Esperem pel bé de la ciutat que el govern municipal d’Ada Colau no es cregui l’eslògan de la seva campanya publicitària “Barcelona té poder”, perquè si és així, la castanya pot ser literalment històrica. I és que la diferència en l’escenari final pot ser molt gran, perquè les hipòtesis estan molt obertes.
En el moment present han tancat el 3,3% dels comerços i a finals d’any aquesta xifra pot créixer situant-se entre el 13 i el 18%. I segons fonts del sector, el cop encara pot ser més demolidor si les campanyes d’estiu i Nadal no són bones i no hi ha un veritable pla d’ajut al comerç. De tal manera que calculen que a 31 de desembre, més ben dit passat Reis, puguin haver tancat el 30% de les botigues.
De moment, la dinàmica de la represa no és bona. És lògic perquè tant Barcelona com Madrid van molt retardades en relació a la resta d’Espanya. Però, fins i tot així, les dades de Pulso, l’eina del Banc de Sabadell que permet resseguir l’evolució de l’activitat comercial en funció de l’ús de les targetes de crèdit, assenyala que Madrid va clarament per davant de Barcelona pel que fa a la represa. Aquesta diferència pot explicar-se pel major pes relatiu que té el turisme a la capital de Catalunya.
La diferència entre que el comerç registri un impacte negatiu feble o moderat, o resulti demolidor radica en les polítiques públiques. Naturalment, les del govern d’Espanya, que fins ara resulten molt insuficients. De fet l’aplicació de recursos que fa, comparat amb el PIB és de les més baixes d’Europa i no diguem ja dels EUA. I tampoc té un plantejament massa específic per al petit comerç.
l plantejament de la Generalitat fins ara és pràcticament nul i no s’endevina quina política vol fer per aconseguir que Barcelona no s’ensorri, malgrat les conseqüències que aquest fet tindria per a tot el país. I ens queda el principal subjecte, que és l’Ajuntament. Que de moment manté polítiques que van des de ser contradictòries a simplement negatives. Sembla que a Ada Colau i al mateix partit socialista els hi costa fer alguna cosa més que una gran ONG. Un exemple ho posa en relleu: mentre que el govern espanyol llança importants ajuts per revifar el vital sector de l’automòbil, el govern municipal, que no deixa de ser una coalició, simètrica a la que governa a Madrid, fa mans i mànigues per dificultar el trànsit dels vehicles. Aquesta política agreuja el problema del comerç, com ho han manifestat les associacions del Gòtic, el Born, Via Laietana i ara Passeig de Gràcia, que són vies comercials molt principals de la ciutat. L’última modificació que fa pràcticament inviable l’ús de la Via Laietana significa que per la mobilitat nord-sud de l’àrea central de la ciutat només es disposa del Paral·lel i del Passeig de Sant Joan i l’Arc del Triomf, que no és una bona via de comunicació.
Si l’Ajuntament no fa un replantejament radical i atorga prioritat en revifar el comerç, Barcelona té un futur difícil, donat que la dimensió del seu sector comercial és molt més gran que la demanda que genera la mateixa ciutat, perquè en bona part ha crescut per impuls del turisme, que ara pràcticament ha desaparegut, i si bé retornarà, no assolirà durant molt de temps les xifres prèvies. Aquest fet, més la reducció de la demanda interna a conseqüència de l’atur, dibuixen els factors contra els quals l’Ajuntament hauria de lluitar en uns termes que de moment no ha sabut fer evidents.
Esperem pel bé de la ciutat que el govern municipal d’Ada Colau no es cregui l’eslògan de la seva campanya publicitària “Barcelona té poder” Share on X
Loading ...
