinó que va validar una part d’aquest.
La interlocutòria de l’audiència de Madrid va rebutjar el recurs de la fiscalia i va, això sí, eliminar tot un primer bloc de la denúncia formulada per Manos Limpias perquè era inversemblant o tenia dades errònies. Però, i aquesta és la qüestió important, va indicar al jutge que prosseguís la investigació en tot el que fa referència a les recomanacions fetes per Begoña Gómez davant el govern en relació amb unes empreses que s’havien presentat al concurs. Concretament, la UTE de Innove Next SLU, del grup Barravés, que està vinculat a les activitats acadèmiques i professionals de Begoña Gómez.
Per tant, no és només un jutge el que avala el procediment, sinó un tribunal superior de justícia territorial. I aquest fet agreuja i molt la carta de Sánchez.
La qüestió és si és possible mantenir com a president del govern una persona que s’enfronta pública i obertament a la justícia sense donar alhora cap mena d’explicació.
Perquè el que no ha fet Sánchez en cap moment és donar comptes al Parlament, que en definitiva és qui l’ha elegit, sobre els aspectes concrets que qüestionen a la seva dona. Perquè més enllà de la qüestió penal i de la necessària presumpció d’innocència, el que és evident és que Gómez no pot dur a terme l’activitat professional que desplega basada, d’una banda, en uns nomenaments com a mínim molt dubtosos des del punt de vista acadèmica, fets per la Universitat Complutense de Madrid, i codirigir una càtedra i dos màsters sense tenir ni tan sols una titulació universitària, amb l’ascens a la presència del govern de Sánchez.
Per si no n’hi hagués prou, no és de cap manera admissible que basi la seva activitat professional en recaptar diners per a aquesta càtedra i aquests màsters que després li paguen a ella a través de la Universitat, acudint a les empreses, perquè és evident que la dona d’un president del govern no pot donar la imatge que existeixen intercanvis econòmics.
Sánchez es refugia en el fet que la seva dona té dret a treballar. Però, òbviament, aquesta no és la qüestió sinó en què treballa i en quines condicions aconsegueix la seva retribució professional. Aquesta és la qüestió. Ni el president del govern ni la seva dona han volgut donar mai cap explicació d’una forma de procedir totalment inadequada. La bola s’ha fet gran, ha acabat petant a un jutjat i ara Sánchez ho transforma en una qüestió electoral i política i, el que és més greu, en un conflicte amb els jutges.
Tot plegat defineix una situació insòlita a la UE, que pot encara accentuar-se si, a més, una part important de l’electorat avala la conducta de Sánchez amb els seus vots.
Begoña Gómez, malgrat ser la dona del president, no pot tenir immunitat davant la justícia. I aquest és el corol·lari final de la penosa situació actual.
Loading ...
