Barcelona col·lapsada

En plena crisi de l’activitat econòmica de la ciutat, deguda als tancaments obligats i les restriccions establertes en la lluita contra la Covid-19, només l’esperança d’una temporada de Nadal suficientment bona atorga un mínim de seguretat als desastres del comerç i hostaleria de l’àrea central de Barcelona, perquè si no és així, el gener i febrer certificaran la liquidació de molts negocis i la pèrdua definitiva dels seus llocs de treball.

En aquest context, Colau intensifica la seva guerra contra el cotxe fins a l’extrem de provocar el col·lapse de la ciutat. La reducció a un sol carril central del tram entre la Plaça Francesc Macià en direcció Besós, fins a Roger de Llúria, és a dir una reducció del 50% de la seva capacitat, ha generat el col·lapse d’aquesta via bàsica de Barcelona. Es passa de cinc carrils a l’entrada a només dos, un d’ells el lateral. Aquest fet no només impedeix una entrada normal a la ciutat, sinó que dificulta la mobilitat als eixos verticals que accedeixen a aquesta via, tant en sentit descendent com ascendent: Calvet, Muntaner, Aribau, Balmes veuen els seus girs a esquerra i dreta col·lapsats. I a través d’aquestes vies el problema de la congestió del tràfic s’estén a la ciutat. Per si no fos prou, també Colau liquida un altre carril al carrer Aragó per dedicar-lo a la bicicleta. Serà una altra via d’accés a la ciutat que quedarà encara més restringida.

I això succeeix a més quan continua imperant la lògica prevenció per utilitzar el transport públic. Mentre que el tràfic privat està quasi normalitzat, se situa només un 5-10% per sota l’equivalent a les mateixes dades de l’any passat, el transport públic encara només assoleix el 60% dels nivells equivalents.

Amb aquestes operacions Colau sacrifica la reactivació potencial de les festes nadalenques en dificultar la mobilitat interna. Fa també una altra cosa, desincentiva l’accés des de l’entorn metropolità a la ciutat i redirigeix els fluxos comercials cap als grans centres comercials de la perifèria; un cop més a la represa econòmica de Barcelona.

Tot això ho fa en nom de la lluita contra la contaminació, ometent una qüestió decisiva. El que contamina no són el nombre de cotxes que circulen, sinó el temps i l’eficiència en que estan funcionant els motors. En altres termes el que comopte és el volum total de gasos emesos a l’atmosfera per unitat de temps, cada hora per exemple, o cada 24. La velocitat ultralenta per la congestió, les aturades i arrencades, els vehicles aturats funcionant multipliquen el temps en el que el motors emeten gasos a l’atmosfera, i a més especialment en el cas dels dièsels, fan menys eficaç la combustió. Aquest és el principal focus de contaminació i el que està fent Ada Colau és multiplicar-lo. Amb tota aquesta qüestió realment insòlita, pel que representa de contrari als interessos de la ciutat, el que també sorprèn és l’aquiescència silenciosa del PSC que d’aquesta manera contribueix a la davallada d’una ciutat a la que tant va contribuir a aixecar.

 Loading ...