El refús clamorós del PAM (Pla d’Acció Municipal), que només va registrar els vots a favor del PSC, mostra com n’és de gran la manca d’un govern sòlid per a la ciutat. En definitiva, el PAM és l’instrument concret que permet la governació de la ciutat. En aquestes condicions és impossible que es puguin dur a terme grans iniciatives perquè, a més, el programa municipal consistia bàsicament en accions per endreçar Barcelona després del període de desastre d’Ada Colau.
No hi havia res d’extraordinari, ni polèmic, amb l’excepció segurament de la incertesa del tramvia, perquè es gasten molts diners en una obra d’utilitat incerta sense definir quan s’obriran les dues línies, la del Besòs i la del Llobregat, i sense aclarir quina serà l’empresa que el gestionarà. Si l’actual, que és privada i que significaria que la inversió pública treballa en benefici del sector privat, o bé superar un rescat de la concessió que multiplicaria en alguns centenars de milions el cost de l’obra. El mateix PAM en un punt tracta de com n’és d’absurd el que s’està fent. Mentre es gasten sumes ingents d’euros posant vies, les línies d’autobusos continuen contaminant, de manera que el 2030 encara una quarta part de la flota serà de motor de combustió.
És increïble que després ens parlin de sostenibilitat i transició ecològica. Amb una dècima part del que costa el tramvia s’hauria transformat tota la flota d’autobusos en una nova de major capacitat moguda per l’electricitat.
No és aquesta l’única incertesa. La més important és la del nou govern municipal, que sembla dat i beneit que serà amb ERC després de les eleccions, com tantes altres mesures. El problema potencial radica en el fet que la conformació d’aquest nou govern PSC-ERC coincidirà en el temps amb les negociacions per formar govern de la Generalitat, fet que multiplicarà les tensions a diverses bandes. Massa incertesa després de tant de temps d’haver celebrat les eleccions municipals. En aquest sentit, és del tot evident que Collboni no és un líder per a una ciutat com Barcelona perquè la seva política dubitativa difícilment és compatible amb la gestió d’una gran ciutat.
Tot queda una mica curt. No ja la mancança d’un model de futur, sinó la mateixa idea d’endreçar bé la ciutat, però en termes de la tercera dècada del segle XXI. Per exemple, la idea d’impulsar una sèrie de places al Raval per millorar les seves condicions ambientals és molt antiga, de fet de l’època de Narcís Serra, i necessitaria alguna cosa més. No només el Raval, sinó el conjunt de la ciutat, com seria transformar totes les places dures en espais adequats al canvi climàtic amb vegetació, aigua i ombra. Però, d’això no se’n parla. Recuperar els interiors d’illa està bé, però és un altre projecte vell i cal dotar més a la ciutat de verdor i rebaixar els efectes de la bombolla tèrmica que genera l’asfalt i la construcció. Tot això està absent de la política municipal.
El fet d’endarrerir la supressió de l’obligació de dedicar el 30% de l’habitatge nou a habitatge protegit tampoc envia un senyal de fermesa a la ciutat. Fa massa la sensació que és un alcalde que vol, i no gaire, i que dol, massa.
Mentrestant, grans qüestions continuen sense ser abordades. Anomenem-ne dues. La del transport públic sobretot a escala metropolitana per accedir a la ciutat, que es troba en un mal estat que creix dia a dia i que obliga, vulguis que no, a l’usuari a utilitzar el cotxe (per aquí havia d’haver començat Colau i no amb la ximpleria que es manifesta amb la transformació del carrer Consell de Cent).
L’altre gran problema és el de la dimensió que ha pres i prendrà la immigració. Entre el 27% i el 30% dels ciutadans de Barcelona són estrangers. Això comporta problemes creixents de cohesió social i, per a la capital de Catalunya, de cultura i llengua, perquè cada vegada més el català s’està convertint una llengua marginal a l’espai públic, serveis, comerços i la mateixa policia. Però, és clar, aquesta és una altra assignatura terriblement incòmoda per als socialistes i que, per tant, no serà abordada. Certament, estem vivint en un període ben poc afalagador per al present i futur de la ciutat.
Loading ...
