Ja no es tracta que Barcelona sigui la capdavantera en delictes, sobretot en matèria de furts i robatoris, sinó que a més creix la xifra de delictes violents.
Abunden cada vegada més les agressions sexuals, de manera que s’estén una psicosis en determinades hores del dia i barris de la ciutat. És una paradoxa que el govern municipal que més publicitat fa contra el masclisme de tots els que hi ha hagut a Barcelona, sigui el que registri majors nombre d’atemptats a la integritat de les dones. Alguna cosa profunda no funciona a la ciutat.
I una d’aquestes coses, la més greu, és el nombre d’homicidis. 9 morts per agressió en 7 mesos és una xifra històrica i ha disparat totes les alarmes. A més, 3 han estat morts per arma de foc i cap dels casos encara està resolt. L’ús de pistola o revòlver és també poc habitual i menys amb tanta freqüència. Al juliol s’han produït dos d’aquests tipus d’homicidis i un tercer al maig. Possiblement tinguin a veure amb el tràfic de drogues. Si fos així significaria que la violència en aquesta activitat ha fet un salt qualitatiu. Quatre morts més han estat ocasionades per baralles i és un indicador del nivell d’agressivitat que s’ha apoderat de la ciutat. Un altre va ser conseqüència d’un robatori per estrebada, i l’últim per causes no aclarides, fou l’assassinat d’una menor a l’Avinguda Mistral de Barcelona quan va entrar en un bar.
El repte que té la ciutat és excepcional.
