En aquests últims dies Barcelona rep una doble condemna que fa que plogui sobre mullat. El Tribunal de Justícia de la UE va condemnar Espanya per l’incompliment sistemàtic de Barcelona i Madrid de la directiva europea sobre la qualitat de l’aire almenys durant 8 anys, del 2011 al 2018. I especialment pel que fa als límits del diòxid de nitrogen (NO2). També el Vallès, si bé en una menor intensitat que a Barcelona, on l’àrea més afectada és precisament la de l’Eixample.
El Tribunal considera que hi ha hagut una sistemàtica i continuada vulneració dels nivells que s’afecta a la salut dels ciutadans, 3,1 milions de persones a Madrid, 2,8 milions a Barcelona 1,4 milions al Vallès. Les al·legacions fetes per evitar la sentència adversa sobre una millora de la tendència no han estat considerades suficients i el que s’ha presentat com a mesures correctores són considerades poc concretes, perquè fan referència a coses molt genèriques, com reforçar el transport públic o la promoció de vehicles nets, etc. Però no assenyala objectius concrets ni terminis.
La clatellada en el cas de Barcelona és doble. Per una part, a la Generalitat perquè és l’àrea d’Espanya que té més població en situació de mala qualitat atmosfèrica. Són 4,2 milions d’habitats, que són molts per la dimensió poblacional del país. ERC, l’actual governant i amb ells JxCat, podem dir que són ecologistes, però a l’hora de trobar solucions es troben adormits a la palla.
També és un cop per a Barcelona, el seu Ajuntament, que ha alçat bandera de la millora de la qualitat ambiental. Ràpidament i seguint el seu manual ha sortit al pas de la condemna dient que la culpa és de l’estat i de la Generalitat i que ells ja ho fan bé. Però, evidentment no és cert.
Colau porta governant des del juny del 2015, fa 7 anys i mig, i només pot posar sobre la taula la fracassada ZBE que, pràcticament, no ha resolt res des del punt de vista ambiental en haver complicat la circulació per dins de Barcelona, augmentant l’emissió de gasos dels vehicles i haver destripat uns quants carrers, entre ells el més important, Consell de Cent.
Les xifres canten i per molt que parlin de tendència decreixent, resulten francament dolentes, més si es considera que el parc automobilístic actual de la ciutat és inferior al que existia el 2010 i anys anteriors.
Voler dir que el problema se soluciona amb les superilles és un doble engany. Primer perquè si funcionessin, els seus efectes es reduirien d’aquí a una dècada o més i segon, perquè la realitat és que el que produiran en els anys pròxims, com ja es veu als carrers València o Viladomat, és una congestió de la circulació en ser dipositaris aquests carrers del trànsit dels altres vials que han estat tallats.
Barcelona necessita una alternativa a la contaminació. Hi ha mesures clares i concretes a emprendre que són ben conegudes i que a Converses ens hi hem referit en més d’una ocasió, però que no estan a l’agenda de l’alcaldessa obsessionada amb la seva creuada per liquidar els cotxes.
L’altra gran condemna continua sent la de la seguretat. És un fracàs rotund. Ara, a més de les zones clàssiques com Ciutat Vella, la inseguretat s’ha estès cap a la zona de Tres Torres, Sarrià i Sant Gervasi per l’allau de robatoris en els mateixos domicilis, un dels delictes que ocasiona més alarma entre els ciutadans. Els lladres s’enfilen per les façanes i entren als pisos sense que fins ara hi hagi hagut mesures per evitar-ho. Hi ha una qüestió que afecta als Mossos d’Esquadra, però qui té la responsabilitat de vetllar per la seguretat de la ciutat és l’Ajuntament. Té una Guàrdia Urbana absolutament desapareguda.
No deixa de ser una paradoxa que dos dels tipus de delictes que tenen més conseqüències negatives en el seu entorn continuïn creixent. Es tracta del tràfic de drogues, que ha crescut en relació amb els anys precedents, i sobretot els delictes sexuals. Una vegada més la dramàtica paradoxa que la ciutat que té un govern que es vanta de feminista és el que presenta uns pitjors índexs de criminalitat sexual. El 2022 s’ha produït pel mateix període dels anys precedents un 27,7% més de delictes sexuals que a 2019 i un 20,2% més que el 2021.
Loading ...
