Augment d’accidents ferroviaris al segle XXI a causa de l’alta velocitat

Espanya i Alemanya són els dos països que concentren el nombre més gran d’accidents amb víctimes mortals en alta velocitat al món, si bé la insuficiència de dades sobre la Xina no permet descartar del tot que aquest país també faci podi.

Els accidents fatals en trens d’alta velocitat (definits com aquells que operen a més de 200 km/h, com AVE, TGV, Shinkansen, CRH o ICE) són extremadament rars a causa dels seus alts estàndards de seguretat, amb només uns quants casos documentats globalment des de la seva introducció comercial als anys 60-80.

El Shinkansen japonès i TGV francès mantenen rècords impecables sense morts en servei comercial; incidents menors (ferits lleus) ocorren ocasionalment per terratrèmols o fallades tècniques no fatals.

Europa

Món

L’actual tragèdia d’Ademuz és la segona més greu d’Espanya aquest segle.

Els accidents ferroviaris més greus a Espanya al segle XXI (des del 2000) inclouen descarrilaments i col·lisions amb múltiples víctimes. El més letal va ser el de Santiago de Compostel·la el 2013, seguit d’altres com Chinchilla el 2003 i el recent d’Adamuz el 2026, si bé en aquest últim és possible que encara i malauradament augmenti el nombre de víctimes mortals.

Altres accidents notables inclouen el d’O Porriño (2016, 4 morts) i diversos amb 5-6 víctimes en passos a nivell o col·lisions menors. Les xifres totals de morts superen les 150 des del 2000, amb millores en seguretat, però persistència de fallades humanes i tècniques.

No és una dada menor que entre els sis més greus dos, és a dir, una tercera part corresponguin a l’alta velocitat quan la proporció sobre el trànsit ferroviari de passatgers en nombre de combois és menor.

Si examinem el segle anterior, quan de fet l’alta velocitat no existia o era incipient, al final els resultats assenyalen que tret de la concentració als anys quaranta, els de la postguerra, els accidents van ser escassos.

Els accidents ferroviaris més greus del segle XX a Espanya (1901-2000) es van concentrar en descarrilaments, col·lisions i errors estructurals, amb xifres oficials sovint subestimades per la censura franquista. El pitjor va ser el de Torre del Bierzo el 1944, seguit d’altres com Las Alcubillas el 1945.

Llista dels més greus

Aquests sinistres destaquen per fallades en frens, senyalització i ponts, amb millores en seguretat després de la postguerra.

Dels 7 accidents que es van produir, cinc es van donar entre el 1939 (en el servei dels que ara són els FC de la Generalitat i dins de la mateixa ciutat) i només dos, un a principis de segle i un altre el 1972 a la resta del segle. Per tant, i superats els errors més greus ocasionats per la Guerra Civil, el ferrocarril al segle XX va ser notòriament segur, malgrat ser el mitjà de transport més utilitzat fins ben entrada la dècada dels setanta.

Entre el 1950 i l’any 2000 només es va produir un incident greu amb desenes de víctimes mortals, mentre que aquest segle 2001-2026 se n’han produït 6, pràcticament un cada quatre anys i un total com a mínim de més de 168 morts, és a dir una ràtio anual de 6,7 víctimes mortals.

Continua sent un mitjà de transport extraordinàriament segur, però tenint en compte les xifres, la seguretat aquest segle ha empitjorat en lloc de millorar i això és greu. Encara més si es considera que la causa fonamental de les morts és el mitjà més modern i tècnicament el més segur: l’alta velocitat.

Vist amb llums llargs que és una altra perspectiva necessària, és urgent i vital un llibre blanc i una investigació independent sobre els que està succeint amb el ferrocarril a Espanya i en particular amb l’alta velocitat, que uneix a la tragèdia els grans costos i desordre a la vida ciutadana que ocasiona l’acumulació de retards, avaries i en general el mal funcionament d’aquest servei que es pretenia, i en bona part era, impecable en un inici.